L’estrès del poli Mikami
'64', de Hideo Yokoyama, es pot entendre com un desafiament continu a la majoria dels apriorismes i fonaments de les ficcions amb una investigació policial en el centre
Tots els escriptors de novel·la negra han de batallar amb el fet de treballar dins d’un gènere que imposa uns codis força estrictes, al cap i a la fi les possibilitats criminals i les formes de neutralitzar-les són limitades. És per això que una manera de mesurar el talent radica en l’enginy per trobar formulacions, escletxes, additius, angles o combinacions que escapin de les urpes del manual tan conceptual com pràctic que el tiranitzen.
Des del seu enigmàtic títol —que remet al darrer any del període Showa (1926-1989) segons el calendari imperial japonès—, 64 es pot entendre com un desafiament continu a la majoria dels apriorismes i fonaments de les ficcions amb una investigació policial en el centre. La revolució aplicada per Hideo Yokoyama, periodista de successos reconvertit en autor de masses dins les seves fronteres, queda sintetitzada en aquesta declaració herètica: “Per a un detectiu, un crim no té tanta importància”.
64
Hideo YokoyamaTraducció de Jofre HomedesSalamandra656 pàgines23 / @ 9,99 euros
No cal espantar-se, perquè a 64 hi ha una espurna que justifica que el llibre sigui a les mateixes prestatgeries que Simenon o Chandler: la desaparició d’una noia porta a reobrir el cas, deu anys després, del segrest d’una nena de set anys al nord de Tòquio, una taca per al cos policial i motiu de ferides emocionals encara obertes. Tampoc falten moments d’angoixa i tensió, corrupteles i un gir xocant.
Ara bé, quin és pal de paller de la novel·la? Doncs l’estrès que arrossega Mikami, enllaç entre el cos policial i la premsa, i pare d’una adolescent que s’ha escapat de casa i porta molt de temps sense donar senyals de vida. Els crims i les cerques propulsen i ocupen les files posteriors d’aquest troleibús de més de sis-centes pàgines. Aquí el lector i Mikami són un, intentant suportar plegats les càrregues de la feina i la família; navegar pels ràpids que aixequen per defecte els interessos en conflicte entre polítics, cossos de la llei i membres del quart poder; trobar l’encaix teòricament impossible entre integritat personal, deure a la comunitat i lleialtat als poders fàctics; procurar mantenir la ment desperta i el seny intacte en un tsunami de pressions, dubtes morals i impactes emocionals.
Tres raons per recomanar-lo
Hideo Yokoyama desafia els mecanismes, les prioritats i les sendes de la narrativa negra, expandint així les possibilitats d’un gènere molt trinxat.
Permet conèixer procediments policials ben distants de les convencions dels seus homònims anglosaxons i europeus, fruit de factors culturals específics.
Per posar-se reptes com a lector. Aquí, traçar paral·lelismes entre una escriptura obsessiva i el caràcter nerviós i elèctric que desprenen els personatges.
Hitchcock va declarar que una pel·lícula era com la vida, només que sense les seves parts avorrides. El punt de partida de qualseol novel·la negra hauria de ser portar aquesta màxima fins a l’extrem. Yokoyama li dona la volta: com mantenir l’interès d’una història partint de les seves parts en teoria tedioses? I si en el lloc acostumat d’un protagonista que afronta un puzle intel·lectual i una invitació a l’acció heroica posem un individu superat pels obstacles burocràtics? I si en comptes de centrar-nos, como sempre, en els aspectes més excitants d’una investigació posem el focus en allò que l’acosta més a un malson administratiu?
Una fugida tan radical dels paràmetres del gènere demana lògicament una forta complicitat —i en alguns casos, potser paciència i constància— per part del lector, si bé la recompensa és obrir els ulls a potencialitats molt sovint teoritzades però poc explorades. Yokoyama-san encara és fidel a un vell i senzill ordinador Mitsubishi. El més agosarat de vegades neix de tradicions enrocades.
I a més a més...
FILLS DE FEBRER / HIJOS DE...
Alan Parks
Traduccions de Xavier Zambrano /Juan Trejo
Univers / Tusquets
312 / 432 pàgines
19,90 / @ 8,99 / 9,99 eu.
Molt de tant en tant sorgeix un cicle que es detecta de seguida que està cridat a perdurar, que sap entroncar amb un cert classicisme a la vegada que aporta nous matisos. L’irlandès Alan Parks va debutar el 2018 amb Gener de sang, carta de presentació del detectiu Harry McCoy al Glasgow dels anys setanta. Tots els components (personatge, trama, ambientació) cristal·litzaven en un vehicle d’alta gamma on el toc vintage (l’elegància retro, els deutes al clàssic William McIlvanney) no era incompatible amb les prestacions vertiginoses (els temes pertorbadors, les emocions fortes). Fills de febrer apuntala els fonaments amb una premissa argumental —la mort d’un popular futbolista— que només és una excusa per parlar dels equilibris impossibles de McCoy per tal de salvar la seva ànima davant els cants del submon criminal i els traumes d’infantesa.
