A jugar amb les obres i els personatges de Lorca!

Álex Peña no les tenia totes. Sabia que necessitava el suport de la Fundació Federico García Lorca per poder dur a terme el seu projecte. Quan va anar a Granada a veure la presidenta de l'entitat, Laura García-Lorca, es va trobar que en una petita botiga situada al costat del centre dedicat al poeta venien un entrepà anomenat Federico, de pernil de Trevélez. “Quan l'hi vaig explicar a la neboda de Lorca i fins a quin punt tenia a veure amb la meva idea, tots dos vam riure i em van acabar donant suport”, explica Peña. De fet, Laura García-Lorca posa la veu a una de les set màquines de Recreativos Federico (fins al 5 de setembre a Casa Seat de Barcelona) que a partir dels títols de les obres i els personatges lorquians reflexiona sobre la mercantilització del llegat artístic —de Lorca i de qualsevol creador— amb dosis d'humor, crítica i poesia.

Les màquines recreatives, que permeten jugar i interactuar —cadascuna té al costat el seu hidrogel— són les mateixes que es poden trobar a qualsevol establiment de tota la vida, però tunejades amb frases, llums i música i amb títols tan evocadors com Bolas de sangre, en la qual, per un euro, un expenedor llança, a l'atzar, boles amb bosses de sang a l'interior —en realitat, un líquid vermell— amb els grups sanguinis del nuvi o de Leonardo; La grúa de Bernarda Alba, en la qual la perícia del jugador pot fer guanyar premis com la pinta dedicada de l'Adela, el perfum de Pepe el Romano o el ventall signat per totes les protagonistes d'aquest drama rural; Amor de don Perlimplín con Belisa en su futbolín, en què els protagonistes enfronten el seu amor desigual en un camp de futbol amb forma de parc romàntic; Yerma la nuit, una màquina amb forma de Torre Eiffel que despatxa un preservatiu amb el nom de la protagonista assetjada per la infertilitat que Peña veu “passejant borratxa pels carrers de París després de matar el seu marit”, o Cadaqués invaders, en la qual en un joc surrealista d'arcade Lorca dispara les castanyoles de La Argentinita contra un Dalí que respon llançant mosques que li surten del bigoti i Gala, pintada com a Leda, ous d'un cigne.

Las sin sombrero és un joc d'homenatge a les dones “invisibilitzades de la generació del 27”, des de María Teresa León a Rosa Chacel i Maruja Mallo, i es pot escoltar en una entrevista en què explicava com les va insultar totes per haver-se destapat el cap, mentre el jugador ha d'impedir que elles treguin el cap. Al final el rànquing guanyador no és un altre que les diferents lleis d'educació espanyola. Tampoc hi falta la màquina destinada a oferir canvi, imatge tradicional dels jocs recreatius del barri, que representa Así que pasen 5 euros, que permeten jugar amb la resta.

A mig camí entre la performance, la instal·lació i la representació que incorpora premis, música, vídeo i interacció en aquests temps que gairebé l'anul·la, Peña defineix el seu treball com a “exodramàtic, una paraula que m'he inventat però que permet que em situï fora del llenguatge dramàtic, però em segueixi relacionant amb les obres”. I explica que la seva idea parteix d'observar com “quan el llegat artístic es converteix en souvenir, la literatura dramàtica esdevé un joc”.

A Barcelona les seves màquines poètiques es poden veure en un “espai híbrid com les meves peces”; envoltades de models, prototips, motos i patinets elèctrics de la marca, però estan pensades per a espais com el vestíbul, el passadís o un racó de qualsevol espai cultural, teatre o similars, com ja s'han pogut veure abans al Centre Federico García Lorca de Granada (on es va estrenar), el Festival de Otoño de Madrid, el Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, el Teatro Central de Sevilla i el Festival Internacional de Teatre i Arts de Carrer de Valladolid. Si el coronavirus no ho impedeix, es podrà veure a l'octubre a la biblioteca de Gandia, a València.

Retorn a Barcelona

Les màquines recreatives són un acte més de l'homenatge que Casa Seat ret al poeta de Fuente Vaqueros durant tot aquest mes d'agost en aquest centre que va obrir les portes fa tot just un mes en un dels punts neuràlgics de Barcelona: la cruïlla entre el passeig de Gràcia i la Diagonal (el Cinc d'Oros), per on circulen milers de cotxes cada dia a Barcelona, amb la idea de recordar que aquesta marca “fa més de 70 anys que és a la ciutat”, com va destacar l'italià Gabriele Palma, director de Casa Seat, un centre nascut amb la intenció d'integrar-se en la vida cultural i econòmica de Barcelona.

Entre les activitats i experiències transmèdia programades en aquest homenatge al poeta afusellat el 19 d'agost del 1936 destaquen el podcast Federico en casa, les il·lustracions realitzades per Jordi Labanda, Flavita Banana i Laura Serrano, la lectura dramatitzada d'un fragment de Bodas de sangre, gravat el 18 d'agost per Clara Segura; la instal·lació en una de les cantonades del nou local d'una Biblioteca Lorquiana, blava anyil com la Barraca, de la qual el públic es pot endur exemplars de les obres de teatre (publicats per Cátedra) més destacades del granadí, o degustar a la cafeteria unes postres creades per Christian Escribà, inspirades en el poema Agosto i que se serveixen, com al lloc d'entrepans de Granada, demanant un Federico.

La presència de Lorca a Barcelona és el seu retorn a la ciutat, que va visitar en moltes ocasions, la primera el 1925 quan el va convidar el seu amic Salvador Dalí, que dos anys més tard va fer els decorats perquè estrenés al Teatre Goya el seu Mariana Pineda, protagonitzat per Margarita Xirgu i que va suposar l'inici de la seva carrera com a dramaturg.