Els veïns es planten davant l’aeroport de Sabadell
Convocada aquest dilluns una concentració de protesta després de l’últim accident
L'accident de la setmana passada en el qual una avioneta es va estavellar sobre les vies del tren de Sabadell —la pilot va patir ferides lleus— ha reobert el debat sobre l'aeroport d'aquesta localitat. La infraestructura, dedicada sobretot a l'aviació particular i a les escoles de pilots, acumula nombrosos accidents durant els últims anys i té els veïns preocupats. L'aeroport al·lega que compleix els requisits de seguretat, però les associacions de veïns han convocat una protesta i demanen retirar les escoles de vol per reduir els riscos.
El del 8 de maig va ser un accident sense conseqüències greus. L'avioneta, que no va enlairar-se de l'aeroport de Sabadell ni el tenia com a destinació (pertanyia a l'escola de pilots Celsa, de Reus), va tenir una avaria durant el vol i va intentar aterrar d'emergència a Sabadell. Però es va estavellar abans d'arribar, sobre les vies del ferrocarril. La pilot va patir ferides menors i la circulació de trens va quedar interrompuda fins que es va retirar l'aparell. És el primer incident relacionat amb aquest aeroport aquest any. El 2020 n'hi va haver dos; el 2019, sis; el 2018, un de més, i el 2017, tres.
Fonts d'Aena, el gestor aeroportuari, indiquen que la instal·lació compleix tots els requisits de seguretat i que els procediments de vigilància són constants. També disposa de l'activació de plans d'emergència sempre que hi ha algun incident. L'aeroport, que es va fundar el 1934 i té una pista de 900 metres, té dues funcions. La primera són els vols operacionals (de serveis a la ciutadania, com per exemple l'extinció d'incendis, el rescat o la vigilància policial) i la segona és l'ensenyament de l'aviació.
L'aeroport acull la primera escola de vol d'Espanya, l'Aeroclub Barcelona-Sabadell, que té 1.200 socis. La gerent d'aquesta institució, Rosa Maria Pasquets, explica que els avions que utilitzen aquest aeroport són petits, pesen entre 800 i 2.000 quilos, i tenen de dues a quatre places.
“La sinistralitat representa un 0,0078% de les operacions realitzades, i els accidents mortals, un 0,0007%. Els afectats en aquests accidents no han estat mai persones alienes a l'activitat, sinó que han estat els pilots”, assenyala Pasquets, que afegeix que aquests avions, com que són tan lleugers, gairebé no causen danys més enllà de l'aparell mateix si hi ha algun accident. “Segurament sortint de casa al matí tenim més probabilitats de fer-nos mal”.
Però aquestes dades no convencen els veïns de les ciutats que limiten amb la infraestructura: Sabadell, Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Sant Quirze. “Els veïns no podem viure amb els avions al damunt. El dia que en caigui un sobre una casa i passi alguna cosa…”, lamenta Jordi Molins, portaveu de la coordinadora veïnal del Vallès. Les reclamacions venen de lluny: “Les poblacions han anat creixent el que podien segons la llei, i ho han fet enganxades a l'aeroport. Està totalment ofegat, perquè per entrar o sortir has de sobrevolar-les. Les queixes dels veïns per contaminació, soroll i por d'accidents van començar ja als anys setanta”.
Els veïns demanen que les escoles de vol vagin a aeròdroms on el risc sigui menor, i que el de Sabadell només es quedi amb els serveis essencials. L'Ajuntament de Barberà del Vallès va difondre un comunicat després de l'últim accident, en el qual mostrava la seva oposició al creixement de serveis no essencials vinculats a l'escola de vol, “que només generen un benefici privat i menyspreen la salvaguarda del bé públic i de la seguretat de la ciutadania”.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va crear una comissió sobre l'aeroport el 2017, en la qual també hi ha els veïns, i va encarregar un estudi per conèixer l'impacte positiu i negatiu de la instal·lació. Elaborat per l'Institut Cerdà el febrer passat, l'informe destaca que l'aeroport de Sabadell dona feina a un total de 450 persones de manera directa i a més de 3.500 de manera indirecta. El situa com un pol d'atracció i impuls econòmic, i assenyala també el seu valor cultural i històric.
No obstant això, l'informe admet que els veïns de les poblacions properes “no perceben els impactes positius” i recomana treballar per millorar la integració social i urbanística. “L'informe té al darrere la patronal, no defensarà la gent que vol viure tranquil·la. En l'últim any i mig hem fet 13 denúncies a l'agència de seguretat aèria, i en la comissió, l'aeroport només ha contestat dues preguntes sobre seguretat”, afirma Jordi Molins, el portaveu dels veïns.
Mesurar l’impacte acústic sobre les ciutats
A més dels accidents, la principal preocupació dels veïns és el soroll. L'informe encarregat pel Departament de Territori recomana instal·lar sonòmetres. Els resultats s'havien de conèixer al març, però aquests aparells o bé no estan instal·lats encara o ho estan però no funcionen, com denuncia la coordinadora. “De totes maneres, quan surtin les dades, mostraran una mitjana, però el més important són els pics de soroll que hi ha quan passen les avionetes per damunt, que poden arribar a 90 decibels. Una pràctica molt habitual és donar voltes i practicar l'aterratge sense tocar a terra, una vegada i una altra. Amb cada volta torna el soroll”, explica Molins.
“Malauradament és inevitable reduir al 100% les molèsties als veïns, malgrat els esforços dels operadors amb la modificació de circuits i la compra d'aeronaus més silencioses. Però no cal confondre molèsties amb la seguretat”, diu la gerent de l'Aeroclub, que defensa que l'impacte econòmic de la infraestructura a la zona justifica l'activitat.
Sobre la firma
