Saint-Exupéry torna a volar, estimar i escriure

S’hauria de ser un falciot per tenir una vida més aèria que Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), encara que ell almenys dormia i gaudia del sexe a terra. L'autor de Vol nocturn, Pilot de guerra o Correu del Sud, el pare d’El petit príncep, encarna com pocs —James Salter, Roald Dahl, Richard Hillary, Pierre Clostermann, Beryl Markham...— la figura de l'aviador i escriptor. Va ser pilot militar en la II Guerra Mundial i també va protagonitzar, sobre deserts poblats d'estrelles i silenciosos cims de gel, afrontant innombrables perills, la increïble aventura del pioner correu aeri a l'Àfrica i a Sud-amèrica.

La seva vida és indissociable del cel —“és l'avió el que m'alimenta”, va escriure—, on sempre va voler tornar, i d'on procedeixen algunes de les seves pàgines més emotives, i també el començament de El petit príncep. I és al cel, sovint el seu refugi —“el meu únic consol és pilotar”, diu en una de les cartes a la seva amiga Renée de Saussiney—, on va anar a morir el 31 de juliol de 1944. Les seves obstinades missions de guerra aquell any pilotant un caça Lockheed P-38 Lightning de reconeixement, amb 44 anys quan l'edat límit per pilotar-los era de 35, anaven més enllà de la temeritat i vorejaven, gairebé, l'afany de suïcidi. Perquè Saint-Ex, com se l’anomenava, malgrat la imatge innocent que pot transmetre El petit príncep i l'exultant del vol, era un home terriblement complex, marcat per una infantesa catòlica i aristocràtica sense pare, però idealitzada, un anhel vehement d'espiritualitat, transcendència i misticisme —que desborda a la seva inacabada obra pòstuma Ciutadella—, un afany de solitud, una angoixa existencial que es retorçava en una amargor i una malenconia gairebé malaltisses, i una pulsió sensual que el va portar a tenir aventures sentimentals amb moltes dones, malgrat que es creia —i era— bastant lleig. “Necessito pits d’on beure amor”, deia.

Ara, quan es compleixen 120 anys del naixement de l'escriptor (el 29 de juny) i 76 anys de la seva desaparició (el 31 de juliol), un àlbum de còmic excepcional del guionista Pierre-Roland Saint-Dizier i el dibuixant Cédric Fernandez, (Norma Editorial, Saint-Exupéry 2020, edició integral composta per El señor de las dunas, El compañero del viento i El reino de las estrellas), plasma en vinyetes la vida de l'“arcàngel trist” amb tota la intensitat, l'emoció, la profunditat i la poesia d’una de les existències més sensacionals de la seva època, amb les seves llums i ombres, sense eludir les controvèrsies en què l'escriptor de Lió es va veure embolicat, com les seves polèmiques amb De Gaulle, amb qui es detestava (el general el va menystenir oblidant-se voluntàriament de nomenar-lo, igual que a André Maurois i a Saint-John Perse, en citar els grans escriptors francesos), i André Breton, amb qui gairebé arriba a les mans.

De la minuciositat del treball de Saint-Dizier i Fernandez, apadrinat per la fundació Antoine de Saint-Exupéry, en dona fe que cada episodi, cada imatge, cada frase, estan fermament arrelats en la realitat de la biografia de l'escriptor i a la seva obra. És el cas d'unes boniques vinyetes que el mostren llançant avions de paper des d'un balcó a Nova York sobre Central Park (una escena real que recull Alain Vircondelet a ‘El principito’: la verdadera historia, Roca, 2009); les del fennec, la guineu del desert, domesticada entre les dunes a prop de la base de cap Juby; les de la recerca desesperada del seu amic Guillaumet, perdut amb el seu avió a la serralada xilena; les del seu discurs radiofònic de novembre de 1942 (“França no és més que silenci”) o les vinyetes tan commovedores i minucioses del seu últim vol al P-38, acompanyades de fragments d’El petit príncep. Així, mentre a la dreta entre els núvols apareix cernent-se un Messerschmitt 109 amb el timó de cua pintat de groc sobre l'avió de Saint Exupéry i abans que el seu aparell es precipiti com una estrella fugaç sobre el mar, llegim: “Un llampec groc va guspirejar al seu turmell. Es va quedar immòbil un instant, sense cridar. Després va caure lentament com cau un arbre, sense fer gens de soroll a causa de la sorra”. La tan trista mort del petit príncep, mossegat per la letal serp groga, coincideix amb la del seu creador. No és sobrer recordar com denomina Saint-Ex els caces Me-109 a Pilot de guerra: cobres.

