L’assaig de renda ciutadana a Barcelona redueix el risc de pobresa severa

Tenir un ingrés fix redueix el risc de pobresa severa i millora el benestar de qui el rep. Ho ha demostrat l'assaig d'una renda ciutadana que va fer l'Ajuntament entre el 2017 i el 2019 en un programa d'innovació urbana finançat en part amb fons europeus, 14 milions en total. A Barcelona el programa va rebre el nom de B-Mincome i es va fer amb un miler de famílies de barris de l'eix Besòs, la zona que concentra més pobresa de la ciutat.

Els treballadors socials que han seguit les famílies feia anys que ho explicaven: que tenir un ingrés segur tranquil·litza les famílies, que ja no han de pensar com compraran menjar o pagaran el pis. I que amb una quantitat mínima poden ocupar-se de qüestions impossibles d'abordar quan vius en dificultats: la salut o l'educació dels fills. Ahir ho va ratificar Núria Beltran, treballadora del centre de serveis socials del Besòs. Va acabar la seva intervenció assegurant que els perceptors van tenir una situació millor per afrontar la pandèmia: “Els va agafar més forts”. També va assenyalar com l'ajuda va empoderar dones que abans depenien econòmicament del marit.

Els resultats exposats per les entitats d'avaluació Ivalua i Igop permeten també quantificar alguns aspectes. Per exemple, el risc de pobresa severa va caure 11 punts percentuals (entre les famílies que van participar en l'assaig i altres amb el seu mateix perfil sense la renda). La “inseguretat alimentària” va caure 13 punts percentuals i la probabilitat de no poder pagar l'habitatge, 16,8. Poden semblar xifres menors, però que Federico Todeschini, de l'Institut d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivalua), va considerar molt positives.

Entre el miler de famílies es van fer diversos grups i condicions per rebre la renda: sense cap condicionant; amb la condició d'entrar en plans d'ocupació, de formació o de participació comunitària. El director d'Innovació i Planificació de l'àrea de Drets Socials, Luis Torrens, va manifestar que aquestes conclusions avalen “la renda com a dret social facilitador d'itineraris de sortida de la pobresa” i va enumerar diversos beneficis: amplia la llibertat d'acció, permet abandonar la perspectiva paternalista de l'atenció social o millora la capacitat de prendre decisions. Ismael Blanco, de l'Igop, va assenyalar també “les millores significatives en el benestar subjectiu, en qüestions com tenir la tranquil·litat de pagar allò bàsic, i tenir més temps i autonomia personal per decidir”.