Salut calcula que 13 comarques estan en “risc alt” de rebrot

Catalunya ha començat a contenir la seva corba epidèmica, però encara no pot abaixar la guàrdia: hi ha 77 positius per 100.000 habitants a la comunitat i la velocitat de reproducció del virus és elevada. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va admetre que la situació s'està estabilitzant a la comarca del Segrià i a Barcelona, on hi havia els focus actius més preocupants, però que la situació a Figueres i Castelldefels encara no està sota control. Segons les dades del Departament de Salut, entre el 21 i el 27 de juliol hi havia 13 comarques catalanes en risc alt de rebrot.

“No anem malament. No dic que anem bé, però no anem malament”, va assenyalar dijous Argimon. Salut mesura el risc de rebrot –els eventuals casos a 15 dies i la possible aparició de focus– a través d'una fórmula que combina la incidència acumulada en 14 dies amb la velocitat de reproducció mitjana del virus (el nombre reproductiu bàsic, R0, que mesura quantes persones infecta, de mitjana, un positiu).

Segons aquest indicador, en la setmana del 21 al 27 de juliol, Catalunya estava en un llindar alt de risc (163, quan zero és cap risc i més de 100 és perill elevat de rebrot), tot i que la realitat epidèmica és molt diferent segons els territoris. En concret, les zones en alt risc s'ubiquen en 13 comarques catalanes: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental, Alt Empordà, Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià, Urgell, Montsià i Ribera d'Ebre.

La majoria d'aquestes zones té importants focus actius i, tot i que alguns estan controlats, com al Segrià i al Barcelonès, la corba epidèmica reclama no abaixar la guàrdia. L'índex de risc de rebrot (EPG) a la comarca lleidatana fuetejada per l'episodi infecciós més preocupant que va obligar a confinar perimetralment set municipis durant dues setmanes és de 629: la R ja està per sota d'1, com recomanen les autoritats sanitàries, però la incidència continua alta, en 327 casos per 100.000 habitants. La combinació d'aquestes dues variables fixa el nivell de risc; així, a la comarca tarragonina de Ribera d'Ebre, el perill de rebrot és elevat (310) perquè, encara que la incidència (72 casos per 100.000) és més baixa que al Segrià, la R és de 3,81, la més alta de les comarques catalanes.

Al Barcelonès –que aglutina la capital catalana, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet–, el risc de rebrot continua sent elevat (261), però cau respecte a les setmanes anteriors. A Barcelona i l'Hospitalet hi ha transmissió comunitària i la velocitat de contagis de les últimes setmanes van obligar la Generalitat a desplegar un paquet de restriccions socials a la zona per contenir el virus. “Soc moderadament optimista. Al Segrià totes les dades apunten que la situació ha millorat molt i Barcelona i la seva àrea metropolitana també estan molt estables, tot i que l'índex reproductiu encara està per sobre d'1”, valora Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.

Al Govern li preocupa ara, no obstant, el Baix Llobregat. Municipis com Castelldefels han disparat la seva corba epidèmica i, amb ella, el risc de rebrot. Per cada infectat en aquest municipi costaner s'encomanen, de mitjana, gairebé 3,5 persones, una velocitat de reproducció molt per sobre de la que exigeixen els experts. No en va, aquest municipi va reclamar a Salut desplegar també mesures restrictives a la zona per evitar la disseminació del virus.

“És evident que Barcelona i la seva àrea metropolitana tardaran més a estabilitzar-se que el Segrià, perquè a les primeres no hi ha hagut confinament perimetral. A més, les condicions dels dos focus són diferents: els de Barcelona estan lligats a l'activitat social i d’oci i el del Segrià, a empreses hortofructícoles”, agrega Almirante. El metge confia que, amb l'aplicació de mesures restrictives, “millorarà” la situació a tota l'àrea metropolitana.

La majoria de les restriccions socials imposades a uns tres milions de catalans per contenir els focus infecciosos –prohibició de reunions de més de 10 persones, tancament de l’oci nocturn i reducció d'aforament en bars, comerços i esdeveniments esportius i culturals– encara no fa ni dos setmanes que estan en marxa. Els experts demanen prudència a l'hora d'atribuir a aquestes mesures l'estabilització dels brots. “Jo no m'atreviria a dir a què es deu l'estabilització. La incidència s'està alentint i la pressió sobre els hospitals no ha continuat augmentant. Potser estem començant a veure els efectes de les mesures, però la millora no és prou bona ni persistent per saber que està funcionant. També pot influir que la gent ha marxat de la ciutat, per exemple”, valora, amb prudència, Joaquim López-Contreras, cap clínic de la unitat de Malalties Infeccioses de l'hospital Sant Pau de Barcelona.

Mobilitat responsable

L'altra gran preocupació de Salut és que els focus infecciosos es traslladin a zones vacacionals. De fet, Argimon ha tornat a apel·lar aquesta setmana a una “mobilitat responsable” i a no relaxar les mesures de protecció. La comarca de l'Alt Empordà, per exemple, continua amb el risc de rebrot elevat (419,5 i pujant). Això es deu als focus actius a Figueres i Vilafant, que tenen un difícil control i una corba que continua pujant. “Detectem casos en alguns llocs, però no era fàcil detectar població per fer cribratges ampliats. Són locals públics, però no tenim el control de persones concretes que hi han estat”, va explicar el responsable de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, a propòsit del brot de Figueres. A la resta de la Costa Brava, el risc de rebrot és moderat o baix.

A la Costa Daurada la situació també està controlada. Només a la comarca del Montsià hi ha un risc de rebrot elevat, però està relacionat amb un brot en una gran empresa del municipi d'Amposta i ja s'ha fet cribratge als 500 treballadors.