Teletreball per avançar

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) és un poble amb bona salut. Ja al XIX rebia visitants que buscaven pal·liar la seva asma o tuberculosi. Durant la postguerra, facultatius de Figueres enviaven els seus malalts al doctor Jaume Riuró, l'estimat metge de Maçanet, amb propòsits semblants. Ho recorda el seu fill, Lluís, actual jutge de pau. “Arribaven perquè l'aire és molt pur i l'aigua de l'Arnera, que discorre per paisatges granítics, és molt curativa en tractaments de la pell”. Aquesta convicció sobre la bondat de les seves aigües va fer que el metge Riuró impulsés una petita empresa, amb altres socis, per embotellar l'aigua de la Font de les Creus, hiposòdica i de baixa mineralització. Ara és de Vichy Catalán.

El coronavirus ha estat, ara per ara, poc agressiu a la zona. Amb tot, lògicament, el poble va seguir les ordres de confinament i precaució en tot moment. Amb una població que no arriba als 700 habitants i que gairebé té 68 quilòmetres quadrats de superfície, va poder sortir a passejar o a cuidar l'hort sense preocupar-se per la distància social.

Maçanet de Cabrenys és un poble de frontera, sense duanes. Els horaris són francesos, molts visitants arriben del Vallespir i a les muntanyes es conserven pistes forestals que uneixen els territoris d'ambdós costats. Van ser, al seu dia, camins de l'exili i rutes d'un contraban de menor quantia. Aquesta singularitat va provocar l'episodi més xocant del confinament. El Govern francès va posar blocs de formigó a Custoja per impedir el trànsit rodat per la carretera, àmplia i asfaltada, que arriba de Maçanet. Són només 15 minuts de trajecte. L'Exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil, per la seva part, vigilaven el costat de Maçanet d'aquesta carretera, que no té control duaner al límit. Això i el tancament de la frontera de la Jonquera va fer que els francesos que baixaven normalment a comprar droga haguessin de buscar nous camins. De sobte, recorda Riuró, un número mai vist de cotxes creuaven el Coll del Pou, baixaven per aquell camí amb una velocitat imprudent fins a Maçanet i passaven cap als mercats del tràfic. La muntanya es va tornar perillosa. L'Ajuntament va reclamar un increment de vigilància en aquesta ruta. Van passar algunes setmanes fins que es va frenar aquest tragí.

Altres episodis van ser més amables. Com el bon veïnatge que es va viure. Al poble, explica l'alcaldessa Mercè Bosch, hi ha 150 persones majors de 65 anys. Algunes viuen soles. Per a tots els veïns amb problemes de desplaçament o solitud es va organitzar un servei de voluntaris que els trucaven cada dia per a l'acompanyament emocional i portar-los el menjar que els encarregaven. L'agraïment d'aquestes persones era enorme i es manifestava en pastissos i platets que cuinaven ells, un afecte recíproc. A Maçanet no hi va haver problemes de subministrament, tampoc a domicili. Van treballar la farmàcia, la botiga dels diaris i les fleques, on també venen comestibles, i el petit però ben proveït supermercat local va portar la compra fins i tot a veïns de Darnius, més desproveït de botigues, que no podien sortir de la població.

Cap a les vuit del vespre, el moment dels aplaudiments, l'Ajuntament proposava cada dia una cançó. Sempre hi havia veïns que preparaven l'altaveu i, a la mateixa hora, se sentia als carrers la mateixa música. I per Pasqua no van voler abandonar la tradició dels goigs. Es va pactar una hora, un repertori, se’n van repartir les lletres –beneït WhatsApp– i es van cantar els goigs, tots a una, des de portes, balcons i finestres. L'èmfasi va arribar amb l'himne local: “Som la joventut de Maçanet, l'esperança de la pàtria”.

A poc a poc, si els rebrots no ho espatllen tot –a Maçanet no hi ha casos–, torna una certa normalitat. Les constructores del poble, per exemple, que acostumen a treballar a França, han hagut d'esperar que obrissin les fronteres. Al casino mutual amb prou feines es juga a les cartes... En tot cas, ja han obert els hotels, els restaurants, el lloguer d'e-bikes, les cases rurals, el càmping, el futbolgolf (entreteniment familiar, però també esport federat), la piscina municipal... Maçanet de Cabrenys no vol retrocedir davant de la covid-19. És més, “l'arribada de la fibra òptica al poble i la renovada cultura del teletreball són una oportunitat per a l'empadronament de nous residents”, reflexiona l'alcaldessa. El poble és acollidor, té escola i guarderia. “Seran benvinguts”.