“Els metges es van oblidar de mi. Tinc un tumor”

El tortuós periple d'Alicia Redondo pel sistema sanitari va començar el juliol passat amb una diarrea que no acabava de remetre. Va passar per la consulta telefònica del centre de salut, les urgències de l'ambulatori i de l'hospital, el metge de capçalera una altra vegada i el digestòleg. “No em passava. Anava al lavabo fins a 25 vegades al dia. Vaig perdre sis quilos”, relata la dona, de 45 anys. Desesperada, esperant des del setembre una colonoscòpia que no arribava, va acudir al novembre a la sanitat privada i allà sí, la prova va revelar el diagnòstic: càncer de còlon amb afectació al fetge i al pulmó. Dos mesos després, li va trucar el digestòleg. “Em va preguntar com estava. I li vaig dir: ‘tinc un tumor en estadi IV [el més avançat]’. Si estava des de juliol amb diarrea i pèrdua de pes, crec que era per estudiar-ho urgentment. Però es van oblidar de mi. El càncer ja hi era, però si me l'haguessin detectat al setembre amb la colonoscòpia, potser hauria guanyat temps per tractar-lo”, lamenta.

La pandèmia ha retardat tota l'atenció al càncer, des del diagnòstic fins al tractament i el seguiment posterior. Segons un estudi de diverses societats científiques espanyoles, durant la primera onada, els nous diagnòstics van caure un 21% i les proves per detectar possibles tumors, com les citologies, van baixar fins a un 30%. El resultat: retards diagnòstics, menys opcions terapèutiques i pronòstics més desfavorables.

“El càncer és prioritari i ha passat a ser secundari. Es calcula que la pèrdua d'oportunitat es traslladarà a una pèrdua de supervivència del 30% en els pacients que han estat diagnosticats tard”, assenyalava aquest dimecres Eduardo Díaz-Rubio, catedràtic emèrit d'Oncologia i president de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya, durant la seva participació en l'esdeveniment virtual La sanitat pública més enllà de la covid, organitzat per EL PAÍS. El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes van acordar dimecres l'actualització de l'Estratègia nacional contra el càncer, que feia 10 anys que no es revisava. “S'actualitzen aspectes clau com la prevenció mitjançant l'estil de vida saludable, el diagnòstic precoç, l'atenció mitjançant un model multidisciplinari, els avanços en medicina de precisió o en reptes com l'atenció psicològica o les necessitats dels pacients que han sobreviscut”, va dir la ministra de Sanitat, Carolina Darias. I va assenyalar que es farà un estudi de l'impacte de la pandèmia en el tractament i diagnòstic de càncer.

L'Alicia, secretària de direcció de professió, està segura que els retards que acumula el sistema sanitari a causa de la pandèmia han jugat en contra seva. Al juliol, durant el primer contacte amb el seu centre de salut a través d'una consulta telefònica, el metge li va diagnosticar una gastroenteritis i li va pautar una dieta tova. Però la diarrea no li passava. El 17 d'agost va anar a urgències de l'ambulatori i li van fer una analítica i una prova de sang oculta en femta que van resultar negatives. “Aquella setmana no podia més i me'n vaig anar a urgències de l'hospital. Em van enviar a casa amb un antibiòtic perquè creien que era una diarrea infecciosa i van descartar una malaltia greu”, recorda.

L'Alicia va alternar les consultes a la xarxa pública amb visites a metges privats. Les analítiques i les proves de sang oculta en femta no revelaven res, però ella seguia malament. I no va ser fins al setembre que el seu metge de capçalera li va demanar una colonoscòpia, encara que abans havia de visitar al digestòleg perquè donés el vistiplau a la prova, relata la dona. “El digestòleg em va atendre per telèfon a l'octubre, em va demanar una analítica i em va dir que em veuria al cap d'un mes. Em va dir que si em trobava molt malament, em prengués un Fortasec [un fàrmac per tallar la diarrea]”, protesta. Llavors, l'Alicia, que ja és de constitució prima, ja havia perdut sis quilos.

Angoixada, al novembre es va fer una colonoscòpia a la xarxa privada. “El dia 25 em van diagnosticar el tumor. Ara com ara, no és operable. Estic amb quimioteràpia”, explica. Encara està assimilant el diagnòstic. “La pandèmia juga en contra de tots, però jo crec que en el meu cas hi ha hagut deixadesa, mala praxi. No sé si el digestòleg té o no gaire càrrega de treball, però ha passat completament, es va oblidar de mi. Els pacients no anem al metge per plaer”, defensa.

Molts malalts de càncer no estan arribant a les consultes i els que hi arriben, ho fan tard. La pandèmia ha estat el punt d'inflexió i, des de fa un any, hi ha diversos taps en l'accés al sistema. “Durant la primera onada, es van aturar els cribratges i només fèiem visites prioritàries. Al juny, després de la desescalada, esperàvem una allau de casos i no va ser així. Van arribar a comptagotes. Ara estem diagnosticant més, però la sensació és que veiem casos més avançats”, resumeix Mar Vernet, coordinadora de la Unitat Funcional de Càncer de Mama de l'Hospital del Mar de Barcelona. Un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparà un tumor al llarg de la seva vida. La previsió de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) és que, el 2021, es diagnostiquin 276.239 casos de càncer, tot i que adverteix que aquesta estimació no inclou els efectes de la pandèmia. Que en tindrà.

