Ada Colau: “No descarto un tercer mandat”

“Per ser qui som se’ns demana més. De vegades és dur, feixuc i per ser dona i d’origen humil alguns adversaris s’han permès llicències que no es permetrien amb d’altres”. Així ho creu l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (46 anys), que en els sis anys que fa que gestiona l’Ajuntament ha viscut el procés, un atemptat terrorista a la Rambla i ara la pandèmia.

Pregunta. Barcelona ha donat una mostra d’enteniment amb la Generalitat durant la pandèmia. Què pensa quan veu la situació de Madrid?

Resposta. Una pandèmia requereix que totes les administracions públiques remem juntes perquè estem en una emergència sanitària. La ciutadania no entén quan es posen per davant interessos partidistes o confrontacions com la que està liderant el Govern de Madrid. No és el que la gent espera de nosaltres.

P. Catalunya ha pres una de les mesures més dràstiques amb el tancament de bars i restaurants.

R. Estem en emergència sanitària i cal contenir la velocitat de contagi. No entro a qüestionar, però sí que exigeixo mesures igual de dràstiques de suport a aquest sector perquè no en sigui una víctima. No en tenen la culpa i són milers de llocs de treball.

P. S’ha hagut de mossegar la llengua davant del Govern independentista i les seves mesures?

R. Es produeixen discrepàncies i més encara en una situació nova com aquesta. La qüestió és amb quina actitud s’hi enfronten. Primer cal intentar resoldre-les des del treball discret i col·laboratiu. Públicament, quan l’autoritat competent durant l’estat d’alarma és el Govern central i ara ho són les comunitats autònomes, hem d’anar a una. La gent ja està patint prou amb el que ha passat. L’últim que pot entendre és que les diferències no es resolguin i s’utilitzin com a arma política. Nosaltres amb la Generalitat vam tenir discrepàncies amb les residències, però vam oferir ajuda per ajudar la nostra gent gran.

P. Sorprèn que el país amb els pitjors resultats sigui incapaç de superar aquesta confrontació.

R. No crec que la crispació l’hagin compartit totes les administracions per igual. Estem davant d’una dreta radicalitzada que no accepta que hi hagi un Govern progressista de coalició i que utilitza la crisi sanitària per intentar erosionar-lo. Això a mi em sembla immoral. El Govern central està fent molt bones polítiques, tot i que sempre es poden fer millor; jo li demano més coses. Ha demostrat una sensibilitat social que no s’ha tingut en crisis anteriors. Em preocupa el paper del PP: veig un [Pablo] Casado acomplexat amb Vox i un PP arrossegat per la seva estratègia.

P. Va arribar a l’alcaldia fa gairebé sis anys amb la bandera de combatre les desigualtats i garantir l’accés a l’habitatge, però la situació empitjora. Va faltar realisme en les seves promeses?

R. Estic orgullosa que l’Ajuntament de Barcelona és l’Administració pública de tot l’Estat que està fent més política d’habitatge: en quantitat, en pressupost que es destina i en innovació. Ho fem sols, la Generalitat ha abdicat.

P. Va tenir una època antiturisme. Ara Barcelona és buida. Aquestes polítiques ens van deixar en desavantatge?

R. Mai hem sigut antituristes. Vam dir que veníem a salvar l’economia de la ciutat, en clar perill per l’excessiva dependència del turisme. Altres barris han resistit millor a aquesta crisi, el centre ha estat menys resilient i ha de canviar un model més mixt amb nova activitat econòmica, com el centre tecnològic a l’edifici de Correus o les reformes pendents de la Rambla i la Via Laietana. Ara cal accelerar aquest procés perquè el model sigui sostenible. No era realista pensar que només fent promoció el turisme seria la gallina dels ous d’or per sempre. Tots ho sabíem.

P. Amb l’urbanisme tàctic ha aconseguit tenir mitja ciutat enfadada amb la pintura i elements als carrers. És temporal?

R. Quan es fan canvis es generen polèmiques, benvingut sigui el debat. Però cal distingir les transformacions. Hi ha canvis ambiciosos i estructurals que ja impulsàvem en mobilitat sostenible per guanyar espai que no tenen marxa enrere. Ho fan totes les ciutats europees perquè els nivells de contaminació i soroll són insostenibles i cal guanyar espai per a la vida. L’exemple és el model de les superilles. Un altre canvi és protegir les escoles amb entorns pacificats. Amb la pandèmia i davant de la falta d’espai públic, s’ha utilitzat l’urbanisme tàctic, però no és definitiu. Es quedaran les barreres Jersey de ciment que no agraden a ningú? És evident que no.

P. No li agraden?

R. És clar que no m’agraden, no crec que siguin el millor element per intervenir en l’espai públic. Eren les disponibles i més segures. En una segona fase es farà més bonic.

P. Sempre ha parlat de dos mandats. N’hi haurà un tercer?

R. És veritat que em vaig plantejar una temporalitat, però ens ha tocat un temps excepcional. Teníem una sèrie de projectes que han costat d’arrencar perquè hem viscut el procés , un atemptat a la Rambla i ara la pandèmia. No descarto, si fos necessari, acompanyar un tercer mandat perquè la importància del compromís és que es pugui materialitzar el programa de transformació de Barcelona cap a una ciutat més sostenible, justa, democràtica i líder en innovació social.

P. Li segueixen pesant els vots de Manuel Valls a la seva investidura?

R. No va ser el desitjat. Ara, no em penedeixo d'haver defensat legítimament la meva aspiració com a formació política. Teníem el dret a aspirar a l'alcaldia perquè el projecte de transformació de Barcelona no sigui una anècdota en els llibres d'història, sinó una constatació que es podia fer política de manera diferent.