_
_
_
_

Catalunya tanca la Setmana Santa amb contagis i ingressos per covid a l’alça

La comunitat, que té 1.608 persones hospitalitzades a causa del virus, registra un augment dels testos d'antígens positius

Jessica Mouzo
Imatge de la campanya de vacunació a la Facultat de Geografia i Història de la UB.
Imatge de la campanya de vacunació a la Facultat de Geografia i Història de la UB.Quique Garcia (EFE)

La corba epidèmica de covid a Catalunya torna a instal·lar-se en una calma tensa. Els contagis han augmentat un 19% en les últimes dues setmanes i la comunitat tanca la Setmana Santa amb les hospitalitzacions a l’alça: hi ha 1.608 ingressats (un 3,6% més que el dia anterior), 431 a cures intensives. Encara no s’entreveu l’efecte de la mobilitat i les interaccions de la Setmana Santa, però el punt de partida és poc encoratjador. “Estem en la calma que pot precedir la tempesta”, alerta l’epidemiòleg Toni Trilla.

Segons les últimes dades consolidades del Departament de Salut, que corresponen a la setmana del 26 de març a l’1 d’abril, es van registrar 9.530 noves infeccions, gairebé un 20% més que dues setmanes enrere. I encara que a finals de març semblava que disminuïa la velocitat de transmissió del virus —l’Rt, que mesura quantes persones encomana de mitjana un positiu, està en 1,11—, hi ha altres dades que no criden a l’optimisme: per exemple, els tests d’antígens positius, que estan en ascens des del 2 d’abril. “A Catalunya estem amb els dits creuats: el lleuger ascens de fa dues setmanes s’ha consolidat i es manté estable, però hi ha xifres que indueixen a la preocupació: hi ha més ingressos i més proves diagnòstiques positives”, valora Trilla. Encara que les autoritats sanitàries recomanen que la positivitat dels tests estigui per sota del 5%, a Catalunya ja supera el 7%.

Más información
Una Setmana Santa gairebé ‘prepandèmica’ a Catalunya
Jaume Collboni: “Un cambrer potser s’haurà de reconvertir en instal·lador de plaques solars”
Els sanitaris que mai no haurien d’haver marxat

Amb aquest escenari sobre la taula, la comunitat encara uns dies crucials per veure l’evolució de la corba. Per començar perquè els dies festius dels últims dies han pogut propiciar una infradeclaració de casos que desvirtua l’evolució real dels contagis i, a més, falten uns dies per veure l’efecte de la mobilitat de la Setmana Santa. “Els modelitzadors ens diuen que si tenim una Rt d’1,20 [per cada 100 positius s’infecten 120 persones més], patirem, però podrem suportar-ho. Si va a més, ho passarem molt malament”, intervé Trilla.

La situació hospitalària tampoc no és l’òptima per assumir un repunt. “Hi ha preocupació. Des que es van flexibilitzar les restriccions abans del pont de Sant Josep, hi ha més mobilitat. Fins fa tres o quatre setmanes, als hospitals estàvem millorant, però ja hem tornat a empitjorar. Comencem la post-Setmana Santa amb por”, reconeix Joaquín López-Contreras, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Sant Pau de Barcelona.

El Departament de Salut situa el llindar raonable de pressió assistencial en un màxim de 300 pacients amb covid a les ucis catalanes

No hi ha hagut treva tampoc a les unitats de cures intensives. El Departament de Salut situa el llindar raonable de pressió assistencial en un màxim de 300 pacients amb covid a les ucis catalanes. A partir d’allà, la gestió ordinària de l’activitat assistencial es complica: Catalunya porta des del mes d’octubre sense baixar de 300 —el 23 de desembre va arribar a 317— i per sota de 400 només va estar un parell de dies a finals de març, però va despuntar. “Si creixem més, tornarà a afectar la programació quirúrgica”, alerta Ricard Ferrer, cap d’uci de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

Amb l’amenaça de la quarta onada ja a sobre i els efectes de la Setmana Santa encara per veure, la Generalitat ha de decidir aquesta setmana si relaxa, amplia o deixa com estan les restriccions socials vigents —toc de queda, limitació horària en la restauració i tancament autonòmic—. Els socis en el Govern discrepen: el Departament de Salut (ERC) opta per mantenir les restriccions actuals i Interior (Junts) veu com “una opció” reprendre el tancament comarcal. “Si no obren res més, ja estaria bé: mantenir el toc de queda i el tancament de restaurants en els sopars està bé”, afirma Trilla. Encara que l’epidemiòleg dubta de la viabilitat del tancament comarcal, sobretot en zones amb tanta densitat de població com Barcelona. “Si no ens movem per fora, però sí per dins, estem igual. Potser cal establir mesures més selectives segons els territoris més afectats”, suggereix.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_