Les professions, resposta a un món en crisi

Un exhaustiu repàs al fet professional, el seu origen, funcions, reptes, i una assossegada però vehement reivindicació del paper que haurien de tenir els professionals en aquest món cada dia més hostil, precaritzat i amb un mercat que pressiona per desregular, flexibilitzar i liberalitzar. És el que fa Jordi Ludevid a Una ciudad de profesiones. Les ciutats, on viu la majoria de la població mundial i on no seria una mala idea, diu, que les professions i la garantia de fer bé les coses recuperessin el paper que en el seu dia hi van tenir els gremis.

L’autor va ser el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i més tard del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, per acabar presidint la Unió Professional Espanyola i vicepresidint el Consell Europeu de les Professions Liberals i la Unió Mundial de Professions.

El volum dedica els últims capítols als enormes reptes que afronten tant els professionals com els col·legis davant tots els embats a què estan exposats: la globalització, la precarització i la individualitació del treball, la bretxa de gènere, l’impacte del món digital... tot plegat en un context “difícil” en què el pacte o contracte social està en crisi i on calen col·legis forts per no debilitar la professionalitat. Però acaba amb un missatge positiu: davant les amenaces a les professions, tenim professionals per respondre amb professionalitat.

Amb el volum a les mans, un s’adona que potser no som prou conscients del pes de les professions. Els col·legiats són dos milions de persones només a Espanya. Probablement el doble si hi suméssim els no col·legiats. Representen el 4,3% de la població total, però fins a una quarta part dels que vivim en ciutats. Si hi afegim els oficis que es consideren professions, el conjunt representa la meitat de la població activa.

Ludevid reivindica la “virtut democràtica”, “la feina ben feta” i el “coneixement tècnic” sumat a uns “valors” de les professions. I recorda que els professionals “responen sempre”. Valgui la pandèmia per demostrar-ho amb un exemple encara calent. “No som herois, som professionals”, han reivindicat els sanitaris durant la pandèmia del coronavirus.

És interessant el repàs històric que fa l’autor, explicant el naixement de les professions a Grècia, amb Hipòcrates, metge, com a pare del fet professional. La paraula, per cert, ve de professio -onis, o l’ofici que s’exerceix a canvi de retribució. Saltem a Roma, als officiis, l’obra feta i la idea de norma; i a l’edat mitjana i les normes gremials. Fins que Enric VIII funda els col·legis el 1518. Els gremis a Espanya es van suprimir el 1834, i amb la universitat moderna, al segle XIX, comencen a formar-se professionals i les escoles atorguen llicències per exercir.

Ludevid cita autors tan diversos com Adela Cortina, Richard Sennet, Sigmund Baumann, Donald Schön, Henri Lefebvre, Hanna Arendt, Ulrich Bech o Victòria Camps. I recorda les missions que es van acordar al Congrés Nacional de les Professions celebrat a Madrid el 2018 per a les 33 professions de la Unió Professional: la salut, l’habitabilitat, la seguretat jurídica, l’educació, la sostenibilitat i la comunicació. Totes lligades a drets de les persones que sovint estan amenaçats.

L’autor aposta, en definitiva, per la “recuperació contemporània del braç artesanal en una ciutat de professions”. “No hi ha drets humans sense ciutats i professionals”, diu, i suggereix crear una Mesa de Professions per reivindicar-ne el seu “potencial cívic”.