LA FARMACÈUTICA / LA FARMACÉUTICA
Carles Porta
Traducció al castellà de Noemí Sobregués
La Campana / Reservoir Books
320 pàgines
17,90 / @ 7,99 eu.
Si hi ha una figura de referència en el true crime en català (per llengua i per esfera d’interès geogràfic) aquesta és sense dubte la del lleidatà Carles Porta, que l’ha abastat, amb el no sempre senzill equilibri entre el rigor i l’entreteniment —és a dir, guiant-se per un periodisme que no cau en la temptació de la morbositat però tampoc defuig els hams per propulsar la lectura—, als llibres (Tor: tretze cases i tres morts), a la ràdio i a la televisió. L’ànima del popular Crimsse centra en el llegendari cas del segrest de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu, que es va estendre des del 20 de novembre de 1992 fins al 27 de març de 1994. El llibre és exemplar a l’hora d’incidir en les prioritats del gènere: posar ordre i claredat en el relat dels esdeveniments, narrar-los al mateix temps amb dinamisme i omplir forats i revertir malentesos que circulen en l’esfera pública.
CIELO INTERMINABLE
Kate Atkinson
Traducció de P. Antón de Vez
ADN
496 pàg.
19 / @ 9,99 euros
Seria estrany que tots aquells que s’acostin sense referències al tercer lliurament del cicle dedicat a Jackson Brodie, un antic militar i policia reciclat en investigador privat, no sentin la pulsió d’anar als títols precedents: Expedientes i Incidentes. Els familiaritzats amb Atkinson (sobrada de guardons, entre ells l’Ordre de l’Imperi Britànic) ja saben que a les seves obres negres manen els plantejaments clàssics (començant per un protagonista turmentat amb una vida familiar desastrosa), però les singularitza amb un equilibri poc comú entre foscor i sentit de l’humor, la multiplicació de trames i personatges i l’aprofitament de les particularitats geogràfiques dels escenaris. Aquí, Brodie veu com el seu pacífic retir en un poble costaner de North Yorkshire pren un tomb sinistre en creuar-se amb un suïcida en un penya-segat.
LA NOCHE DE LAS ESTRELLAS FUGACES
Ben Pastor
Traducció de Pilar de Vicente
Servio Alianza
456 pàgines
21,50 / @ 12,49 euros
En l’encreuament de la novel·la històrica amb la policíaca, pocs desafiaments més grans per a un escriptor que construir tota una sèrie al voltant d’un personatge del cantó de la maldat suprema, peó d’un sistema bàrbar. Juntament amb Philip Kerr, pare del detectiu Bernie Gunther, Ben Pastor ha trobat la fórmula per incorporar el nazisme a ficcions d’entreteniment tan massiu com exquisit partint de dues regles d’or: 1) crear un personatge que pateix el conflicte entre moral personal i obediència forçada (en el seu cas, el tinent coronel Martin Bora), i 2) ser molt curosa amb el rerefons factual (marcs temporals i localitzacions) per tal de fer versemblant la introducció de casos inventats. Pastor imagina aquí l’assassinat d’un astròleg en un Berlín ben real, el de 1944: la ciutat ha estat arrasada per les bombes aliades i, amb vista de la derrota, les conspiracions són constants.
EL JUEZ Y SU VERDUGO / LA SOSPECHA
Friedrich Dürrenmat Tusquets
Traducció de Juan José del Solar
176 / 224 pàgines
17 / 18 / @ 9,99 eu.
Una de les alegries de la temporada per als amants del gènere ha estat la recuperació de la producció negra del també dramaturg i assagista Friedrich Dürrenmatt (la festa es completa amb la nouvelle La avería, a Periférica). No tan interessat en la ment criminal sinó en la possibilitat de justícia, en si estem capacitats per condemnar l’altre i si hi ha restitució social possible, l’autor alemany juga de meravella amb l’element sorpresa (el lector no sap mai per on sortirà, perfectament podem creure trobar-nos davant un tipus d’història i que tot d’una es giri com un mitjó) i amb el sentit del ritme (es nota l’ascendent teatral), a la vegada que sempre introdueix detalls deliciosos en la composició dels personatges. L’estoic comissari Hans Bärlach protagonitza aquestes dues novel·les, limitat físicament però amb una ment preclara per desemmascarar impostors.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