D'entrada, una enquesta de diverses societats científiques a 37 grans hospitals espanyols ja ha revelat que, entre el març i el juny del 2020, es van diagnosticar menys tumors que en el mateix període de l'any anterior —fins a un 32% menys a l'abril. També les biòpsies, que solen servir per confirmar un diagnòstic, es van reduir un 41% i l'activitat terapèutica va caure: els tractaments de radioteràpia van baixar un 5% i els trasplantaments de medul·la, essencials per a alguns tumors hematològics, es van reduir a la meitat en la primera onada.

Els experts consultats coincideixen que, amb la pandèmia, van proliferar els colls d'ampolla en tots els nivells assistencials. Per començar, amb l'aturada dels cribratges en la primera onada. Encara que la implantació és irregular i varia segons l'autonomia, la Xarxa de Programes de Cribratge de Càncer estimava el 2017, últim any del qual es tenen xifres, que la cobertura del cribratge de mama arriba al 90% de la població diana i la del cribratge de còlon, al 66%. “Ara els cribratges s'estan reprenent, però el que es va deixar de fer no s'ha recuperat. I això té un impacte. Es calcula que entre un 10% o un 15% dels tumors de còlon són diagnosticats gràcies a aquestes proves preventives”, sosté Joan Albanell, cap d'oncologia de l'Hospital del Mar.

Els oncòlegs consultats apunten també que la por de la ciutadania a anar a l'hospital persisteix. “En un context pandèmic, es considera els centres sanitaris com a punts de contagi i ha disminuït la freqüentació. La gent té por de consultar”, apunta Álvaro Rodríguez-Lescure, president de la SEOM.

Tampoc hi ajuden les dificultats estructurals per accedir al sistema sanitari, que ha limitat molt la lliure entrada per evitar contagis oportunistes i recorre a la telemedicina per salvar la falta de consulta presencial. “El telèfon és una situació de risc perquè no veus el pacient i és difícil mesurar el que li passa. I la precarietat laboral dels sanitaris també hi influeix: un pacient truca per un dolor inespecífic, el metge que l'atén li pauta un analgèsic i al cap de dues setmanes, el pacient torna a trucar perquè no li passa i qui l'atén ja és un altre metge. Es perd la continuïtat assistencial”, alerta Salvador Tranche, president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc).

Precisament, per esquivar aquestes dificultats en l'accés, l'Hospital del Mar ha llançat una campanya, amb pasquins i cartells per mercats i entitats de la seva àrea de referència, per convidar les dones a consultar qualsevol símptoma que sentin al pit. A través d'un telèfon, les veïnes del barri poden comunicar-se directament amb la unitat de mama de l'hospital. “Tenim la sensació que es queden a casa per por del contacte hospitalari, que s'ha deixat de consultar”, avisa Vernet. I en el cas del tumor de mama, el més prevalent entre dones, l'autoexploració és clau per a una detecció precoç.

La Semfyc fa mesos que alerta que les consultes d'atenció primària estan rebent més pacients amb tumors avançats. Encara que hi ha una espècie de circuit ràpid entre els diferents nivells assistencials que agilita tot el procés diagnòstic quan hi ha una sospita de tumor, Tranche adverteix que hi ha moltes traves burocràtiques que compliquen el procés. “El problema no és la sospita clara perquè ja m'encarrego jo de moure el cas i empènyer el procés perquè tot vagi ràpid. El problema és quan no ho tens clar i el pacient comença a donar voltes pel sistema”, assenyala.

Les dilatades llistes d'espera en intervencions quirúrgiques, visites a l'especialista i proves diagnòstiques alimenten els retards diagnòstics. “Hem detectat retards en el tractament i en moltes cirurgies. I no cal oblidar que, en molts tumors, la cirurgia és primordial, garantia que el tractament funcioni. Els pacients ara senten molta angoixa i incertesa”, valora Begoña Barragán, presidenta del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer. Durant la primera onada, els hospitals van aturar gairebé del tot la seva activitat quirúrgica —les intervencions van caure un 36% el primer semestre del 2020 respecte al mateix període de l'any anterior— i les demores es van disparar en tots els àmbits. De fet, a Espanya, la mitjana d'espera per visitar l'uròleg el juny del 2020 era de 125 dies, i per al metge digestiu, 103 dies.

L'Alicia, per exemple, continua esperant una colonoscòpia del sistema públic que encara no ha arribat. A Catalunya, l'espera mitjana per a aquesta prova és de gairebé sis mesos. “Hi ha moltes malalties que se'ns estan escapant. El càncer n'és una i cal agafar-lo a temps”, lamenta la pacient.