Llibertat de transport o llibertat per respirar?
Cap d’aquests reptes es podrà afrontar sense pensar la llibertat en la seva dimensió col·lectiva, com passa amb la pandèmia, o amb la crisi ecològica
La Plataforma Pro Mobilitat Lliure s’ha presentat públicament “amb la voluntat de reivindicar la llibertat d’elecció de l’usuari a l’hora d’escollir entre una oferta àmplia de solucions de mobilitat i permetre una competència oberta i complementària que vagi més enllà de les solucions que són de gestió i titularitat pública”. Així s’expressen en el seu manifest. Des del seu nom hi ha una reivindicació de la llibertat. Cap organització, partit polític, moviment social, que vulgui reivindicar res avui ho fa en contra de la llibertat. Tothom acostuma a parlar en defensa de la llibertat. Una llibertat que és vulnerada, que es veu atacada, per algun mal, per algun poder negatiu. En aquest cas, l’Ajuntament de Barcelona.
El manifest de la plataforma, que agrupa diferents patronals, gremis i associacions, incorpora nou punts, i el primer està dedicat a aquesta imposició contra la qual es reivindica la llibertat: “Imposar una mobilitat col·lectiva i pública amb metro, bus i Bicing és ignorar una realitat polièdrica i més en els temps actuals, en què cal mantenir la distància social i evitar les aglomeracions”. Reivindiquen, doncs, la llibertat de poder triar la mobilitat, la no imposició de la manera de moure’s a Barcelona.
La pregunta per la llibertat és universal, sempre ens acompanya. També ho fa en aquesta pandèmia, que ens ha obligat a parar atenció a realitats potser poc ateses per una part important de la nostra societat. Hem d’acceptar les restriccions sobre la nostra llibertat? Els confinaments, les limitacions, les mascaretes, el transport... Durant la pandèmia hem vist com a moltes grans ciutats s’ha decidit intervenir en les polítiques de mobilitat i en aquest context sorgeix la reivindicació de la Plataforma Pro Mobilitat Lliure. Abans n’havien sorgit d’altres en un sentit poc coincident. Amb el lema “Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat”, entitats de tot Catalunya encara durant el confinament van impulsar una campanya per reclamar un “pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat socialment justa i ambientalment sostenible en detriment de l’ús del vehicle privat.”
“Recuperem la ciutat” també reivindica la llibertat. En aquest cas, contra una altra imposició, la imposició de la contaminació: “La contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la covid-19. Volem recuperar les nostres ciutats. Unes ciutats saludables i que tinguin cura del nostre clima”. Aquesta iniciativa, que ja ha desenvolupat diferents mobilitzacions i n’ha anunciat més per als propers dies, agrupa 672 entitats. Una d’aquestes, Fridays for Future Barcelona, impulsa el 25 de setembre una acció global pel clima insistint en una idea clau: “El virus no és causa, sinó conseqüència d’una crisi sistèmica profunda”.
El coneixement que tenim des de fa anys és molt preocupant. Sabem que en una ciutat com Barcelona cada any centenars de persones moren prematurament per efectes de la contaminació, ens ho diuen els informes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Sabem que en una ciutat com Barcelona bona part de les escoles estan patint una contaminació molt per sobre de l’admesa i que això té efectes sobre el desenvolupament neurològic de les criatures i els joves, ho mostren recerques d’ISGlobal. Podríem seguir i fixar-nos, també, en la relació entre la contaminació i la pandèmia.
En el mateix manifest de la Plataforma Pro Mobilitat Lliure es reconeix que som una societat que es fonamenta en el vehicle de motor, “el mitjà de transport que vertebra el territori nacional”, i diu que comparteix la reivindicació de la sostenibilitat, de la defensa de la salut... Assumides aquestes realitats, cal preguntar-se quina llibertat volem fer possible. Quina llibertat hem d’afavorir i quina hem de limitar? Aquest és un debat essencial, necessari, imprescindible. Quin tipus de transport ens pot garantir avui la nostra mobilitat? Quin tipus de transport ens pot garantir avui la nostra salut? Quin tipus de transport ens pot garantir avui la sostenibilitat del planeta? Són contradictòries la llibertat de poder triar l’opció de transport i la llibertat de poder respirar? Cal restringir alguna llibertat per fer-ne possible una altra que considerem més important?
La reivindicació de la llibertat d’elecció del tipus de mobilitat i la llibertat de respirar sense la contaminació que ens fa mal ens obliga a pensar la llibertat més enllà de la nostra individualitat. Pot ser que això sigui una novetat si s’ha tendit a viure la llibertat des del jo. Cap d’aquests reptes es podrà afrontar sense pensar la llibertat en la seva dimensió col·lectiva, com passa amb la pandèmia, o amb la crisi ecològica.
Jordi Mir és professor d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
