Els patinets elèctrics implicats en accidents de trànsit es tripliquen a Barcelona

Els patinets elèctrics implicats en accidents de trànsit a Barcelona continuen augmentant. Durant els mesos de gener i febrer, abans de les restriccions de mobilitat per frenar el coronavirus, es van triplicar respecte als mateixos mesos del 2019, amb 107 accidents. Passat l'estat d'alarma, tornen a superar els 50 accidents mensuals. I val la pena recordar que l'any passat la presència d'aquests vehicles de mobilitat personal en la sinistralitat ja s'havia quadriplicat respecte a l'any 2018. L'Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana s'han mostrat aquest dijous preocupats pel fenomen i les “conductes irresponsables” i han assegurat que ja estan fent campanyes informatives i de sanció als usuaris.

De fet, els patinets són la taca en les dades de sinistralitat de la ciutat entre el gener i el juliol. Un període en el qual els accidents de trànsit han disminuït en global un 44% respecte a l'any passat (n'hi ha hagut 3.201), a causa de la caiguda dràstica de la mobilitat entre el març i el juny, quan va estar vigent l'estat d'alarma. El nombre de ferits es va reduir un 44,5% i el de morts a la meitat: de 12 a 6 persones. Els patinets són l'excepció i si tots els vehicles van registrar caigudes de l'accidentalitat superiors al 40%, els dels vehicles de mobilitat personal van pujar: un 0,8% (de 241 a 243). Només en el període de març a juny, durant les restriccions, la sinistralitat global va baixar un 88%, en línia amb el descens del trànsit.

El tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, i l'intendent major de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, han subratllat en roda de premsa que els patinets estan presents en accidents variats. “Amb vianants, amb bicicletes, amb cotxes, per saltar-se semàfors”, ha enumerat Velázquez, que ha fet referència a la “sensació d'impunitat o invulnerabilitat de la persona que condueix que fa, en alguns casos, que no s'observin normes molt bàsiques”. Batlle, per la seva banda, ha recordat que els patinets han de circular per carrils bici i que la seva velocitat està limitada. A més, ha assenyalat que han demanat a la Direcció General de Trànsit que reguli la circulació d'aquests aparells, que a la ciutat i de manera pionera ja s'han inclòs en l'Ordenança de circulació.

Més velocitat i gravetat dels accidents, amb ferits vulnerables

Respecte al global dels accidents de trànsit, els responsables de seguretat de l'Ajuntament han destacat que si la bona notícia de l'estat d'alarma ha estat el descens de sinistralitat, la dolenta és que hagi augmentat la velocitat del trànsit i la gravetat dels accidents. Les sancions per superar la velocitat permesa es van triplicar, i van passar de 83.000 a 232.000, just en un any en què el govern de l'alcaldessa Ada Colau s'havia proposat rebaixar dràsticament la velocitat de la ciutat, estenent les zones on el màxim permès és de 30 quilòmetres per hora. Batlle i Velázquez han apuntat també que la falsa sensació de seguretat que donava l'absència de cotxes va provocar un augment de la indisciplina i que es detectessin fins a 7.000 casos de conductors que es van saltar semàfors en vermell o senyals d'estop.

Sobre les causes dels sinistres, els responsables van posar el focus en el fet que la majoria han estat de conductors que no fan atenció (parlen o fins i tot escriuen missatges amb el mòbil), no respecten les distàncies o condueixen sota els efectes de l'alcohol.

I en l'apartat de les víctimes, que disminueixen de forma notable, han alertat de la presència majoritària dels conductors més vulnerables, sobretot motoristes, entre els morts (sis aquest any) i lesionats greus (88). D'aquestes 88 persones, va assenyalar Velázquez, 83 eren de col·lectius vulnerables (54 motoristes, 21 vianants, sis conductors de patinets i dos ciclistes).

En un any atípic, les dades mostren situacions insòlites: amb prou feines hi ha hagut accidents amb taxis implicats (perquè pocs van circular durant l'estat d'alarma) o que la presència de furgonetes en accidents ha augmentat d'un 6% a un 8%, atribuïble al repartiment de mercaderies comprades per internet.