El Glòria fa reviure el ‘Geòrgia’ en aigües de Begur

La nit del 27 d’abril de 1883, un fort temporal de llevant amb vent, pluja i una intensa boira va propiciar que el vapor francès conegut com a George o Geòrgia, carregat amb farina i teixits, embarranqués a punta Espinuda, entre les platges de Sa Riera i l’Illa Roja, a la costa de Begur (Baix Empordà). Gràcies a la valentia i diligència dels mariners locals, els tripulants i passatgers van sobreviure. La càrrega, tanmateix, va acabar escampada per l’aigua, les roques i les platges properes. Va ser rapinyada.

Más información

El temporal Glòria es menja el litoral català

Trobat un vaixell de l’antiga Roma que va naufragar a les Balears fa 1.800 anys

L’estiu següent, els amos de la naviliera van tornar per recuperar les parts de ferro del vapor i el 1888 se’n van subhastar les restes. Tanmateix, diverses peces van quedar submergides i enterrades sota la sorra de la costa. El temporal Glòria del gener passat va deixar al descobert l’àncora i les quatre calderes d’aquest vapor francès que havia sortit de Marsella i es dirigia al nord de l’Àfrica, a l’antiga Mogador.

La força del Glòria, que va remoure fons marins a 40 metres i va fer aflorar jaciments subaquàtics inèdits sepultats durant segles, també va destapar restes arqueològiques documentades bibliogràficament, però mai vistes abans. I en va fer desaparèixer d’altres, ja estudiats sota la sorra. Entre ells hi ha el Geòrgia, com ha estat catalogat pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), una unitat d'investigació del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Aquest naufragi va tenir una gran repercussió a tota la comarca.

A mitjans del setembre passat, Txema Arrabal, un instructor de busseig i apneista establert a Begur, estava nedant per la zona i va divisar, entre quatre i set metres de profunditat, unes grans peces metàl·liques, i una àncora i un cep, tots dos d’uns dos metres. En va informar el CASC i els arqueòlegs submarins van confirmar que es tractava de restes del Geòrgia, concretament de quatre calderes de ferro d’uns tres metres de llarg per tres d’ample. Sospiten que en algun moment algun vaixell de pesca les va arrossegar i les va moure.

El principal interès de l’àncora recau en el seu cep de fusta —la peça que s’adapta a la canya de l’àncora a prop de l’arganell, en sentit perpendicular al pla dels braços—, estranyament ben conservat. Per a la responsable del CASC, Rut Geli, això significa que “ha estat sempre sepultat sota la sorra, perquè si hagués estat descobert el teredo navalis (corc marí) se l’hauria menjat”. “Normalment, no es troben conservats, per això per protegir-lo l’hem traslladat a un altre punt proper i l’hem tapat amb sorra”, explica Geli, que detalla que gràcies al GPS en sabran la localització i en un o dos mesos en comprovaran de nou l’estat. Si veuen que corre perill, trauran l’àncora de l’aigua i la conservaran. “És una peça museïtzable per bonica i infreqüent, però de moment s’ha protegit i la idea és que romangui submergida”.

Diversos articles publicats en diaris de l’època, com La Lucha o el Palafrugellense, van recollir el final de la història del vapor, propietat de la gran naviliera Paquet de Marsella, que només havia fet dos viatges. El matí del 27 d’abril va sortir en direcció a Gibraltar, Canàries i el nord d’Àfrica carregat de sacs de farina, teles, barrets, tabac, capses de llumins, licors, pipes, bugies, bijuteria francesa i altres mercaderies, tot d’alt valor comercial. Portava 36 tripulants i 15 passatgers, entre els quals dues dones i una nena.

El temporal, sumat al mal funcionament de la brúixola, que va provocar que navegués amb rumb equivocat, va fer que cap a les deu de la nit embarranqués en uns esculls propers a la platja, llavors anomenada La Rierita, ara Sa Riera, i es partís. Els mariners que es trobaven a la platja esperant que amainés la tempesta per sortir a pescar van sentir els xiulets, la campana i els crits d’alarma. Tot i que van intentar arribar per mar, va ser impossible, i ho van fer pel penya-segat esquivant les ones que batien amb força contra les roques. Els nàufrags, entre ells una família alemanya que portava a sobre gairebé tota la seva fortuna, van ser rescatats i allotjats pels veïns de Begur. En pocs dies van tornar a Marsella.

La pèrdua econòmica de l’enfonsament es va estimar (entre el vaixell i la càrrega) en uns tres milions de pessetes. Els begurencs i veïns d’altres pobles van recollir articles que van quedar a l’aigua i a les platges, entre els quals hi havia sacs de farina, que (tret de per una crosta a la part superior) van quedar en bon estat i van ser utilitzats per fer pa a les cases. També van recollir una gran quantitat de barrets de diferents formes i estils que van lluir durant anys. Tothom va aprendre a fumar amb pipa.

L’Ajuntament va felicitar els herois del rescat i el Govern francès va agrair a Begur la seva valerosa acció de salvament. Les escarpades costes de Begur, escenari de nombrosos naufragis, amaguen 28 jaciments, entre els quals hi ha 13 restes de diverses èpoques.