Ramentol: “És aconsellable augmentar el nivell d’alerta. No anem en la millor direcció”

Marc Ramentol (Barcelona, 38 anys) era director general de Professionals Sanitaris quan va arribar la pandèmia. Els primers dies va estar amb la cúpula política coordinant la resposta a la crisi sanitària, però quan els hospitals van començar a col·lapsar-se, va tornar a les trinxeres: les urgències de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Ara afronta la segona onada una altra vegada des del despatx, com a número dos de Salut.

Pregunta. Tornem al punt de partida. Hi continua havent moltes noves infeccions. La nova normalitat ha fracassat?

Resposta. No podem dir que estem com al març perquè ara tenim una foto més exacta del que és l'epidèmia. Hi està havent contagi comunitari, però s'està concentrant en segments de població que no comporten un risc sanitari desmesurat.

P. Què falla?

R. És un virus amb una alta capacitat de transmissió, els focus estan en les relacions socials i per la nostra manera de ser, costa limitar contactes. També tenim una taxa de seroprevalença baixa i tenim molta població susceptible.

P. S'està accelerant la infecció de Catalunya?

R. Feia setmanes que estàvem en una estacionalitat, encara que en un nivell molt alt. Aquests dies veiem que ja hi ha una tendència de la Rt [velocitat de propagació] sistemàticament per sobre d'1 [per sobre de les ràtios que permeten estabilitzar la situació]. Això es produeix en el context d'inici del curs escolar, que altres països europeus estan creixent, que Madrid se'ls ha escapat de les mans i l'aconsellable és augmentar el nivell d'alerta poblacional. No anem en la millor direcció.

P. Caldria tancar Madrid? Temen que l'alça de casos de Madrid es repliqui a Catalunya?

R. Ens sembla de sentit comú que si tens un territori amb una incidència acumulada i una repercussió assistencial clarament superior a la de la resta de l'Estat, has de valorar limitar el flux de població entre aquest lloc i la resta de l'Estat. És de lògica epidemiològica. Si això es fa tancant Barajas o l'AVE, jo no me’n puc ficar. El Govern s'hauria de plantejar prendre una decisió a nivell de fluxos de població que poden contribuir a l'expansió del virus. No obstant això, treballem com a escenari probable que el comportament que hem vist a Madrid es reprodueixi a Catalunya.

P. Són suficients les mesures de Madrid?

R. Estan en una situació de transmissió comunitària greu amb afectació sanitària que comporta unes mesures raonables que nosaltres, en una situació similar, també hauríem adoptat. Potser fa la sensació que han anat una mica tard.

P. Catalunya també va fer tard amb Lleida.

R. Vam prendre mesures quan ja hi havia repercussió assistencial important. Però quan prens mesures així és un cop dur. No és fàcil. Cal garantir que les decisions siguin efectives i el mínim lesives possible. Anem aprenent. Potser sí que tardem, però no ens ha anat malament.

P. És raonable demanar als catalans que no viatgin a Madrid, com va dir el president Torra?

R. Des de l'àmbit de salut pública té sentit. No crec que aquesta crida s'hagi de polititzar.

P. Cal confinar la Cerdanya com va demanar Torra?

R. No tenim cap dada que ens suggereixi que perimetrar la Cerdanya sigui una bona mesura de salut pública que tingui una bona relació de benefici-perjudici. Perimetrem territoris amb alta densitat de població i índex alt de transmissió comunitària.

P. Són acceptables més de 600 grups escolars confinats?

R. Treballàvem amb aquests escenaris. No ens sorprèn.

P. Hi ha professionals sanitaris per afrontar la segona onada?

R. Estem més ben preparats que al març i el sistema ja ha crescut molt amb la incorporació de nous perfils. Si amb els que som no podem, es posaran a disposició mesures extraordinàries de contractació.

P. Una eventual inhabilitació de Torra pot complicar la gestió de la pandèmia?

R. La situació d'inseguretat i de paràlisi que podem arribar a tenir, segons en quin escenari, pot ser un problema per a la gestió.

P. Eleccions com a solució?

R. No és decisió meva.