Explorador, aviador, amant.... Explicar la seva vida és un repte

“És la història més complicada en què he treballat”, explica Fernandez. “En part per l'exigència a causa de la memòria de l'autor i a la gran història que es desenvolupa en aquest període, el d'entreguerres i la II Guerra Mundial. Hem treballat conjuntament amb la fundació Saint-Exupéry i diferents historiadors perquè l'àlbum fos el més fidel possible a la vida de l'autor i oferís claus sobre la seva obra. Ha estat un esforç enorme. He arribat a investigar el model exacte de rellotge que portava, els automòbils que conduïa... Els avions, sens dubte, Bréguet 14, Laté 28, Dewoitine, Caudron C-630 Simoun, P-38, són tots exactes, fins i tot els números de sèrie dels aparells utilitzats en els diferents vols. He fet bastant còmic d'avions, i ja tinc una mica l'hàbit de la intuïció, del cop d'ull per dibuixar-los. Intento ser molt realista. Requereix temps, però al final és un plaer. Són un element molt important del relat. Saint-Ex era un gran fan de l'aviació, somiava volar des de petit. Jo havia de fer-ho el millor que pogués a aquest nivell de l'exactitud per ser-li fidel i honrar-lo”.

“L'altra dificultat ha estat prendre la decisió del que explicaríem a l'àlbum”, prossegueix l'artista. “La vida de Saint-Exupéry va ser tan rica que era impossible que l'expliquéssim tota. S’ha hagut d’escollir entre el que volíem simplement evocar i el que desenvoluparíem en les grans escenes. Era un veritable repte. Saint-Exupéry va ser un explorador amb l'aeropostal, va arriscar la vida a sobre dels deserts, va alliberar altres pilots retinguts com ostatges per les tribus tuareg, va travessar els oceans amb avions poc segurs, va rescatar gent a la serralada dels Andes... És un dels escriptors més coneguts del món, va participar en pel·lícules (va escriure el guió d’Anne Marie, protagonitzada per la seva amiga, l'actriu Annabella, dona de Tyrone Power), va ser inventor i pilot de guerra. Tots aquests elements són una mina en què podíem picar per explicar la història d'una vida gairebé increïble avui dia, però que és veritable”.

El dibuixant riu quan se’l pregunta com representar un personatge tan èpic que no era precisament fotogènic i a qui fins i tot Hugo Pratt va haver de falsejar una mica per dibuixar-lo. “Hahaha, sí, Saint-Exupéry tenia un rostre una mica particular. Molt rodó, amb un nas arromangat i una mirada molt seva. No és fàcil de dibuixar, m'ha exigit bastants esbossos per arribar a trobar els trets que el fessin reconeixible”. El treball de documentació per a una història amb tants i variats escenaris ha hagut de ser copiós. “El més laboriós de l'àlbum ha estat la recerca d'informació. N’he obtingut una part, per exemple, de persones que refan una vegada a l'any la vella línia de l'aeropostal, i és una bona font fotogràfica. Alguns escenaris, com les cabanes on dormien els pilots entre vols, no han canviat”. La barreja d'aventura vital i vida interior i literatura sembla difícil de plasmar en un còmic. “L'avantatge amb Saint-Exupéry és que els seus escrits estan directament inspirats en la seva vida. És fàcil fer correspondre fragments de text de Terra d'homes o Vol nocturn a l'àlbum. A El petit príncep, Saint-Ex també hi va posar elements de la seva vida, com la rosa, que és la seva dona Consuelo, o la guineu que va trobar al Sàhara. Vam provar, el guionista i jo, d'introduir indicis d'aquests elements al llarg de tot el llibre”.

