La reducció de la contaminació pel confinament va evitar 28 morts a Barcelona

El confinament domiciliari imposat durant la primera onada de la pandèmia, el març del 2020, va evitar al voltant de 170 morts prematures a Espanya —32 de les quals a Catalunya—, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) —centre impulsat per la Fundació La Caixa—, juntament amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). L'estudi analitza els canvis en els nivells de contaminació atmosfèrica durant els 57 dies de confinament i els 42 de desconfinament, entre el març i el juny del 2020.

L'estudi, publicat dimarts per la revista Environmental Pollution, demostra que els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂), procedents majoritàriament dels vehicles, es van reduir un 51% durant el confinament i un 36% durant el desconfinament.

Els investigadors estimen que la reducció dels nivells de NO₂ van evitar 120 morts durant el confinament i 50 durant el desconfinament a tot Espanya. D'aquestes 170 morts, a Barcelona es van evitar 28 defuncions; a Girona, dues; a Lleida, una, i a Tarragona, una.

Hicham Achebak, primer autor de l'estudi i investigador de l'ISGlobal i del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), explica, segons recull l'agència EFE, que han tingut en compte la influència de factors meteorològics en quantificar l'efecte del confinament en la qualitat de l'aire a través de tècniques d'aprenentatge automàtic. “Ens hem basat en un model epidemiològic ajustat específicament a cadascuna de les capitals amb dades històriques de salut i contaminació atmosfèrica”, detalla Achebak.

Durant el mateix període de temps, l'ozó es va reduir molt menys, un 1,1% durant el confinament i un 0,6% durant el desconfinament, encara que va augmentar en algunes de les províncies més poblades. Precisament, en el cas de l'ozó, la mortalitat prematura es va incrementar durant tot el període estudiat, sobretot a grans ciutats com Madrid, amb 15 defuncions; Barcelona amb cinc, i Bilbao també amb cinc.

Carlos Pérez García-Pando, cap del grup de Composició Atmosfèrica del BSC-CNS, aclareix que això passa perquè “malgrat les petites reduccions mitjanes durant el període analitzat, va haver-hi un augment dels nivells d'ozó a les ciutats més poblades”, especialment a Barcelona i Madrid.