Catalunya compleix 10 anys sense Departament de Medi Ambient en plena emergència climàtica

Han passat 10 anys des que l’expresident Artur Mas va suprimir el pioner Departament de Medi Ambient al·ludint “falta de pressupost” i va repartir les seves competències entre Urbanisme, Agricultura i Pesca. Tres eleccions autonòmiques després, la fórmula convergent de desglossar la gestió ambiental s'ha consolidat en els successius governs independentistes, una situació que no ha fet canviar ni l’emergència climàtica. De cara al nou mandat, Esquerra Republicana aposta per recuperar el departament mentre que Junts vol una gran carpeta que també inclogui Agricultura.

“És una qüestió difícil. Es tracta de posar la gestió urbanística per sobre de la protecció del territori”, opina un tècnic de l’actual Departament de Territori i Sostenibilitat. “Al final, la decisió de posar un departament per sobre de l’altre diu quina és la prioritat de la institució”, explica una altra treballadora que va viure el desmantellament de la conselleria ara fa una dècada. Després que Mas vengués la seva seu a Mercury Capital SL, la majoria dels treballadors van ser traslladats a l’edifici de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’actual secretària de Medi Ambient, Marta Subirá, té el seu despatx a Provença, 204-208, on hi ha la seu de l’ACA. El conseller Calvet, tanmateix, el té a l’avinguda de Josep Tarradellas, 2-6.

Más información

Ramon Folch: “No ens enganyem: al planeta no se’l pot salvar... ni destruir”

L’esquerra alternativa exigeix a Rull que paralitzi qualsevol transvasament

Catalunya, amb l’agenda global

A la pràctica, segons coincideixen fonts del departament, Subirá fa de consellera sense tenir conselleria. “La realitat és que a Calvet només l’identifiquen com a conseller de Territori”, detallen. Subirá va ser nomenada per l’exconseller Josep Rull (ara a presó pel judici del procés) el 2016 i Calvet la va mantenir en el càrrec. Anteriorment havia ocupat la Direcció General de Polítiques Ambientals des del 2011 després de ser tinent d’alcalde a Sant Cugat del Vallès. Amb el temps s’ha consolidat com a perfil tècnic. Domina la matèria i la seva gestió està ben valorada entre els treballadors.

Tot i que, sobre el paper, Calvet també és conseller de Sostenibilitat, el neoconvergent s’encarrega sobretot de la carpeta de Territori, matèria que domina i que va marcar els inicis de la seva carrera política. Diplomat en Arquitectura Tècnica, en el moment del seu nomenament era tinent alcalde d’Urbanisme a Sant Cugat i havia sigut director general d’Arquitectura i Habitatge entre el 2001 i el 2003, en l’últim mandat de l’expresident Jordi Pujol.

“En l’organigrama actual, totes dues matèries haurien de tenir el mateix pes, però no és així. La realitat és que Sostenibilitat sempre va a remolc de Territori. El 2010, la sensació dels treballadors va ser d’absorció, no d’integració”, detalla un altre treballador. I afegeix: “En aquest cas, l’ordre dels noms sí que té repercussió”, fent referència a altres comunitats com Balears o Galícia, on l’estatus de conselleria ambiental preval per sobre de Territori.

“La qüestió és que hi hagi més pressupost. S’està produint un declivi brutal de la biodiversitat, així que si la conselleria es recupera o no és una qüestió política”, opina un alt càrrec del Departament. “Hem perdut en agilitat. Estem integrats en un megadepartament amb pressupostos molt desproporcionats”, explica un altre treballador de la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Divendres passat, l’Escola d’Ambientòlegs de Catalunya i l’Associació de Ciències Ambientals (ACCA) van demanar, a través d’un comunicat, la creació d’una vicepresidència de Transició Ecològica. Des que va desaparèixer, recuperar la conselleria també ha estat una de les reivindicacions de l’ecologisme català. “Tot i que no n’hi hauria prou. Caldria que les polítiques ambientals fossin transversals i depenguessin directament de Presidència”, opina Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció. El 2018, la seva organització va firmar un manifest, amb més de 40 entitats, en el qual es demanava recuperar un departament “fort” per evitar el xoc de competències com els que es produeixen actualment amb el Departament d’Agricultura (competent en la gestió dels parcs naturals).