_
_
_
_
_

Catalunya compleix 10 anys sense Departament de Medi Ambient en plena emergència climàtica

ERC aposta per recuperar la conselleria mentre que JxCat vol una gran carpeta que també inclogui Agricultura

El president de la Generalitat, José Montilla (esquerra), i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, el 2010.
El president de la Generalitat, José Montilla (esquerra), i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, el 2010.Gianluca Battista
Carlos Garfella Palmer

Han passat 10 anys des que l’expresident Artur Mas va suprimir el pioner Departament de Medi Ambient al·ludint “falta de pressupost” i va repartir les seves competències entre Urbanisme, Agricultura i Pesca. Tres eleccions autonòmiques després, la fórmula convergent de desglossar la gestió ambiental s'ha consolidat en els successius governs independentistes, una situació que no ha fet canviar ni l’emergència climàtica. De cara al nou mandat, Esquerra Republicana aposta per recuperar el departament mentre que Junts vol una gran carpeta que també inclogui Agricultura.

“És una qüestió difícil. Es tracta de posar la gestió urbanística per sobre de la protecció del territori”, opina un tècnic de l’actual Departament de Territori i Sostenibilitat. “Al final, la decisió de posar un departament per sobre de l’altre diu quina és la prioritat de la institució”, explica una altra treballadora que va viure el desmantellament de la conselleria ara fa una dècada. Després que Mas vengués la seva seu a Mercury Capital SL, la majoria dels treballadors van ser traslladats a l’edifici de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’actual secretària de Medi Ambient, Marta Subirá, té el seu despatx a Provença, 204-208, on hi ha la seu de l’ACA. El conseller Calvet, tanmateix, el té a l’avinguda de Josep Tarradellas, 2-6.

Más información
Ramon Folch: “No ens enganyem: al planeta no se’l pot salvar... ni destruir”
L’esquerra alternativa exigeix a Rull que paralitzi qualsevol transvasament
Catalunya, amb l’agenda global

A la pràctica, segons coincideixen fonts del departament, Subirá fa de consellera sense tenir conselleria. “La realitat és que a Calvet només l’identifiquen com a conseller de Territori”, detallen. Subirá va ser nomenada per l’exconseller Josep Rull (ara a presó pel judici del procés) el 2016 i Calvet la va mantenir en el càrrec. Anteriorment havia ocupat la Direcció General de Polítiques Ambientals des del 2011 després de ser tinent d’alcalde a Sant Cugat del Vallès. Amb el temps s’ha consolidat com a perfil tècnic. Domina la matèria i la seva gestió està ben valorada entre els treballadors.

Tot i que, sobre el paper, Calvet també és conseller de Sostenibilitat, el neoconvergent s’encarrega sobretot de la carpeta de Territori, matèria que domina i que va marcar els inicis de la seva carrera política. Diplomat en Arquitectura Tècnica, en el moment del seu nomenament era tinent alcalde d’Urbanisme a Sant Cugat i havia sigut director general d’Arquitectura i Habitatge entre el 2001 i el 2003, en l’últim mandat de l’expresident Jordi Pujol.

“En l’organigrama actual, totes dues matèries haurien de tenir el mateix pes, però no és així. La realitat és que Sostenibilitat sempre va a remolc de Territori. El 2010, la sensació dels treballadors va ser d’absorció, no d’integració”, detalla un altre treballador. I afegeix: “En aquest cas, l’ordre dels noms sí que té repercussió”, fent referència a altres comunitats com Balears o Galícia, on l’estatus de conselleria ambiental preval per sobre de Territori.

“La qüestió és que hi hagi més pressupost. S’està produint un declivi brutal de la biodiversitat, així que si la conselleria es recupera o no és una qüestió política”, opina un alt càrrec del Departament. “Hem perdut en agilitat. Estem integrats en un megadepartament amb pressupostos molt desproporcionats”, explica un altre treballador de la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Divendres passat, l’Escola d’Ambientòlegs de Catalunya i l’Associació de Ciències Ambientals (ACCA) van demanar, a través d’un comunicat, la creació d’una vicepresidència de Transició Ecològica. Des que va desaparèixer, recuperar la conselleria també ha estat una de les reivindicacions de l’ecologisme català. “Tot i que no n’hi hauria prou. Caldria que les polítiques ambientals fossin transversals i depenguessin directament de Presidència”, opina Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció. El 2018, la seva organització va firmar un manifest, amb més de 40 entitats, en el qual es demanava recuperar un departament “fort” per evitar el xoc de competències com els que es produeixen actualment amb el Departament d’Agricultura (competent en la gestió dels parcs naturals).

Diferències entre ERC i JxCat

“Si depengués només de nosaltres, a l’organigrama de govern tindríem un espai propi. Però al final dependrà dels pactes electorals”, expliquen fonts d’ERC, amb referència a les diferències de gestió amb JxCat, amb la qual comparteix l’actual govern de coalició i que és més partidària d’ajuntar competències que de separar. “La nostra idea és que Agricultura, Territori i Energia sigui una gran àrea per fer una conselleria de Territori i Transició Energètica”, avancen fonts dels postconvergents.

Entre les formacions en l’oposició amb actual representació a la cambra autonòmica, la que sembla que té més intenció de recuperar el Departament és En Comú Podem, que aposta per elevar-lo a una “vicepresidència d’Emergència Climàtica amb capacitat per intervenir en assumptes d’altres conselleries”, expliquen fonts de la formació.

Des de la CUP, la diputada Natalia Sánchez explica que la formació anticapitalista és partidària de recuperar la conselleria sempre que suposi un augment en el pressupost. “Perquè si tenim una conselleria i apliquem la mateixa política no serveix de res”, explica. “Ja vaurem com es millora la política mediambiental. El que és evident és que hi ha d’haver una mirada més verda al Govern que podria prendre forma amb una Conselleria de Medi Ambient o de Transició Ecològica, seguint l’exemple del Govern central, tot i que no ha de ser necessàriament l’única fórmula”, explica Rosa Alarcón (PSC), presidenta del TMB i regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Ciutadans, per la seva banda, no veu necessari recuperar-la. “Més enllà d’una conselleria específica, el que sí que serà determinant és prioritzar polítiques valentes i coordinades amb la resta d’administracions”, expliquen fonts dels taronges. El PP tampoc no ho veu necessari actualment.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella Palmer
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_