La disputa entre la Generalitat i el Ministeri bloqueja el pla de xoc per salvar el delta de l’Ebre

El delta de l’Ebre lluita contra el setge permanent de l'embat del mar mentre intenta sortir indemne d'una nova amenaça: la disputa entre la Generalitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica deixen en l'aire un paquet d'inversions de sis milions d'euros. Les desavinences bloquegen el pla de xoc per reforçar la línia de la costa davant dels temporals que hi pugui haver aquest hivern i entorpeixen les intervencions per recuperar espais ja arrasats per les marees. “No són capaços ni de parlar-se per telèfon, és molt lamentable”, sintetitza Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens pel Delta de l’Ebre.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va fer públic aquest divendres un comunicat on denuncia la negativa del Ministeri per a la Transició Ecològica a acceptar una proposta de la Generalitat per actuar d'emergència al delta. Segons la nota, Territori s'ha ofert per col·laborar en el “finançament i l'execució” dels treballs de reparació i reforç de la franja costanera però l'Administració de l'Estat ha vetat tota intervenció autonòmica al·legant que es tracta d'“una competència exclusivament estatal”. D'entrada, la topada entre administracions manté en suspens els sis milions d'euros que la Generalitat va pressupostar per executar accions al delta de l’Ebre.

Els estralls que va causar el temporal Glòria, fa justament un any, a banda i banda de la desembocadura del riu Ebre van ser el detonant d'un clam de socors i indignació sorgit dels municipis de la zona. Ajuntaments, veïns, associacions, arrossaires i mariscadors van alçar la veu per reclamar un pla integral d'actuacions en una zona d'alt valor mediambiental però molt sensible davant de l'embranzida del mar. La Generalitat va reaccionar anunciant una inversió que, segons al·lega ara, el Ministeri no permet executar. Es tractaria, bàsicament, de procedir a una reposició de 500.000 metres cúbics de sorra a les zones més erosionades del marge esquerre, com la platja de la Marquesa a Deltebre i la franja més propera a l'Arenal, a l'Ampolla, i, a l'extrem sud, del reforç de la barra del Trabucador i la regeneració de l'illa de Buda. “L'Estat, però, ha denegat al Govern català la capacitat per actuar d'emergència en aquesta zona, explicitant que es tracta d'una competència exclusivament estatal”, retreu el Departament de Territori. La Generalitat afirma que fins a dues vegades, mitjançant sengles cartes del secretari de Territori, Agustí Serra, i del director general de polítiques de muntanya i litoral, Albert Alins, es va oferir col·laboració al Ministeri per actuar sense demora al delta.

El Ministeri per a la Transició Ecològica rebat les acusacions del Govern català i especifica que la Generalitat desatén els conductes reglamentaris que permetrien una actuació coordinada a la desembocadura de l'Ebre. “És necessari presentar un projecte amb les intervencions detallades”, assenyalen fonts del Ministeri. Amb data de 14 de desembre del 2020, Ana María Oñoro, directora general de la Costa i el Mar, va remetre una carta a la Conselleria de Territori demanant “el projecte o projectes concrets en els quals es defineixi la intervenció proposada amb la finalitat que puguin dur-se a terme immediatament per prevenir danys”. El Ministeri apunta que el projecte segueix sense arribar.

D'altra banda, al delta de l’Ebre cada anunci de mal temps s'interpreta com una amenaça latent per accentuar la regressió del seu litoral. “Per als propers dies hi ha anunciat temporal, ja veurem què passa”, vaticina Xavier Curto, el portaveu de la taula que agrupa els interessos dels municipis del parc natural, agricultors i regants, i on també tenen representació la Generalitat i l'Estat. “Resulta increïble que no s'inverteixi en el delta”, lamenta.

La Generalitat insisteix a assenyalar com a responsable de la inacció el Ministeri, criticant que no li ofereix l'autorització per intervenir sobre el domini marítim terrestre ni permet actuar sobre l'àmbit de protecció del litoral perquè “les actuacions en emergència només les pot declarar i executar el Ministeri”.

“Una proposta genèrica”

La resposta dels tècnics de Transició Ecològica és que l'Administració catalana es limita a fer una “proposta genèrica”, sense aprofundir en un projecte que permeti conèixer en què es concretaria la intervenció autonòmica al litoral. Fonts del Ministeri neguen les al·legacions que ha fet el Departament de Territori. “No és certa l'afirmació que conté el comunicat indicant que l'Estat ha denegat la capacitat d'actuar a la Generalitat o que la Generalitat no està autoritzada a actuar amb obres d'emergència”, assenyalen. Però, per donar-hi llum verda, s'exigeix concreció a la Generalitat. Mentrestant, el delta de l’Ebre continua esperant solucions.

El temporal Glòria va deixar una marca indeleble al delta de l’Ebre. Ara es complirà un any de la borrasca que va anegar 3.000 hectàrees d'arrossars i que va arrasar amb tot el que hi havia al seu pas. En els dies següents al temporal, el delta va ser el focus mediàtic per les importants destrosses i per l'amenaça que suposava per al seu fràgil equilibri mediambiental l'avanç de l'aigua salada. Llavors es van anunciar mesures a so de bombo i platerets per protegir-lo. Fa dues setmanes, una manifestació de 150 tractors va recórrer el pont que separa Deltebre de Sant Jaume d'Enveja. “No s'ha fet res i el Ministeri treballa amb la previsió que, en 70 anys, el 70% del delta estarà submergit”, denuncien els arrossaires.