_
_
_
_

Creuar el Mediterrani en una “cistella” per ser prostituïda a la Rambla

Penes de fins a 35 anys per a dues organitzacions que explotaven sexualment dones a Barcelona

Rebeca Carranco
Operació dels Mossos contra una màfia que traficava amb dones a Barcelona, el 2015.
Operació dels Mossos contra una màfia que traficava amb dones a Barcelona, el 2015.Albert Garcia

La dona ja és a Itàlia, en espera que un contacte la reculli i la porti a Espanya. “No va ser gens fàcil, germana. Et dic que el vaixell on anàvem era una cistella i gairebé se’n va a la deriva”. La víctima parla realment amb la seva germana, Hellen Moses, que llavors tenia 32 anys i és qui l’ha embarcat en un perillós viatge des de Nigèria fins a Espanya, amb la complicitat de la seva mare, per acabar prostituïda a la Rambla set dies a la setmana, de vuit del vespre a vuit del matí.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat dues organitzacions criminals desarticulades alhora el 2015 amb epicentre a l’Hospitalet—— a penes de més de 30 anys de presó. En el cas de Hellen Moses, la condemna és de 33 anys per ser la “directora d’una organització criminal” que va introduir a Espanya almenys vuit dones i un home entre el 2013 i el 2015. Dues d’elles eren les seves germanes. En la mateixa sentència —de 492 pàgines després d’una minuciosa investigació dels Mossos—, l’Audiència condemna a 35 anys i 4 mesos un altre grup liderat per un home, Charles Osagiede, que es valia dels seus contactes a Nigèria per falsificar papers a dones que traslladava amb avió. En els dos casos acabaven a la Rambla, amb deutes de fins a 60.000 euros, rituals de vudú i un control permanent dels seus explotadors.

La sentència recull que Hellen Moses era “conscient del perill” que corrien les seves germanes: “Passi el que passi, no et tiris al mar, d’acord?”, li va dir a una d’elles, segons les intervencions telefòniques del cas. Però això no va ser obstacle perquè la seva germana les captés i les traslladés a Espanya perquè es prostituïssin a la Rambla. “Serà la nostra baralla si no ets capaç d’estar a l’altura quan arribis aquí”, li va dir a l’altra. Totes dues sabien que es prostituirien.

Más información
Mercats repugnants i prostitució
Alliberades tres dones obligades a prostituir-se a Girona per una banda criminal
L’emoció, els sentiments i la ràbia dels refugiats “il·legals”

Moses no treballava sola. A més de tres persones també condemnades a penes de 2 a 19 anys de presó, la seva pròpia mare, des de Nigèria, buscava les dones, i donava instruccions a la seva filla de com tractar amb els coiots: els traficants de persones. “El vaig avisar que no volem que cap d’elles quedi embarassada durant el camí”, li diu la mare a Hellen Moses, sobre la seva conversa amb els traficants. En les travessies, moltes dones són violades, a més de colpejades.

Una de les víctimes de la xarxa també era una altra mig parent de Hellen Moses (la germana del marit de la seva germana), i menor d’edat, tot i que l’Audiència no dona per provat que tingués 15 anys, com va dir. La sentència descriu el seu periple, que va començar a Nigèria, sense documentació. Primer va agafar un bus i després un camió fins a Líbia. Allà els reclamaven entregues de diners, “recorrent, en cas contrari, a la violència sexual o física”. Ja a Trípoli, va estar dos mesos en una casa “amuntegada amb moltes altres persones”. La sentència detalla que “li eren subministrats aliments tan sols una vegada al dia a fi que experimentessin una pèrdua de pes considerable que permetés embarcar un major nombre d’individus a les barcasses”. Després, mitjançant una llanxa de goma, pneumàtica o bot amb motor, amb un “gran compromís per a la seva vida”, va arribar a Itàlia. Allà va parlar amb Hellen Moses, que hi va enviar un contacte que la va recollir i la va portar a Barcelona.

Una vegada a la ciutat catalana, es va instal·lar a la casa de Hellen Moses, on li van donar instruccions clares que s’havia de prostituir a la Rambla, els horaris, els preus (20 euros per fel·lació, 50 euros per contacte sexual complet), preservatius, i la van enviar al carrer. Segons el seu relat, es va prostituir en cinc ocasions durant 20 dies. Al final, atemorida, al novembre del 2014, va fer el pas de denunciar el seu cas a la Guàrdia Urbana de Barcelona.

L’Audiència defineix l’entramat criminal de Hellen Moses com “molt més precari” que el liderat per Charles Osagiede, condemnat a 35 anys i 4 mesos de presó. Ell, junt amb la seva dona, Precious Daniel, condemnada a 22 anys i 10 mesos, i tres persones més, van captar de “manera incessant” dones a Nigèria. En aquest cas, Osagiede, exfuncionari d’immigració, tenia multitud de contactes amb què aconseguia papers per portar les seves víctimes amb avió. En ocasions, utilitzava el mètode del lover boy: fingir una relació sentimental.

Una de les víctimes d’Osagiede, que van captar amb falses promeses de treballar de perruquera, va fer el pas de deixar la xarxa i anar-se’n a casa d’una compatriota, fins i tot malgrat el ritual de vudú (una espècie de conjur amb ungles i cabells que augura mals presagis per a la persona i la seva família). Membres de la xarxa d’Osagiede van amenaçar i van colpejar la seva mare a Nigèria. A més d’amenaces a ella. La sentència assegura que la va amenaçar amb una arma: “Et fotré un tret si no pagues”.

 

Absolució dels Eiye

L'Audiència de Barcelona ha absolt 14 integrants del grup de la germandat de l'àguila: els Supreme Eiye Confraternity (SEC). Es tracta d'una banda internacional, originària de Nigèria, amb ritus d'iniciació, rangs, codis, vestimenta i grups rivals, que va néixer inicialment dels àmbits universitaris. Els Mossos van acusar el grup d'estar al darrere de l'entramat de prostitució que va arribar a explotar un centenar de persones. Hellen Moses era la parella d'un dels líders del grup.

La sentència admet que el principal finançament de la SEC és la prostitució, però diu que és consentida, sense control ni condicions sobre les dones. I afirma que “no consta que intervinguessin” en el tràfic de les persones per les quals han estat condemnats els dos grups, “ni tan sols que hagués donat la seva aquiescència”. Insisteix que la SEC “no controlava l’activitat dels seus integrants pel que fa al lucre derivat de la prostitució, i menys encara ho feia sobre els entramats” d’Osagiede i Hellen Moses.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_