Dues carreres a Astúries o Galícia pel preu d’una a Catalunya o Madrid

Amb el que costa estudiar Història en una universitat pública de Madrid es podria estudiar a Astúries o Galícia aquesta mateixa titulació i, després, per exemple, Administració i Direcció d'Empreses (ADE). I encara sobrarien una mica de diners. Amb el que costen els sis anys de Medicina a Madrid o a Catalunya (sense el descompte per a les rendes més baixes), podrien estudiar la mateixa carrera dues persones a Andalusia.

La iniciativa del Ministeri d'Universitats per limitar el preu de les titulacions de grau als campus públics i, de passada, reduir les grans disparitats que hi ha entre comunitats (de fins a un 147%) amb prou feines es començarà a percebre el curs que ve. En l'acord segellat el mes de maig en la Conferència General de Política Universitària (encara que amb algunes comunitats en contra), el ministeri ja preveia donar flexibilitat perquè els Governs regionals que han d'abaixar preus —l'objectiu és revertir l'enorme encariment produït en alguns territoris des del 2012— ho puguin fer gradualment fins al 2023. I bona part de les autonomies han aprofitat aquesta possibilitat. “Des del ministeri hem entès la pressió pressupostària que suposa aquesta mesura”, explica una portaveu d'Universitats.

Així, les Balears, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid i el País Basc encara no abaixen els preus, sinó que els congelen per al curs que ve. La Comunitat Valenciana, d’altra banda, començarà baixant un 5% les taxes de les carreres més cares. Sí que han aplicat una baixada general Navarra (d'un 2,38%), La Rioja (3,52%), Aragó (4,27%) i, sobretot, Catalunya (30%), encara que en aquest cas el punt de partida era tan alt que els seus campus continuen destacant entre els més cars. Amb la baixada, La Rioja ja arriba a l'objectiu final fixat pel ministeri de tornar als preus del curs 2011-2012, quan el Govern del PP va canviar la normativa i va eliminar el límit màxim que es fixava cada any per a les pujades de preu, perquè les autonomies poguessin augmentar les taxes com volguessin. També ha aplicat una lleugera rebaixa per a l'any que ve una comunitat que no estava obligada a fer-ho: Cantàbria (1%). La resta, com també es va establir al maig, congelen els preus.

Però les baixades mitjanes i els percentatges probablement no signifiquin gaire per a un alumne que vulgui estudiar una carrera concreta, tenint en compte, a més, la gran disparitat de preus que hi ha, fins i tot dins de cada territori, entre els graus més cars i els més barats. Teòricament, la variació depèn de qüestions com la necessitat d'equips i instal·lacions en cada títol, cosa que en l'estadística es diu “grau d'experimentalitat”, encara que moltes vegades les comunitats col·loquen els mateixos graus en trams diferents de la forquilla. En aquest context, quatre exemples del cost de carreres concretes poden oferir una imatge més fidel del panorama del curs que ve.

Per a les titulacions més cares, entre les quals sempre hi ha les sanitàries, s'ha escollit com a exemple Medicina, amb una dispersió territorial que va dels 757 euros a les universitats andaluses als 1.660,2 en les catalanes.

Amb les enginyeries (en el primer o el segon esglaó entre els més cars), Informàtica costa entre 730 euros a Astúries i, de nou, 1.660 a Catalunya. El cost s'ha calculat per a la primera matrícula, sense suspensos, d'un curs complet de 60 crèdits acadèmics.

En la part baixa dels preus, l'exemple triat és ADE, que en unes autonomies està en l'esglaó més barat i en altres, en l'anterior. Així, aquesta carrera costa a l'any entre 591 euros a Galícia i 1.283 a Madrid. I finalment, la forquilla d'Història va dels 517 euros (Astúries) als 1.283 (de nou, Madrid).

