Camper: 45 anys deixant petja en l’imaginari col·lectiu

Les Pelotas, aquest híbrid entre sabata i calçat esportiu amb la sola coberta per mitges esferes, forma part de l'imaginari —i de l'armari— de diverses generacions; és història del disseny nostrat i una icona de Camper, la marca familiar i internacional —el 80% de la seva facturació ho és— que ara celebra els 45 anys amb 400 botigues a més de 50 països. Les Pelotas van arribar al mercat fa 25 anys i fins i tot aquesta primera col·lecció podria tenir avui una nova vida gràcies a Recrafted, un projecte a través del qual s'actualitzen sabates usades, retornades o amb tares mitjançant altres components sobrants. Aquesta iniciativa exemplifica el compromís amb la sostenibilitat que defineix el futur de la firma mallorquina; i confirma aquest esperit inconformista que els ha portat sempre a fer les coses a la seva manera. A l'estil Camper, com resumeix Miguel Fluxà, director general des del 2012, fill del fundador, Lorenzo Miquel Fluxà Rosselló, i l'home que, des d'Inca, intenta abordar els reptes d'un sector, el del calçat, especialment afectat per la pandèmia —les vendes de la marca han caigut un 25%— i immers en el desafiament mediambiental.

“La nostra indústria representa el 4% de totes les emissions de CO₂ del món. En els últims anys hi ha hagut una autèntica revolució pel que fa a materials sostenibles, certificats o reciclats; però una segona pota del problema és el malbaratament: què fas quan l'ús de la sabata s'acaba. Bona part del calçat acaba a l'abocador i el nostre objectiu és donar-los un final més net”, explica Fluxà. El CEO ens rep a Son Fortesa, una meravellosa finca a Alaró que encara acull la casa familiar, part de les oficines i una sala de conferències, a més d'un hort ecològic, jardins i oliveres. L'entorn perfecte per parlar de circularitat, aquest concepte que englo­ba tot el que té a veure amb la reutilització i el reciclatge de materials i productes, i que de tan gastat ha quedat gairebé buit de significat. “El tema és complex. Alguns clients ens escriuen preguntant-nos per què les Recrafted costen dos o tres vegades més quan són una sabata usada, però és que has de recollir-les de les botigues, classificar-les, portar-les a un taller on es reparen manualment i tornar a posar-les a la venda. I això és car”. Més car que fer una sabata nova. Però el cost no és l'únic obstacle. “La sabata va enganxada o cosida, amb la qual cosa és molt complicat separar els diferents components per reciclar-los. Així que estem investigant fórmules perquè sigui més senzill o fins i tot creant models monomaterials, però sempre sense que això afecti la durabilitat de la sabata”, continua.

Entre les seves iniciatives sostenibles, Camper treballa en una solució tan antiga com inusual: un programa de reparació perquè una sola ratllada o una pell esquinçada no suposin la fi d'un producte. “No compris més del que necessitis. Intenta que les coses durin en el temps. Tingue'n cura. És un missatge que portem per bandera des que el vam fer servir d'eslògan el 2002”. Fluxà reconeix que aquests projectes representen encara una part molt petita del seu negoci i que resulten impossibles d'escalar a tota la producció. Són, diu, “un primer pas”. Però en la bona direcció. “La cultura d'un sol ús ha de desaparèixer. I crec que s'està produint un canvi de mentalitat, especialment entre la gent més jove”. Fa nou anys, el director general va detectar que l'edat mitjana del seu consumidor “havia envellit”, però avui presumeixen d'un creixement constant en la franja compresa entre els 20 i els 30 anys. Aquesta generació que es mostra més exigent amb la traçabilitat del producte, que vol saber com i qui fabrica les sabates que fa servir. “Treballem amb les millors fàbriques del món, que són al Vietnam i Portugal, i n'estem molt orgullosos. No ho amaguem. Està tot al nostre web”, explica Fluxà. A Mallorca, Camper manté el seu taller, on es preparen els prototips, s'elaboren els models Recrafted i es conversa el know how, és a dir, el saber fer artesanal, el mestratge. També es dona feina a 300 persones. “Aquí no hi havia gaires fàbriques i a poc a poc han anat tancant totes. Ho han fet pel desenvolupament econòmic del país —no ens enganyem— i pel creixement turístic a l'illa, que genera molts llocs de treball”, argumenta.

La desaparició del teixit fabril especialitzat no és un problema segons Fluxà. “La industrialització és bona per a un país. Però l'alemanya no es basa en mà d'obra barata, sinó en la tecnologia punta. Aquest és el model al qual cal aspirar, no al que teníem als anys setanta. És un problema complex, i jo no he cregut mai en les respostes fàcils a problemes complexos, per més acceptació que tinguin ara”.

No hi ha camins fàcils en la indústria del calçat, que afronta també una transformació a l'àrea del disseny imposada per dues grans tendències. La primera, “la sneakerització”, sobre la qual Fluxà reconeix tenir sentiments contradictoris. “Les esportives ja no marxaran. Al principi ens feia molta gràcia anar a la feina vestits com Steve Jobs, però quan tothom ho fa, passa a ser mainstream. I si em preguntes a mi, jo estic cansat de veure-les”, respon entre riures. El segon gran canvi té a veure amb el gènere; i, tot i que les dones fa dècades que utilitzen calçat masculí, l'apropiació en sentit invers comença a fer-se visible ara. “Com que tenen números més petits, alguns clients asiàtics ja compren sabates de dona. Els talons per a home aniran a més, segur. Fabricar-los és una cosa que està damunt de la taula, perquè el nostre director creatiu, Achilles Ion Gabriel, és un pioner del no gender, i, a més, qüestionar-se l'establert forma part de l'essència de Camper”. Com quan el 1998 van llançar la col·lecció Twins, aquelles sabates aparentment desaparellades que van revolucionar el sector, o quan van decidir apostar per col·laboracions amb dissenyadors tan transgressors com Gosha Rubchinskiy o Bernhard Willhelm. La capacitat d'assumir riscos ha definit la marca i ha estat clau en el seu èxit. Com que és una empresa familiar, Fluxà assegura que no han de retre comptes més que a si mateixos, per la qual cosa es poden permetre “el luxe d'equivocar-se”. Res de juntes d'accionistes ni consells d'administració assenyalant amb el dit acusador els números vermells.

Però el director general també reconeix que totes les marques, grans o petites, són presoneres del seu èxit. “Quan una cosa et funciona, repeteixes la fórmula. Per això, en alguna etapa, hem perdut una mica la nostra capacitat d'innovació, i crec que no qüestionar-se les coses o caure en l'autocomplaença és el principal perill que afronta una empresa creativa com la nostra. En tots els aspectes. Si no ens haguéssim llançat a la innovació digital, ara tindríem problemes molt greus”. Abans de la pandèmia, un 35% de les vendes corresponien al canal digital; l'any passat aquest percentatge va pujar fins al 50% i Fluxà espera que continuï creixent; al contrari que el nombre de botigues, que no té previst reduir més del que ja ho ha fet: un 15%. Continuen sent fonamentals en la seva estratègia comercial, d'imatge i també per establir els seus programes de circularitat i reparació del producte. “El dia que perdem la inquietud per transgredir, Camper estarà morta”.