El Procicat, l’estructura que dirigeix les nostres vides

L’11 de setembre, el 12 d’octubre, el 25 de desembre, l’1 de gener, el 6... “No hem fallat mai”, diuen Sergio Delgado i Imma Soler, subdirectors de Protecció Civil a Catalunya. Tots dos són peces clau del pla específic Procicat que es va activar l’11 de març passat per la covid. “Al febrer ja estàvem aixecant la mà”, puntualitza Delgado. A la seva esquena sumen 180 reunions d’un comitè tècnic que eleva informes, en ocasions propostes concretes, als consellers de Salut i Interior, Alba Vergés i Miquel Sàmper, que prenen les decisions polítiques. Però, què és el Procicat? Qui són les persones que des de fa un any restringeixen les nostres vides?

“La gent tendeix a pensar que el Procicat és una cosa, una persona, una taula... Però són moltes taules, i de vegades s’ha simplificat amb l’ús del terme Procicat”, admet el secretari general de Salut, Marc Ramentol. Tant Salut com Interior afirmen que les decisions parteixen d’informes tècnics i es prenen en l’àmbit polític. “Això no és una tecnocràcia. Els tècnics tenim la responsabilitat de fer una tècnica i traslladar-la. Les autoritats tenen altres informacions, han de perfilar-ho, matisar-ho i modificar-ho si així ho consideren”, explica Delgado. “En l'àmbit més polític, els dos consellers examinen sobretot el mal”, indica Ramentol.

El pla es basa en un comitè tècnic, amb una trentena d’organismes públics representats. Es reuneixen els dilluns, dimecres i divendres, a les deu del matí per Teams, l’aplicació que utilitza la Generalitat. “Al principi ens vèiem al palau de Pedralbes, hi cabíem 40 persones mantenint les distàncies”, explica Soler. Ara són completament virtuals. “Protecció Civil és qui posa ordre, convoca, dona torn de paraula...”, detallen fonts que assisteixen al comitè tècnic. De mitjana, indiquen, cada trobada dura una hora. Quan es posen sobre la taula noves mesures dràstiques, el debat s’allarga.

“La dinàmica ja està molt rodada”, assegura Delgado. En les reunions diàries —en les quals participen tècnics de Salut Pública, del Sistema d’Emergències Mèdiques, de Protecció Civil, de Mossos, de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, de Coordinació Interdepartamental, del 112, de Creu Roja, dels municipis, de la Delegació del Govern, entre d’altres— es presenten els temes específics per tractar. “Qui consideri que té una cosa per aportar demana la paraula, demana opinió a la resta i es desenvolupa el tema”, indica Delgado.

Aquests debats s’eleven com a informes al comitè de direcció, que és com s’anomena la bicefàlia del Procicat que encarnen Vergés i Sàmper: els polítics. “El Govern”, assenyala un dels participants a les reunions.

“En el comitè no se solen prendre decisions concretes, només propostes”, indiquen fonts del comitè tècnic. Altres vegades sí que és un debat al detall, com en el cas dels plans sectorials de desescalada... “S’hi implica els sectors vinculats, i es va del macro al detall”, assegura Delgado. En paral·lel al comitè tècnic, s’obren espais de debat sectorials, i també hi ha annexos, com la taula de distribució, que va ser essencial en els moments més durs del confinament total per garantir el proveïment. “Hi havia molta preocupació, però tant les empreses com els serveis van aplicar els seus plans de contingència”, recorda Soler.

El Departament de Salut és qui marca el criteri principal, coincideixen totes les fortes consultades. “Ells posen unes dades sobre la taula que condicionen totes les altres coses”, asseguren fonts del comitè tècnic. Existeix un grup d’avaluació de risc que té la potestat d’enviar directament propostes als consellers, sense passar per la taula tècnica. Format per epidemiòlegs, persones de Salut Pública, del Servei Català de Salut, de Protecció Civil, de Creu Roja, del Departament d'Afers Socials, entre d’altres, es reuneixen una vegada a la setmana per analitzar la situació. “Poden elevar, per exemple, si creuen que fa falta prendre algun tipus de mesura comunitària”, explica Ramentol.

Però no són fòrums estancs. En el pla Procicat hi ha persones transversals que participen a gairebé tot els llocs de discussió. Una d’elles és el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. “A ell li toca ser en espais més polítics, directament amb els consellers, i també tècnics, on s’analitzen les dades”, explica Ramentol, que assegura que les “decisions finals són sempre el resultat lògic d’una recomanació tècnica”.

Però què passa quan no hi ha acord? El consens des del punt de vista tècnic és senzill, coincideixen els consultats. Es complica quan arriba al nivell polític. “Algunes decisions no eren exactament el que ens hauria agradat”, admet Sergio Delgado, de Protecció Civil. El problema és que “plou sobre mullat”, raona Ramentol, que afirma que al març va ser més senzill. “Allà no es va buscar un equilibri, es va tancar tot i ja està”. Ara, diu, la seva obligació és precisament buscar aquest equilibri. “Cada vegada és més complicat tancar un sector perquè els perjudicis que ocasiones són més grans”, lamenta. “Sabem que la factura econòmica i social a cada nova onada epidèmica és més gran”, afegeix.

Ara que s’apropa la presa de noves decisions després de la pròrroga dels 15 dies de tancament municipal, s’acosten reunions “molt intenses” dels diferents òrgans del Procicat. A més de les ordinàries, es pot convocar al comitè tècnic en qualsevol moment. També fer reunions paral·leles amb sectors afectats. Fins i tot que se sumin altres consellers al comitè de direcció.

“Els secretaris generals tenim una feina molt intensa de coordinació de les taules”, explica Ramentol. Tant Interior com Salut defineixen el Procicat com un procés “molt complex i molt sòlid”, que Protecció Civil tenia llest des del 2010, amb un pla que es va elaborar amb la grip A. “No podem treure pit en aquesta situació, però l’experiència ens demostra que no ha funcionat del tot malament”, conclou Ramentol.