Un vaixell medieval tira l’àncora a la plaça del Rei

Semblen només uns metres de fusta vella, però són el valuosíssim testimoni d'una notable aventura, marina i científica. Es tracta de les restes —una part de babord del casc— d'un vaixell medieval trobat a Barcelona el maig del 2008 durant la construcció d'edificis d'habitatges als terrenys de l'antiga estació de Rodalies, al costat de l'estació de França. L'excavació arqueològica preventiva, que va haver de baixar per sota del nivell del mar, va treure a la llum el derelicte, que era a cinc metres de profunditat en aigua salada: un conjunt de quadernes i taules de roure que semblaven les costelles d'un gegant ennegrides pel temps.

Batejat amb el nom de Barceloneta 1 (al principi va semblar que hi havia un Barceloneta 2, però van resultar ser fustes de la mateixa embarcació), el vaixell, estrictament “fragment de l'obra viva del casc d'una nau o barxa del segle XV construïda segons el principi de folrat previ i buc tinglat”, ha estat sotmès tots aquests anys a unes acuradíssimes consolidació i restauració. L'exhibeix ara des del dimarts amb tots els honors, sostingut en posició original per un arnés metàl·lic, dins d'una gran vitrina condicionada i com a centre de la instal·lació Barcelona, port mediterrani entre oceans. El testimoni del vaixell ‘Barceloneta 1’, el Museu d’Història de Barcelona (Muhba) a l'avantcambra del Palau Reial Major, a l'entrada del Tinell, a la plaça del Rei. La iniciativa és fruit de la col·laboració entre el museu municipal i el Port de Barcelona (en aquest cas Ajuntament i Port han anat de la mà, a diferència de l'enrenou amb l'Hermitage) i s'emmarca en el propòsit de difondre conjuntament la història del port i la rellevància de la relació port-ciutat al llarg dels segles.

El Barceloneta 1 era un bon vaixell, segurament una barxa basca, semblant a una nau: un mercant de 25 metres d'eslora (cabria just a la plaça del Rei) i prop de 9 metres de màniga, capaç de portar una càrrega d'entre 62 i 124 tones. La tripulació seria d'uns 35 mariners. Es governava amb un únic timó i es propulsava mitjançant una gran vela quadrada al pal major. Probablement tenia dos mastelers més, el de trinquet i el de messana, aquest últim amb vela llatina. Amb el que es veu a l'avantcambra del Palau Reial Major —el costella— costa imaginar-se el vaixell sencer, però al costat s'hi exhibeix una maqueta molt detallada a escala 1:20 que mostra com devia ser el Barceloneta 1 en els seus bons temps.

L'embarcació es va construir cap al 1410. S'ha pogut determinar la data a partir de l'anàlisi de la molsa que es va fer servir per calafatar el vaixell. L'espècie de la planta i el pol·len que hi ha adherit eren propis del Cantàbric i el golf de Biscaia, però, en canvi, a la capa de peix emprada per impermeabilitzar per última vegada el casc s'ha identificat pol·len d'espècies mediterrànies. Tot plegat fa pensar que el Barceloneta 1 es va construir al nord, però va navegar el Mediterrani, almenys en la seva etapa final.

Un dels misteris del vaixell era que, com prova la tecnologia naval utilitzada, es tracta d'una embarcació feta per navegar a l'Atlàntic, en l'àmbit del Cantàbric o el Bàltic: què hi feia llavors, a Barcelona? Els investigadors apunten al fet que seria un dels vaixells bascos que es traslladaven habitualment al Mediterrani en la primera meitat del segle XV i que es van especialitzar en el proveïment alimentari de la ciutat portant peix salat o sec, sobretot abans de la quaresma. Els vaixells cantàbrics competien bé en el món dels nolis: no només eren segurs i la seva grandària era adequada per al comerç mitjà, sinó que, com que depenien de la corona de Castella, navegaven sota pavelló neutral en el conflicte que oposava la corona catalanoaragonesa amb Gènova. El Barceloneta 1 demostra la intensa activitat comercial (i la varietat d'embarcacions) que tenia Barcelona fins i tot abans del seu primer port artificial (construït entre el 1477 i el 1487).

El Barceloneta 1, segons els estudiosos l'únic vaixell de la seva classe trobat fins ara al Mediterrani, ja era vell quan va arribar al port de Barcelona i havia estat sotmès a diverses reparacions (com proven dues taules de pi trobades a les restes del casc). L'episodi final de la seva pèrdua no és el d'un tràgic naufragi amb molts ofegats o un enfonsament a les mans de corsaris (per cert, n'hi havia molts a l'època), sinó un escenari molt menys dramàtic. El vaixell hauria encallat a la platja després d'un cop de mar o una llevantada i allà, inservible, convertit en un derelicte, una embarcació abandonada, va ser sotmès a un procés de desballestament i espoli per reaprofitar-ne la valuosa fusta. Els investigadors situen el dipòsit final de la part conservada abans del 1439, que va ser quan es va construir el primer moll artificial de Barcelona, la qual cosa va provocar l'alteració de la dinàmica litoral i que un sediment diferent cobrís el derelicte.

La instal·lació del Barceloneta 1 té una extensió en línia amb tots els detalls del vaixell i la seva troballa i estudi a l'exposició virtual El port, una porta oberta a Barcelona. El testimoni del derelicte 'Barceloneta 1' (derelictebarceloneta.portdebarcelona.cat). En aquesta exposició figuren una reconstrucció en 3D del vaixell i detallades explicacions sobre la seva història, la seva excavació i conservació per part del Centre d'Arqueologia Subaquàtica (CAR), un procés lent que va requerir entre altres actuacions tres anys de dessalatge amb aigua dolça, tres més de substitució de l'aigua per cera consolidant, i dos anys d'assecat gradual fins a reduir la humitat a l'actual 55%, a més del disseny i construcció del suport i la vitrina climatitzada.

El director del Muhba, Joan Roca, va subratllar en presentar la instal·lació i l'exposició l'extraordinària importància del Barceloneta 1, que va comparar per la seva excepcionalitat amb Ötzi, l'home congelat dels Alps. Pel que fa a l'aparent paradoxa que un vaixell com el Barceloneta 1 no sigui al Museu Marítim, Roca va dir que en aquest cas l'embarcació està al servei del discurs sobre el vincle de Barcelona amb el mar, una cosa pròpia del museu que dirigeix i imprescindible per entendre la ciutat. Va subratllar que no hi ha hagut cap malentès amb el museu de les Drassanes ni tampoc cap disputa, pugna o tensió pel vaixell. El Barceloneta 1 s'exhibirà durant un temps indefinit al Palau Reial “fins que aparegui alguna cosa millor, tot i que no és probable”.