Colau respon a les protestes accelerant la pacificació d’entorns escolars

El Govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest dissabte que aquest any doblarà el nombre d’escoles en les quals tenia previst intervenir per pacificar el seu entorn: s’efectuaran 66 intervencions per rebaixar el trànsit i, amb ell, la contaminació, el soroll i la inseguretat. L'anunci arriba després de quatre protestes de centres educatius, els divendres de cada quinze dies. Exigeixen més agilitat i contundència en les intervencions. El desembre passat van començar protestant una dotzena de centres i la setmana passada ja eren 50, a més que s’hi han sumat escoles de Badalona i Sabadell. La revolta de les escoles ha arribat a Madrid, on diversos centres es plantegen replicar els talls de trànsit al març. A Barcelona, les escoles mobilitzades han celebrat les noves intervencions anunciades, però les han titllat d'“insuficients i limitades”.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat que la pacificació d'aquestes 66 escoles (gairebé 25.000 alumnes) costarà gairebé cinc milions i comportarà guanyar 9.600 metres quadrats d'asfalt. El gruix de les obres s'executarà durant les vacances escolars d'estiu. “Vam dir a començaments de 2020 que pacificaríem 200 escoles durant el mandat i vam acabar l'any amb 20. Després d'escoltar els centres, hem decidit doblar la proposta i arribar a 66”. En total, superaran el centenar, tot i que 14 de les d'aquest any no tenen encara calendari i dependran del districte al qual corresponguin, no de l'àrea d'Urbanisme.

Hi haurà diverses intervencions, però la més comuna serà l'eliminació de carrils de circulació privada. Es farà en set carrers. Dels Àngels, a Ciutat Vella, Riera d'Horta (Nou Barris), Lleida (Sants-Montjuïc) i la resta a l'Eixample: Urgell (entre València i Londres), Nàpols, Numància, Entença, Sardenya i Mallorca. En aquest últim cas, la intervenció consistirà a habilitar un nou carril des del carrer del Clot fins a Sagrada Família. Una intervenció de la qual es beneficiaran sis escoles. Tres de públiques (Octavio Paz, Dovella i Tabor) i tres de concertades (Verge de Núria, Vedruna i Dominiques). Dovella és, precisament, un dels centres que més ha reclamat la intervenció per la seva proximitat a la Meridiana, perquè el seu edifici gairebé no té pati i si obren les finestres per ventilar no se sent res.

En altres casos, les intervencions consisteixen a convertir en zona de vianants 10 carrers (a Sants o Horta-Guinardó); en 26 zones s’ocuparan carrils d'aparcament i en nou punts s'eliminaran cotxes i els contenidors als xamfrans. A més, s'instal·laran sis semàfors en punts on no n’hi ha: en carrers amb molt poc trànsit d'Horta-Guinardó, per exemple, i a prop de la porta d'escoles de la Zona Alta.

Sanz també ha explicat que “la velocitat màxima es reduirà a 30 quilòmetres per hora al carril de circulació més proper als centres educatius”. Ho faran, segons ha explicat, amb senyalització, coixins berlinesos (que obliguen els vehicles a reduir la velocitat) o radars.

“Molt poques vegades un programa nou es converteix en prioritari com aquest, ens desborda i arribarem a les 100 escoles a meitat de mandat. Aquests projectes són un tresor per a la ciutat”, ha dit, alhora que envia “un missatge a les famílies de la ciutat: això no s'aturarà”. Sanz ha recordat que durant aquest any hi haurà obres en vies tan troncals de la ciutat com Meridiana, Via Laietana, Diagonal (pel tramvia) i Mallorca.

Per part de l'organització de les protestes quinzenals a les escoles, el portaveu d'Eixample Respira, Guille López, en una resposta consensuada amb les associacions de famílies, ha valorat que “les actuacions anunciades són molt necessàries”. “Les celebrem però alhora són insuficients i limitades. Si es pot actuar en aquestes escoles, es pot actuar a la resta”, ha afirma, recordant que, a més de les famílies, “també la Societat Catalana de Pediatria demana actuacions urgentment”. “Què és més prioritari que això? Una ciutat que no pot garantir la salut dels seus nens és un projecte fracassat de ciutat”, i ha afegit: “És una qüestió de voluntat política, no d'impediments tècnics. No entenem per què el govern municipal continua tenint reticències a fer aquests canvis de manera generalitzada, ni com pot ser que els partits de l'oposició no els reclamin”.