Quan cobrar l’ERTO es converteix en un calvari

Després de quatre mesos trucant cada dia sense èxit, Ramon Alomà va aconseguir per fi una cita prèvia al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE). “Seran 10 minuts. Si s'allarga trucarem a seguretat”, el va avisar la treballadora abans de començar. Alomà acudia a les oficines de l'organisme públic per un motiu de pes: no havia cobrat ni un euro de la prestació d'atur arran de l'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que se li va aplicar a l'empresa on treballava com a vigilant de museus.

La incidència amb aquest expedient és només una de les milers amb què s’han trobat els treballadors del SEPE des de l'inici de l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus. El Ministeri de Treball afirma que totes les prestacions ja han estat reconegudes i que el nombre d'incidències és minoritari, encara que no especifica quantes són. Els treballadors asseguren que cada setmana reben nous correus amb errors i avisen que la plantilla està sota mínims.

Des que va començar l'estat d'alarma i la caiguda de l'activitat va obligar a tancar empreses temporalment a gairebé tots els sectors, a Espanya han arribat a veure's afectats per ERTO 3,4 milions de treballadors. Segons les últimes dades del Ministeri de Seguretat Social, ara queden poc menys d'un milió de treballadors amb el contracte suspès o la jornada reduïda.

Aquestes mesures extraordinàries han permès mantenir les rendes, protegir els treballadors de l'acomiadament i donar aire a les empreses, però l'allau ha col·lapsat el sistema públic. “Veníem d'una etapa de retallades del PP que vam denunciar abans d'entrar al Govern. L’any 2000, el SEPE tenia 10.136 treballadors i el 2018, 7.639”, explica un portaveu del Ministeri de Treball. El Govern reconeix que la càrrega de feina dels empleats d'aquest servei s'ha multiplicat per sis, motiu pel qual es va aprovar la incorporació de 1.000 interins. El Govern també ha anunciat que destinarà part dels fons europeus de recuperació a la digitalització del SEPE.

Malgrat el reforç, les incidències s'acumulen. El Ministeri nega les crítiques. “Tots els expedients de prestacions que van entrar correctament al SEPE han estat tramitats i s'estan cobrant”, assegura un portaveu oficial. Però el problema són els errors enviats per les empreses a l'hora de presentar l'ERTO. Des de números de DNI equivocats fins a l’omissió del nom de l'afectat, passant per un gran ventall d'errors que s’han d’esmenar.

L'equip que dirigeix la ministra Yolanda Díaz assegura que es tracta d'“una quota molt reduïda d'expedients enviats amb errors des de les empreses o gestories” i destaca que des de l'obertura física de les oficines s'ha agilitat molt la resolució. El nombre concret d'incidències no es coneix, encara que la ministra va fer referència al juny que era un 2%, la qual cosa significa que almenys 68.000 treballadors tenien incidències a l’expedient. “A l'abril, els retards eren comprensibles. Però ara ja no. Encara hi ha moltes persones que no han cobrat”, afirma Núria Gilgado, secretària de política sindical d'UGT a Catalunya.

Els treballadors afirmen, a més, que la situació no s'ha agilitat a tot arreu per igual. L'allau va obligar a cancel·lar el servei d'atenció telefònica i en plena Setmana Santa hi va haver funcionaris que van treballar de dilluns a diumenge i podien arribar a començar a les sis del matí. L'obertura de les seus del SEPE va començar gradualment des del 15 de juny malgrat una gran reticència. En primer lloc, perquè encara quedaven molts tràmits per fer i, en segon lloc, perquè els treballadors temien incidents amb els ciutadans. A Barcelona i a Madrid no es va obrir fins al 6 de juliol. “El volum d'incidències està lligat a la dimensió d'ERTO a cada província. Madrid i Barcelona són forats perillosos”, explica Josetxo Gándara, responsable de CCOO sobre acció sindical en l'administració.

Els Governs de totes dues comunitats han criticat la gestió dels ERTO. La Generalitat va advertir recentment que el trasllat d'aquestes incidències als jutjats “allargarà el conflicte durant anys” amb alguns treballadors afectats per errors, i va recordar que ha ofert el seu servei d'ocupació per donar suport al SEPE, però no ha rebut resposta.

Com més ERTO, més incidències. “Tenim les cites prèvies i les presol·licituds de gent que demana que truquem i el correu ple de fulls de càlcul amb errors i correccions”, explica Gándara. El resultat és que a les províncies més afectades ja s'ha col·lapsat el sistema de cita prèvia i d'atenció telefònica.

“Enrenou a les oficines”

"Quan va obrir l'oficina, vaig intentar demanar cita prèvia pel web però no funcionava. Vaig trucar i no l'agafaven. Vaig anar-hi, però em van dir que ho intentés a les vuit del matí”, explica Joan Pujolar, un dels afectats. La gent està nerviosa. De vegades hi ha enrenou a les oficines, tot i que també cal destacar la paciència”, assenyala Juan Antonio Caro, portaveu del Moviment SEPE.

Els treballadors recorden amb amargor que va passar el mateix amb la crisi econòmica del 2008. “El SEPE és anticíclic: quan les coses comencen a anar malament augmenta molt la nostra feina i només ens milloren les condicions quan el primer cop fort ja ha passat”, adverteix Pilar Seoane, de CCOO. A més, el servei d'ocupació té pitjors condicions que altres departaments públics, per això, sobretot a Madrid i a Barcelona, els treballadors tarden poc a demanar un canvi. L'alta rotació (cada any es traslladen entre 200 i 300 treballadors), la falta de personal i els mitjans tècnics desfasats són, per al sindicat, la raó de les dificultats viscudes. “Ha estat un fracàs del Ministeri, que no ha estat capaç de prendre decisions amb rapidesa”, conclou Seoane amb rotunditat.