Banyoles estrena marca turística en temps de pandèmia

Les xifres de contagis a Banyoles no han destacat fins els últims dies, arran d’un brot sorgit en una trobada entre amics a principis d’agost. Els habitants expliquen que el verd de la comarca, constantment regada amb generositat per les aigües de l’estany, els va ajudar a fer més suportable el confinament. En els dies més estrictes de l’estat d’alarma fins i tot alguns animals van reconquerir el municipi, com el teixó que es veu en una foto que va compartir a Twitter el portaveu d’ERC-JpB a l’Ajuntament, Jaume Butinyà, en un carrer adjacent a l’estany. En les primeres sortides, l’espai natural de la comarca va ajudar també els banyolins a aixecar els ànims i a mantenir les distàncies.

El confinament a Barcelona se’m va fer asfixiant en alguns moments i vaig viure amb ansietat els dies previs a l’arribada de la lliure circulació, el passat 21 de juny. Vaig enyorar —com dic jo— el meu poble. Justament aquest estiu, però, Banyoles —que, segons l’últim cens, frega els 20.000 habitants— s’ha reivindicat com a ciutat en el llançament de la nova marca turística De Banyoles, amb una preposició que serveix per presumir d’“un orgull de ser de Banyoles altament inusual que es percep a la ciutat”, nota la campanya. El nou logotip, dissenyat per l’estudi local Enserio, està pensat per durar anys i per acompanyar atractius com l’arqueta, el jaciment neolític del parc de la Draga i els que vagin sorgint. Lluny queda el substantiu que va fer popular la població durant els anys noranta per l’exhibició durant dècades d’un humà dissecat.

La campanya de promoció va acompanyada d’un vídeo en què una banyolina enumera insistentment les virtuts de la seva terra natal per convèncer un amic de ciutat que hi vagi a passar un cap de setmana. Li explica, per exemple, que a l’aigua de l’Estany costa més flotar que a la del mar. Però l’Ajuntament vol anar més enllà de l’atractiu natural, el més evident a primera vista. El Museu Darder, el teixit comercial i una oferta gastronòmica fornida —tenim japonesos, gelateries gurmet, un bar de vins i el millor xuixo del món— que fan que la tranquil·litat del paratge pugui adquirir també un toc urbanita. El poble és un tresor poc conegut.

L’inici de l’estiu a Banyoles el marca el festival de la veu (A)phònica, que omple la ciutat d’un generós programa de concerts durant les dates pròximes a Sant Joan. Aquest any no s’ha pogut celebrar però l’Ajuntament ha programat La Fresca, una aposta cultural adaptada a les mesures sanitàries del moment, amb la majoria d’activitats a l’aire lliure. Destaca el Combat musical del Cor de Teatre de Banyoles. Si la regidora de Promoció Econòmica (JxCat), Anna Tarafa, es refereix a l’estany com a “joia de la corona” natural, el grup musical ho és també en l’àmbit de la cultura, amb una gira internacional a l’esquena. L’objectiu de l’obra, que han representat aquest estiu en diversos carrers de la ciutat, ha estat fer riure en un moment complicat, amb un duel entre una soprano repartidora de Correus i una altra d’Amazon. Hilarants van resultar els miols de la interpretació de Dueto buffo di due gatti, de Rossini, tema popular per la versió que en van fer Montserrat Caballé i la seva filla, Montserrat Martí.

Tarafa explica que, a banda del turisme esportiu (principalment el rem) i dels viatges de jubilats, Banyoles no s’ha ressentit massa de les visites de forans arran de la crisi sanitària. Amb poc teixit hoteler, el perfil de turista és nacional, que ha predominat aquest any a per tot, i que ve a passar el dia, normalment als voltants de l’estany. Més enllà de qui té segona residència a la zona, pocs pernocten a Banyoles. Potser aprofiten per visitar també indrets propers, com el poble medieval de Besalú, Sant Miquel de Campmajor —hi ha unes gorgues estupendes— o bé la Garrotxa o fins i tot la Costa Brava. Banyoles està relativament a prop de tot.

Les activitats familiars han tingut continuïtat malgrat la covid-19 amb visites guiades a la natura, explicació de llegendes o apostes com el taller de fabricar paper en un molí antic per on passa un dels recs que surten de l’Estany. Un carril bici efímer a l’estil dels de Barcelona ha sorprès també al carrer de la Indústria, on hi ha l’Ajuntament. Una crítica compartida per alguns veïns és que no s’han habilitat més zones de bany durant l’estiu del coronavirus. Sense piscina municipal, només n’hi ha una al Club Natació Banyoles, on també et pots banyar a l’estany però cal ser soci o pagar entrada. Al bar Banys Vells també pots fer una capbussada si prens una consumició. La zona de lliure accés a l’aigua, la Caseta de Fusta, és a uns vint minuts caminant de l’oficina de turisme, on la pregunta més recurrent a l’estiu és a quin lloc et pots banyar, i a uns vuit de l’aparcament més proper. Fora de les zones habilitades et poden multar. Dins l’aigua al capvespre, desitjo que aquesta tardor la crisi amaini i no m’hagi de tornar a enyorar.