Discutia a De Gaulle com lluitar amb els nazis, però els va combatre

Saint-Exupéry és un personatge molt complex amb la seva càrrega espiritual i la seva escriptura tan poètica. “És cert. He provat de ressaltar algunes coses amb el dibuix. Per exemple, per subratllar el costat solitari del pilot en les llargues jornades de vol he utilitzat els grans plans on pots prendre el temps d'admirar els magnífics paisatges que Saint-Ex descriu a les seves obres. Altres vegades, quan ell està immers en els seus pensaments o quan escriu, m'ha agradat enquadrar les imatges més tancades. I afegeixo un escriptori ple de papers, de llibres i de fotos per assenyalar tot el que li passa al cap. M'agrada jugar amb la narració per traduir les emocions. Espero que es percebi en la lectura...”.

Quant als aspectes polèmics de la vida de l'escriptor, com les nombroses amants (Silvia Hamilton, Natalie Paley), el desacord amb els gaullistes o les acusacions de connivència amb Vichy per la seva tardança a denunciar Pétain, Fernandez explica: “Saint-Exupéry estimava les dones, és ben sabut. És per això que la seva relació amb Consuelo Suncín, la seva dona, era tan complicada. Ho hem evocat en subtext en cert moment de l'àlbum. Quant al desacord amb els gaullistes i la qüestió de Vichy, és més complicat. De les nostres investigacions es dedueix que Saint-Ex tenia desacords amb la manera d'actuar per combatre el règim nazi, però està clar que el volia combatre. Quant a la connivència amb Vichy, van ser sobretot els detractors de Saint-Ex els que volien tacar-lo inventant-li relacions que no van existir. En la nostra investigació, no hem trobat res que pogués embrutar el personatge. No s'ha d'oblidar que Saint-Ex va insistir molt temps per tornar a ser pilot a la guerra. En condicions normals, no hauria hagut de volar una altra vegada perquè havia sobrepassat de molt l'edat de fer-ho. Volia participar en l'esforç de guerra per alliberar el país que estimava i els valors que apreciava”. Pilot de guerra va aconseguir la difícil combinació de ser criticat pels gaullistes i prohibit per Vichy. A Saint-Ex els col·laboracionistes li van retreure l'amistat amb jueus i ser un “traïdor a la pàtria”. De l'altre costat se li criticava el seu suposat derrotisme i simpaties amb personalitats de Vichy. Sigui com sigui, l'indubtable és que va morir com a combatent de la llibertat, pilotant un avió aliat i sota els canons d'un caça de la Luftwaffe.

En els anys finals i en el seu últim vol era un home depressiu

Sobre el debatut vol final, Fernandez reflexiona que en aquella època de la seva vida, Saint-Ex era depressiu. “Molts han dit que s'hauria deixat abatre pel pilot alemany sense provar de fugir, encara que disposava d'un avió més ràpid. No sé si mai sabrem què li va passar pel cap en el moment en què va veure el caça alemany picar sobre ell. Al nostre àlbum hem provat de fer percebre la malenconia que sentia en els seus últims anys. Alhora provem d'oposar-la amb el debut de la seva carrera de pilot, quan tenia al cap la festa i els seus amics sovint eren a prop d'ell”.

A l'àlbum no s'esmenta el pilot de caça alemany Horst Ripper, a qui s'ha atribuït la demolició (vegeu St-Exupéry, l'ultime secret, enquête sud uneix disparition, de Jacques Pradel i Luc Vanrell, Éditions du Rocher, 2008; Pradel és el bussejador que va descobrir les restes del P-38 sota el mar). “Durant la creació de l'àlbum encara no teníem la certesa del nom del pilot alemany que va abatre Saint-Ex. Després hem tingut més informacions. Abans de morir va demanar a un dels hereus de l'escriptor que li anés a veure. Volia presentar les seves excuses a la família. Sentia que havia portat tota la vida la mort de l'escriptor sobre la seva consciència. Era fan de l'autor i va quedar devastat en saber que l'havia abatut ell”.

El dibuixant afirma que la part de la història que més li ha agradat recrear és la primera. “Està plena de passió, d'amistat, d'entusiasme en relació amb el descobriment de noves línies aèries. Els paisatges són magnífics. M'ha agradat dibuixar les altres parts, esclar, però tinc tendència a implicar-me emocionalment en els períodes sobre els quals treballo i llavors les èpoques de guerra són més pertorbadores per a mi”.