El 23-F de Cercas, Franco per a nens i Magda Puyo a la primavera del Lliure

La primavera del Lliure arriba carregada d'espectacles, en total una quinzena, més diverses activitats culturals i educatives paral·leles que, sens dubte, inciten a anar al teatre. S'estrenarà l'esperat muntatge d'Àlex Rigola sobre Anatomía de un instante, de Javier Cercas, que portarà a escena el 23-F aquest any pel 40è aniversari de l'avortat cop d'Estat. Rigola prepara un espectacle molt sobri i cenyit al llibre de Cercas, centrat en aquell moment emblemàtic de la democràcia en què Gutiérrez Mellado, Suárez i Corriola desafien a cos els armats (!) Tejero i els seus guàrdies civils després que entressin al Congrés. A 23 F: Anatomia d'un instant (que es podrà veure al Lliure de Gràcia del 8 al 30 d'abril, amb Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Saez i Roser Vilajosana en el repartiment), el director i dramaturg ha aprofundit en l'episodi ja històric i no ha deixat de formular-se les preguntes sobre les incògnites encara no resoltes sobre el cop.

Un altre muntatge amb rerefons polític, en aquest cas el franquisme dels anys 60, és El bar que se tragó a todos los españoles, d'Alfredo Sanzol i el Centre Dramàtic Nacional, que ha sigut un èxit de públic i crítica a Madrid. A la peça (del 24 d'abril al 2 de maig, Lliure de Montjuïc), un sacerdot navarrès de 33 anys decideix canviar de vida, penjar els hàbits i viatjar als EUA. Cal assenyalar també Frank, una obra de teatre familiar de Clara Manyós i Xesca Salva a partir del llibre il·lustrat de Ximo Abadía Frank La increïble història d'una dictadura oblidada(Dib-buks), Premi Llibreter 2018, que vol presentar als nens la figura de Franco i el perill de les dictadures. També teatre d'investigació històrica, Forasters vindran... (Espai Lliure) és un projecte de creació escènica documental. Entre setembre i desembre del 2020, l'artista resident del Lliure Marta Galán Sala va posar en contacte protagonistes de la immigració dels anys 50 i 60 a Barcelona amb un grup de joves que han emigrat sols des de diferents països de l'Àfrica cap a la capital catalana per elaborar diversos relats de vides i futurs.

Per la seva part, una dona que ha estat a l'ull de l'huracà com a (ex-) directora de l'Institut del Teatre a causa dels suposats abusos professorals al centre, Magda Puyo, estrenarà nou espectacle, I només jo vaig escapar-ne (del 27 de maig al 20 de juny, Lliure de Montjuïc), de la dramaturga Caryl Churchill, una “història apocalíptica” protagonitzada per quatre de les nostres actrius més importants: Muntsa Alcañiz, Lurdes Barba, Imma Colomer i Vicky Peña. Puyo assenyala que Churchill és una autora “amb una mirada molt crítica cap a la nostra societat patriarcal i el seu model neoliberal, un model que està tenint greus conseqüències sobre els éssers humans i sobre el planeta i que ha aconseguit normalitzar el terror en la vida quotidiana”.

El Ricard III de Joan Carreras

El directorPablo Messiez oferirà un dels espectacles de més èxit també aquesta temporada a Madrid, Las canciones,a partir de personatges i situacions de Txékhov. Tancarà la programació escènica de primavera del Lliure l'esplèndida recreació de Ricard III de Shakespeare –monòleg Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard), escrit per Gabriel Calderón i interpretat per un Joan Carreras en estat de gràcia– que ja es va presentar amb gran èxit la passada edició del Temporada Alta.

En presentar la programació, en la qual figura també una obra de VVAA Col·lectiu (Arcas 2020), el director del Lliure, Juan Carlos Martel, va subratllar com a temes centrals la Transició espanyola i el franquisme, així com “el canvi i transformació social, polític i vital”. “Hem de saber d'on venim per no tornar-hi mai més”, va reflexionar Martel en relació amb el franquisme. El director del Lliure, que va dir que responen a la pandèmia “amb teatre i més teatre”, va aprofitar per emfatitzar l'esforç “titànic” que està fent el Lliure per superar la situació i va reclamar més ajuts a les administracions per als teatres públics perquè, com va considerar, fins ara els que s’han destinat al sector per la crisi generada per la covid s'han concentrat en el teatre privat.

Exposició sobre Carlota Soldevila

La seu del Montjuïc del Lliure acollirà tres exposicions aquesta primavera, entre les quals destaca la instal·lació d'homenatge a Carlota Soldevila. Quant al Lliure Online, que permet veure produccions des de casa, ha doblat el nombre d'usuaris, que ja arriben als 2.000, amb visualitzacions des de 19 països. El muntatge més vist en aquest apartat ha sigut, amb més de 2.500 visualitzacions, Les tres germanes, seguit d'El quadern daurat, amb 1.900. En aquesta modalitat, el públic pot comprar una entrada per a cada espectacle o subscriure's a la Butaca online per a tota la temporada per 29 euros.

Al juliol, el Lliure acollirà el Director's Lab Mediterranean, un workshop internacional que vol donar a conèixer les veus artístiques dels països mediterranis. Sota el títol Stageless Theatre (“teatre sense escenari”), una vintena de participants treballaran sobre la possibilitat i el sentit d'un teatre sense presència física a partir dels canvis que ha imposat la pandèmia.