Rafuel, el ‘foodie’ que conquereix els ‘instagrammers’

Rafael Antonín (Barcelona, 65 anys) és una rara avis en el món d’Instagram i de la gastronomia. Ha aconseguit sumar més de 552.000 seguidors en aquesta xarxa social amb les seves receptes de 30 segons; està considerat un dels 10 influencers gastronòmics més destacats d’Espanya, però no és cuiner professional, no té restaurant i la seva edat està lluny de la que, normalment, es relaciona amb les noves tecnologies. El 7 d’abril publica el seu primer llibre de cuina, Mis mejores recetas (Planeta), amb una selecció dels seus plats més populars.

Rafuel55, com se’l coneix a Instagram, deu el seu nom al sobrenom que li van posar a Cepsa als anys noranta, per ser qui més fuel venia a tot Espanya. “Quan el 2012 una de les meves dues filles va voler obrir-me un perfil a Instagram estaven tots els noms agafats. Aquest no, i li vaig afegir l’any en què vaig néixer”, explica aquest home simpàtic i de molt bon tarannà des de la cuina de casa seva, on crea i grava les seves receptes, una estança àmplia i plena dels estris comuns a qualsevol cuina i que utilitza a les receptes, que presenta a un ritme trepidant i que han captat tants seguidors.

Res no és fruit de la casualitat. El seu treball està calculat i el fa de manera meticulosa: “Em llevo a les 4.30, fins i tot els diumenges. A aquella hora, des del 2012, penjo un post diari, quan Amèrica s’adorm, i quan Europa es lleva ja està posicionat”, assegura qui s’ha tornat un expert de les noves tecnologies.

“Cuino des que era petit. Érem nou germans i ajudava la meva mare. Però he estudiat a l’escola d’hostaleria Hofmann de Barcelona un curs d’un any de cuina integral, un altre de pastisseria de la mateixa durada i un tercer de quatre mesos d’arrossos, a més d’uns 50 de monogràfics. Tot per afició i per poder menjar bé jo i els que són al meu costat”. També ha estudiat fotografia. Per això, els seus breus vídeos són de gran qualitat. “Acostumo a gravar 15 minuts. Després escullo les escenes fonamentals i bàsiques, perquè no es pot estar pelant patates tres minuts. No hi ha paciència per veure això”, comenta.

Per a ell “els fogons són tècnica, que es pot aprendre, però també paladar, una cosa que falla. Soc un cuiner casolà que fa receptes normals amb eines normals amb coses que hi ha a la nevera. No explico com fer esferificacions, però sí un bon ou ferrat; coses senzilles que no s’havien explicat abans”.

Reconeix que li agrada visitar els temples gastronòmics reconeguts amb estrelles Michelin: “Els cuiners amb estrella són els que canvien les receptes i les decanten. No els critico perquè hi ha molta feina i idees al darrere, però anar a aquests llocs no és anar a menjar, és viure una experiència”. I afegeix: “Aquests cuiners n'han d’aprendre molt, perquè no n’hi ha cap que sàpiga menjar. Són déus i ningú no els diu res. Tanta parafernàlia i després en dos gestos s’ho carreguen tot. M’indigna pagar 250 euros i que et facin seure en un tamboret. Ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl. Cal millorar moltes coses; potser no tant a la cuina com en la qualitat del servei. Espero que la pandèmia serveixi per a això, perquè tardarem molt a tornar a tenir els visitants d’abans i cal treballar per als d’aquí i fer seure la gent a menjar com reis”.

Assegura que no aspira a obrir un restaurant: “Ja he fet tot el que havia de fer per tirar la meva família endavant. Amb la meva edat podria estan jugant a la petanca o al golf, però el que em diverteix és cuinar, gravar, editar i escriure receptes i, de tant en tant, fer alguna xerrada. El que faig m’omple”.

La recepta de la qual se sent més orgullós no és la seva famosa truita de croissant. “Va tenir èxit perquè no estava vista, però ja estava inventada. Jo prefereixo la truita de tòfona o un caldós de gambes que va tenir molt més èxit. L’important sempre és utilitzar bons productes. Si són bons caldrà cuinar menys”.

Rafuel ho té tot pensat i escull el plat que fa segons la temporada, “no faré uns macarrons un dia de molta calor i sí un gaspatxo”; el dia de la setmana, “els dilluns sempre faig coses lleugeres perquè la gent vol fer bondat del cap de setmana”, ni del mes: “Sempre hi ha més diners per gastar en menjar a començaments de mes”. També ha après a saber quins són els plats que més agraden: “Les ostres m’encanten, però no les veuràs al meu canal, perquè al 50% de les persones els fan fàstic. Però si un plat porta formatge, gambes, alvocats, pernil ibèric o ous ferrats tens l'èxit assegurat. Perquè és molt trist fer una feina i que la gent passi de llarg. La nota la posen els seguidors amb els seus likes i comentaris”.

Perquè Rafuel controla les dades que generen els seus posts: “Darrere de cada un hi ha moltes estadístiques que cal saber llegir. Al cap de 10 minuts de penjar un vídeo sé si funcionarà”. Coincidint amb el començament d’aquesta entrevista, va publicar una recepta de rap amb curri. Als quatre minuts tenia 1.500 likes. L'endemà, més de 90.000. “Instagram m’ha canviat la vida, ni en el bon ni en el mal sentit, només l'ha fet diferent”, diu.