Viatge en transport públic amb tres metges experts en la covid

Rafael Máñez va deixar aquest any d'agafar el metro per anar a treballar. Máñez és el cap del servei de cures intensives de l'Hospital de Bellvitge. Per a ell, moure's amb celeritat és encara més imprescindible durant la pandèmia de la covid-19. El cotxe li dona autonomia per arribar a la feina el més ràpid possible, però admet que al metro, a l'hora punta, tampoc li ve de gust viatjar. “A la pràctica no s'han detectat brots al transport públic, però teòricament pot passar, per exemple si hi ha un supercontagiador i l'espai està mal ventilat”, diu Joaquín López-Contreras, responsable de la unitat de malalties infeccioses de l'Hospital de Sant Pau. El risc zero, afegeix López-Contreras, només és possible si ens desplacem sols. Ell sobretot utilitza la bicicleta.

EL PAÍS va acompanyar aquesta setmana tres metges experts en la covid-19 durant un recorregut amb tres mitjans de transport de la capital catalana: metro, bus i tren de rodalies. Máñez, López-Contreras i Ángela Domínguez, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Barcelona, van observar aspectes positius i negatius, i van aportar recomanacions. Els operadors europeus de transport públic defensen que el servei és segur. Les estadístiques del Ministeri de Sanitat del 23 d'octubre precisaven que només el 0,04% dels brots de la covid-19 de la darrera setmana s'havien detectat en mitjans de transport. Un portaveu de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) subratlla que això inclou el transport privat, el que suposaria que la xifra d'infectats al servei públic seria menor. Un estudi de l'agost de l'Institut Robert Koch calculava que el 0,2% dels brots a Alemanya s'havien donat a la xarxa pública de transport i a França, segons dades de l'Associació Internacional del Transport Públic, van ser fins al setembre de l'1,2%. L'ATM assegura que no s'ha detectat cap brot al transport públic de Catalunya.

Un dels greuges comparatius més reiterats pel sector de la restauració és que es decreti el tancament dels seus negocis mentre a la xarxa ferroviària es reprodueixen aglomeracions. “Les restriccions i la percepció negativa associada a l'ús del transport públic han comportat importants pèrdues i ingressos”, advertia un informe del setembre passat de la Comissió Europea elaborat per al Parlament Europeu. “Comparteixo les crítiques, és difícil entendre que es permetin aglomeracions al matí al metro. El risc pot ser altíssim”, avisa Máñez. Domínguez no dubta que el risc durant una trobada en un restaurant és molt més elevat que al metro, perquè els comensals no porten mascareta, interactuen i perquè el temps d'exposició supera la mitjana d'un recorregut en transport públic.

“Seguiment subòptim”

L'ull clínic de Domínguez no perdia detall de què passava dimecres a les vuit del matí a l'estació de Diagonal, a la línia 5 del metro. L'actuació de la ciutadania, diu, ha millorat però considera que es continua produint “un seguiment subòptim de les indicacions”. Els detalls que alarmen més Domínguez durant el trajecte és l'incompliment sistemàtic de la restricció de no avançar a les escales mecàniques, el fet que aquí no es respecta la distància i que no s'aplica la recomanació de caminar en fila índia.

Una altra recomanació difícil d'aplicar és desinfectar-se les mans abans i després de pujar al transport. Un nombre més elevat de dispensadors de gel hidroalcohòlic seria convenient, apunta la catedràtica i epidemiòloga de la UB. Dijous, durant el viatge en l'autobús de la línia 19 que va portar López-Contreras de l'hospital de Sant Pau al seu domicili, aquest expert en malalties infeccioses plantejava incorporar dispensadors de gel a les parades. López-Contreras es fixa en un home que s'agafa a una barana interior del vehicle. La possibilitat de contagi per contacte amb superfícies és menor del que es pensava, diu López-Contreras, excepte si el contacte és amb les mans: “La clau és que en cap moment et toquis la cara i que et rentis les mans com més aviat millor”.

Igual o més important, afirmen els entrevistats, és una correcta senyalització dels dispensadors i dels avisos de les normes. Una prova d'això poden ser els dispensadors de gel al metro de Barcelona i els que incorpora Adif, l'administrador ferroviari, a l'estació de Sants. Els primers estan instal·lats dins d'un pivot negre que s'activa amb un pedal. Domínguez es va fixar que pocs usuaris els utilitzaven en comparació amb els d'Adif, que són més cridaners i estan ubicats en punts on és inevitable que el passatger se'ls trobi.

El trajecte en bus des de l'hospital, a l'hora de finalitzar la jornada, dura mitja hora i el resultat per a López-Contreras és satisfactori. La ventilació és l'òptima i el vehicle no circula saturat. L'ATM incideix en la desinfecció dels vehicles i en la renovació de l'aire dels vagons, cada 4 o 10 minuts segons el mitjà de transport. L'obertura constant de les portes regenera encara més l'aire, segons l'ATM. El principal defecte que troba López-Contreras al bus són els seients que estan cara a cara, perquè la distància entre les localitats és mínima i el risc de rebre gotícules d'un infectat és més elevat.

Evitar seients encarats

La mateixa opinió ofereix Máñez durant el viatge a la línia R2 de Rodalies. A les files de seients encarats hauria de bloquejar-se un dels costats o intercalar les places per evitar que els passatgers estiguin cara a cara, diu aquest metge d'urgències i investigador de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). També destaca que el més segur és que els banys habilitats als vagons estiguin fora de servei. Máñez identifica durant el viatge tres persones que es treuen la mascareta per prendre una beguda, una acció que està prohibida a tota la xarxa catalana de transport. Si se la tornessin a posar després de cada xarrup, el risc seria mínim, valora Máñez. Dos homes parlen amb la mascareta per sota del nas i se la pugen de seguida quan se senten observats. A l'estació de Bellvitge, un home sense mascareta parla per telèfon, tot i que allunyat de la resta d'usuaris. Són excepcions, diu Máñez.

Els tres metges coincideixen que la principal tasca de conscienciació avui és la d'evitar la socialització, sobretot la que es fa sense mascareta. Un altre aspecte on tenen el mateix parer és que és millor que els passatgers estiguin asseguts que apilonats dempeus i en moviment. Viatjar amb algú assegut al costat no ha de representar un risc elevat si aquest viatja amb mascareta, mirar al davant i no parlar. Els tres experts consideren que la freqüència de les línies ha de ser la màxima possible per evitar aglomeracions –Transports Metropolitans de Barcelona garanteix que ja ho fa. Máñez afegeix que les empreses haurien de millorar l'entrada i sortida esglaonada dels seus empleats.

Domínguez baixa del metro a l'estació d'Hospital Clínic. A l'andana hi ha habilitades unes pantalles que indiquen el nivell d'ocupació de cada vagó. La catedràtica estima que seria d'utilitat ampliar aquest serveix a la resta de la xarxa. López-Contreras s'acomiada davant de casa seva amb una recomanació final: “La clau és que la gent xoqui amb les senyalitzacions, que siguin cridaneres, que no siguin anodines”. Máñez deixa el tren a Bellvitge amb una reflexió final: el confinament total és el més efectiu, però és insostenible i el que està passant ara és la cerca d'un punt mitjà. Després es dirigeix al seu cotxe per tornar a casa, pendent en tot moment del telèfon per si el necessiten a la UCI.