Rosalía, la vida d’una diva a Miami

Alguns volien veure una Lola Flores amb aires digitals. D’altres després van començar a entreveure la Beyoncé llatina. A aquests se’ls va apuntar que no era Beyoncé, sinó més aviat Rihanna. Però tampoc. Ni per casualitat. Es va suggerir fins i tot que el que realment era Rosalía era una versió actualitzada i globalitzada de Madonna. Per allò del ball, però li faltava l’element polèmic i procaç. Al cap i a la fi, la de Sant Esteve Sesrovires ha definit tota la seva política de comunicació en no molestar mai ningú. Només s’ha permès un tuit en el qual escrivia “fuck Vox”. En aquest punt de la seva carrera, Madonna ja havia escandalitzat mig Estats Units. No, tampoc no és Madonna. Així, mentre el món intentava decidir-se sobre quina diva de l’star-system nord-americà s’havia d’emparentar amb la catalana, ella es movia, sense necessitat de treure gaire música nova –s’és diva quan s’és més rellevant en períodes d’aturada artística en fases de promoció musical–, cap a un terreny fins aleshores poc intuïtiu: la diva llatina amb seu a Miami. I si Rosalía és una Gloria Stefan mil·lennista? I si és Thalía amb més ambicions artístiques? Mentre es decideix què vol ser i què serà Rosalía, C. Tangana ha tret un tema amb el qual es postula per ser la nova Rosalía. Així funciona aquest món el 2020.

L’origen d’aquesta mutació en Rosalía es podria trobar en les circumstàncies provocades per la pandèmia. Va agafar la catalana als EUA. Va decidir confinar-se a la casa que té a Miami la seva representant, Rebeca León. Allà tenia una habitació petita, un micròfon i un ordinador. A més de fer música, va connectar per videoconferència amb Pablo Motos i Jordi Évole per narrar les seves circumstàncies i calmar els seus fans: estava bé i, com totes les dives, continuava treballant molt, escrivint molt. Fins aquell moment, el perfil públic de Rosalía als EUA no havia parat de créixer. No només per haver guanyat cinc Grammys (que no és poca cosa, però per a certes coses no és prou per si sol), sinó també per despertar els afalacs de la premsa i el públic gràcies a una sèrie de singles, col·laboracions i videoclips cadascun més fabulós, sorprenent i polèmic que l’anterior, la catalana s’havia convertit en la nova amiga de la reialesa pop.

A les desfilades de moda se la veia al costat del raper Drake, es va fer íntima –almenys als ulls dels mitjans– de Kylie Jenner i fins i tot va despertar la curiositat carnal de Hunter Schafer, una de les protagonistes d’Euphoria. Després dels Grammy, va anar amb Dua Lipa i altres famoses a un bar d’estriptis de Las Vegas. A algú li devia semblar irònic i divertit alhora. Se la va veure tirant bitllets a les ballarines i això va fer que molts dels que l’havien comparat amb Rihanna creguessin que tenien raó. Rosalía no va tornar a ser dolenta.

En paral·lel, havia ampliat el seu univers de patrocinis i campanyes fins a pràcticament incloure totes les primeres firmes de l’univers del luxe. L’autora de Malamente ja era una diva tan reclamada que té un contracte de patrocini amb una marca de luxe però només per a la seva línia de perfums i amb una altra marca només per a la seva línia de maquillatges, no fos cas que firmant per a totes les línies d’una sola marca es perdin ingressos i presència. Rosalía era el somni humit de qualsevol marca que volgués situar-se al capdavant d’aquest luxe per a joves que tant ha marcat els últims anys en el món de la moda i que desapareixerà sense que sapiguem exactament qui estava comprant totes aquestes dessuadores a 3.000 euros.

Tot això semblava que la conduís a ser una altra estrella en un Olimp saturat de dives intercanviables. La seva música continuava sent única, però el seu perfil ja no tant. Era la segona per la dreta a la gran foto de família de l’star-system de l’acabada d’estrenar segona dècada del segle XXI.

I en aquest moment sembla que va entrar Rebeca León. La mànager havia vist alguna cosa en J Balvin en una època en què qualsevol que l’hagués vist sobre un escenari l’únic que hauria pensat era que no el voldria ningú. “Era una mica ordinari, però cool”, va declarar León recordant la primera vegada que va veure el geni del reggaeton, que més tard representaria. León seria la força darrere de la miamització de Rosalía. Des del punt de vista estètic i sembla que, de moment, també sentimental. Aquesta setmana es fantasiejava amb la idea que la catalana manté una relació sentimental amb Rauw Alejandro, l'artista porto-riqueny de reggaeton que, curiosament, traurà nou disc el 13 de novembre. Ell li ha regalat flors. A ella li han agradat tant que ho ha tuitejat. Rosalía ha sigut Barcelona, després Nova York, més tard una mica Los Angeles i ara sembla que serà Miami. I si algú pot resituar les coordenades de l’escena musical d’aquesta ciutat és ella. Fa falta. A Nova York hi sobra gent. A Miami hi faltava ella.