Els microplàstics banyen les platges catalanes

Les costes de Catalunya suporten nivells de microplàstics més elevats que la majoria de platges del Mediterrani. La franja litoral catalana, especialment a les comarques de Tarragona, se situa com un dels punts més crítics pel que fa a la presència de polièster, polietilè i polipropilè, molt per sobre dels valors obtinguts als oceans de la resta del món.

És la conclusió que llança un estudi del grup de recerca Tecnatox, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), basat en tres anys d'exploracions sobre el terreny i que ha il·luminat un treball científic publicat a Science of the Total Environment. No és un problema menor, adverteix l'informe, perquè “aquests plàstics trigaran molts anys a degradar-se i contínuament els estem alliberant al mar”, explica Joaquim Rovira, un dels autors de la investigació. “Els nivells són preocupants, aquesta és una zona d'acumulació de les més importants del món”, certifica.

L'amenaça és doble, d'una banda per l'impacte del plàstic al mar i, després, per la possibilitat que acabi sent ingerit per peixos i mariscs. El treball impulsat des de la URV quantifica i determina la grandària, la morfologia i la composició dels microplàstics presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la costa. Posa el focus, especialment, en el tram de litoral que queda sota la influència del complex petroquímic de Tarragona i del port. En aquesta zona operen més de 30 empreses químiques, repartides en dos polígons que ocupen 1.200 hectàrees i que inclouen també les instal·lacions portuàries. Es tracta del complex químic més important del sud d'Europa, amb una producció de 20 milions de tones de diversos tipus de plàstics i combustibles.

El rastreig que han fet els investigadors del grup Tecnatox assenyala que, en aquest tram més proper a les fàbriques i al port, la concentració de microplàstics és fins a cinc vegades superior als registres mitjans del mediterrani. L'Aeqt, entitat que representa a les fàbriques químiques, defensa el compromís de la indústria “amb la protecció del medi ambient” i afirma que promou iniciatives que vetllen per “la qualitat de l'aire, la reutilització d'aigua o els microplàstics”.

La URV recull que existeixen altres estudis publicats que demostren que la concentració de partícules de plàstic a la costa de Tarragona s'assimila als resultats que llancen estudis fets al Líban o a Israel. L'equip investigador de Tecnatox assenyala que els corrents marins poden tenir incidència en l'acumulació de residus plàstics en punts concrets de la costa, però conclou que l'aportació de fonts terrestres, com els d'indústries o depuradores, hi juga un paper determinant. El grup científic ha recollit mostres d'aigües superficials, de sediments submarins i de sorra de platja. Les fibres de polièster dominen en els sediments del fons marí i en l'aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè abunden a les platges. En aquest sentit, l'organització Good Karma Projects fa mesos que denuncia la presència permanent de pèl·lets, petites boles gomoses, a les platges catalanes. Aquestes bales de polipropilè, de tot just dos mil·límetres de diàmetre, es fan servir com a matèria primera per fabricar bosses, ampolles i un ampli assortiment de derivats plàstics.