Joan-Pere Viladecans dona color a la història (independentista) de Catalunya

Els llibres il·lustrats són una aposta segura. Eminentment didàctics, les imatges ajuden a entendre el que explica el text. El 2007 Jaume Sobrequés, historiador, director del Museu d’Història de Catalunya entre el 2000 i el 2008, i promotor el 2013 del polèmic congrés Espanya contra Catalunya, va publicar el seu llibre Catalunya. Història d’una nació, en el qual explicava, des de l’òptica nacionalista, els esdeveniments viscuts des de la prehistòria fins aquell any. Ara, l’editorial Base ha tornat a publicar el text, actualitzat fins als esdeveniments derivats del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. I ho ha fet en un llibre de bibliòfil de gran format que ha il·lustrat el pintor Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 72 anys).

“M’ho vaig pensar bastant perquè veia que era una tasca difícil, il·lustrar una història completa, perquè és barrejar dues coses diferents. La meva idea ha estat crear una atmosfera paral·lela que no s’arriba a ajuntar mai”, explica Viladecans en el seu estudi barceloní, inundat de llum i on ha col·locat a terra les il·lustracions originals, com si les hagués arrencat, una a una, del llibre.

“No són imatges aïllades, hi ha un ritme, amb referències que van des del territori, la flora i la fauna, els costums populars, i després elements més puntuals, referències concretes i obertes per il·lustrar la guerra civil, l’exili, les fosses, l’afusellament de Companys, l’empresonament dels polítics catalans, el llaç groc...”, continua Viladecans, mentre va fullejant el llibre.

Preguntat pel fet que el text sigui una visió nacionalista de la història que no tothom comparteix Viladecans és clar: “Ni jo tampoc. No és que hi estigui a favor o no. El que he procurat és que, a partir dels fets determinats, que són davant dels nostres nassos, com el llaç groc, deixar uns testimonis del que passa en l’actualitat. Però no opino, ni faig una obra ideologitzada ni polititzada, ni res de tot això. Jo no vull parlar de política fins que els polítics no parlin de cultura i de pintura. He fet la meva història de Catalunya”, conclou el pintor.

A part de la trentena de gravats, el pintor ha intervingut el text amb uns dibuixos, una mena de signes, pinzellades o punts, que recorren les pàgines. Estan realitzades amb pigments i tintes molt diluïdes que recorden aquarel·les. “Tenia el repte d’integrar el text amb elements plàstics, per convidar el lector a seguir amb la lectura. Vaig col·locar totes les pàgines a terra i amb un pinzell llarg, per no perdre ritme, vaig realitzar aquests signes, sense renunciar als accidents intencionats”. Es refereix a les gotes que han esquitxat algunes de les pàgines, fins i tot el text. Un d’aquests accidents recorda la tristament famosa imatge del coronavirus. “És premonitori. Vaig començar a treballar fa un any en aquest projecte i quan la vaig fer el virus encara no tenia imatge”, explica somrient.

En aquest llibre Viladecans ha utilitzat per primera vegada un color, el blau indi, present en alguns dels seus dibuixos. “Fins ara utilitzava el blau anyil”. També hi ha realitzat cremades per mostrar els trets de la guerra civil o afegit elements com sorra, per formar el nom de Catalunya, pedres, cargols de mar i potes d’animals com la d’un isard per formar una mena de collages en moltes d’aquestes il·lustracions.

A Viladecans sempre li han interessat el pas del temps i la seva empremta. En l’última exposició que s’ha pogut veure a Barcelona, celebrada a la Fundació Vila Casas el 2018, va mostrar 20 enormes pintures realitzades a partir de radiografies en les quals es veien deformacions dels ossos i la malaltia. “L’empremta del temps és permanent a la meva obra. També és present en aquest treball. Sempre m’ha agradat la història, però en llegeixo poca”, reconeix. “Jo era un extraordinari lector de poesia, però des de fa vuit o nou anys m’he decantat per la novel·la, sobretot americana. Sense abandonar la poesia. Una cosa que ha coincidit amb una etapa més narrativa de la meva obra”.

Del llibre, l’editorial ha realitzat 890 exemplars (a 1.490 euros) i 75 més acompanyats d’un gravat original de l’autor (1.890 euros). “Estava preparat des de fa uns mesos, però la pandèmia ha impedit que els pogués firmar fins ara”, acaba Viladecans.