En les carreres més cares, Catalunya continua estant al capdavant malgrat la seva baixada del 30%. Una baixada que, en tot cas, ha vingut acompanyada d'un descens de la progressivitat; des de fa anys, els alumnes paguen en funció de la seva renda (a través d'un programa autonòmic de beques), amb taxes diferenciades en sis trams que veien reduït el preu amb descomptes del 10%, el 20%, el 30%, el 70% i el 80%. L’any que ve, tanmateix, només es mantenen els dos últims trams per a les rendes més baixes.

Amb Catalunya (on encara queda una nova reducció per complir l'acord sobre taxes), Madrid és l'altra comunitat obligada a aplicar un fort descens fins al curs 2022-2023, entorn d'un 23%. Però de moment, les seves universitats, amb les taxes congelades, al setembre es convertiran en les que cobren més car les carreres més barates: és l'única regió on títols com ADE o Història superen àmpliament els 1.000 euros anuals. Una xifra que no sobrepassen en cap cas, ni tan sols per als títols més cars de ciències de la salut i enginyeries, Cantàbria, Astúries, Galícia, Andalusia i Canàries.

Un portaveu de la Conselleria d'Universitats de Madrid explica que el fet de tenir els pressupostos prorrogats els deixava poc marge per fer rebaixes immediates. A més, recorda que destinaran 12 milions d'euros per a beques destinades a alumnes afectats per la crisi de la covid.

Fins i tot sent comprensius amb les dificultats pressupostàries en un context de crisi com l'actual, el Ministeri d'Universitats espera que els 400 milions d'euros que el Govern repartirà entre les comunitats el curs que ve per alleujar el pes de la pandèmia també impulsin la baixada de taxes, assenyala una portaveu. El ministeri també insisteix que aquesta baixada és el primer pas d'un pla més ambiciós que també preveu moderar el preu dels màsters.

El cost dels suspensos

La iniciativa per baixar o almenys congelar les taxes ha estat ben rebuda per la Coordinadora de Representants d'Estudiants d'Universitats Públiques (Creup), però la consideren insuficient. “La baixada s'hauria d'haver implantat en totes les comunitats, acompanyada de més finançament” per compensar les universitats pels ingressos que deixin de percebre, diu una portaveu. El Ministeri d'Universitats explica que una de les seves preocupacions era que la baixada de taxes acabés minvant els recursos dels campus en un moment en què els destrets pressupostaris de les comunitats podia fer difícil donar fons extra a la universitat. D'aquí, afegeix una portaveu del departament, la flexibilitat per aplicar la baixada en diversos cursos.

En tot cas, els estudiants també reclamen que la baixada no només s'apliqui a les primeres matrícules, sinó als preus de les matèries suspeses, que es van multiplicant exponencialment cada vegada que cal cursar-les de nou. “Si també afectés segones matrícules i successives ajudaria a eliminar totalment les barreres socioeconòmiques en l'accés a la universitat”, afegeix la mateixa portaveu de Creup.

En aquest sentit, Aragó sí que ha anunciat que reduirà un 6,5% les segones matrícules en les carreres més cares i el País Basc rebaixarà entorn d'un 30% en les assignatures suspeses durant el segon quadrimestre del curs passat, durant l'estat d'alarma per la Covid. De fet, nombroses comunitats i universitats han activat mecanismes i han posat en marxa recursos extra per evitar les situacions que es preveuen el curs que ve per culpa de la crisi que s'acosta per la pandèmia de coronavirus.

Tanmateix, més enllà d'emergències concretes, al que es refereixen tant el ministeri com els estudiants és a mesures més estructurals per eliminar les barreres d'accés a l'educació superior universitària. “La nostra idea és que gradualment puguem tenir un sistema universitari el més democràtic possible”, diu la portaveu del ministeri. I la dels estudiants, afegeix: “S'ha de continuar treballant per eliminar els criteris acadèmics en beques universitàries, així com en una reducció del preu de les segones matrícules i posteriors. La major part dels requisits acadèmics de les beques impedeixen l'accés a ajuts a l'estudi als estudiants que suspenguin alguna assignatura, per la qual cosa si no es revisa el model de beques continuarà existint una bretxa socioeconòmica per accedir a la universitat”.