El llibre es posa verd

Si vostè llegeix, sàpiga que ho fa sobre resines, clors i tints. Provi de palpar les pàgines de l’últim llibre en el qual estigui immers. Denses i llises? Bé, és pel talc, el caolí i el diòxid de titani. Si les lletres negres brillen sobre blanc és gràcies al carbonat de calci. Quan l’acabi, pot abandonar-lo “per a altres ulls”, com sol fer la Nobel Olga Tokarczuk, en una andana.

No perirà. Les empremtes dactilars l’impregnaran, descansarà en lleixes, viatjarà en bosses i vagons plens d’humitat. Potser ho fa milers de quilòmetres, com els més de 2.500 que separen Catalunya i Suècia, on es va plantar la llavor i va créixer l’eucaliptus, on es va aixafar la fusta, es va separar la lignina de la cel·lulosa per obtenir la pasta de paper, i on la petjada ecològica sobre la terra del seu llibre comença a caminar...

Del bosc a la prestatgeria, des que es planta la llavor fins que un llibre floreix en una llibreria, es consumeixen de mitjana 6,76 litres d’aigua i 2,54 quilowatts-hora (kWh) d’energia, segons el Manual de la Buena Ecoedición del projecte Greeningbooks, finançat el 2012 per la UE amb l’objectiu de millorar l’impacte mediambiental del sector editorial. L’estudi, una mena d’autòpsia a les entranyes del llibre, va posar llum també a la quantitat de diòxid de carboni (CO₂) que s’origina en tot el procés de fabricació i distribució.

630 llibres contaminen tant com un vol d’avió entre Barcelona i París

Concretament, fins que una furgoneta carregada de llibres aparca, per exemple, davant d’una llibreria de l’Eixample barceloní, es generen de mitjana 476 grams de CO₂ per llibre, apunta l’estudi, que va fer el càlcul agafant com a unitat de referència una tirada d’uns mil exemplars de 96 pàgines amb informació susceptible de ser llegida uns 30 anys.

Perquè els lectors més voraços se’n facin una idea, això suposa que llegir 630 llibres contamina el mateix que un avió que cobreix el trajecte entre Barcelona i París. O que, cada matí, pel desguàs se’ns escapen uns 14 volums, que és el nombre d’exemplars que es podrien fabricar amb els litres que gastem en una dutxa de cinc minuts...

Al bosc es contamina més

Durant el cicle de vida d’un llibre de lectura, el 49% de les emissions es produeixen durant l’obtenció de la cel·lulosa al bosc; el 17%, en la fabricació de les planxes utilitzades per a la impressió; el 16,4%, en la distribució de la matèria primera, i el 9,6%, durant el disseny. La recta final del procés: impressió, embalatge, transport i tractament de residus, suposa, contràriament al que es pensa, la xifra més baixa, el 7%.

“S’ha d’investigar més sobre els components”, incideix Marta Escamilla, responsable de la Unitat de Medi Ambient del centre tecnològic Leitat, que va participar en el projecte finançat per la UE i que ara, gràcies a la informació obtinguda llavors, està elaborant un altre estudi per comparar fins a quin punt es redueixen les emissions si s’opta per la impressió digital i no pel sistema tradicional de planxes òfset.

Que les editorials es preocupin per l’origen del paper i certifiquin bones pràctiques ambientals en tota la cadena de fabricació i distribució és un gran castell que l’ecologisme fa anys que intenta assaltar. “I ara, el món editorial comença a fer reflexions importants sobre la manera d’emmagatzemar els llibres o la tinta que s’utilitza; no obstant això, la meva sensació és de desencantament. En el sector hi ha un exercici d’autoconvenciment i queda molt per fer”, diu Miguel Ángel Soto, responsable de campanyes de Greenpace, organització que el 2004 va posar en marxa el projecte Llibres Amics dels Boscos, que demanava imposar criteris ecològics en la producció de llibres i polítiques de compra responsable de paper. La campanya va comptar amb el suport d’escriptors com José Saramago, Isabel Allende o Günter Grass. La mateixa J. K. Rowling, autora del supervendes Harry Potter, va exigir que el paper dels seus llibres procedís de fonts sostenibles. Entre els assoliments més importants de la campanya hi ha la protecció dels boscos dels indígenes sami de Finlàndia.

PRHGE, ‘neutral’ el 2030

En una societat cada vegada més conscienciada amb el canvi climàtic, el mantra que la literatura no podia contribuir a la destrucció del planeta va començar a arrelar entre escriptors i lectors. I entre uns i altres hi havia les editorials, que es van haver de fixar en els seus propis mals fums. Ara, una vegada consolidada la victòria de la lectura en paper versus la digital, els grups que van prendre un relatiu avantatge treuen pit de tenir més marca verda. Entre els grans, l’aposta més important és la de Penguin Random House Grupo Editorial (PRHGE), que en el seu camí a la “total transició a l’energia verda” s’ha compromès a reduir en un 20% la seva petjada de carboni pel 2025, després d’aconseguir enguany una disminució del 10%, segons va anunciar al febrer el CEO del grup, Markus Dohle, una setmana després que Bertelsmann, matriu alemanya del grup, declarés el seu objectiu de ser “neutral per al clima” el 2030.

El gegant editorial va començar a prendre el folgat avantatge en aquesta particular carrera verda del sector, creuen els ecologistes, ja el 2014, quan es va convertir en la primera gran editorial a Espanya a acreditar-se amb el segell mediambiental FSC (Forest Stewardship Council), organisme internacional independent que garanteix que el paper utilitzat procedeix de boscos ben gestionats. I ha complert des de llavors, tot estampant negre sobre blanc amb els estàndards de sostenibilitat. El FSC compta amb el suport d’organitzacions conservacionistes com World Wildlife Fund (WWF) i és considerat el més exigent per les condicions ambientals que imposa a les explotacions forestals.

Marca verda de lectura?

“Que una editorial posi el nostre segell de certificació forestal en els seus llibres implica que en tota la seva cadena de producció es passen controls minuciosos de qualitat per acreditar que el paper s’ha extret de boscos ben gestionats. Garantir això suposa un sobrecost per a l’editorial, és clar”, explica Gonzalo Anguita, president de FSC España. La clau per a Anguita és que l’editorial vegi en la certificació forestal un valor afegit i no un sobrecost. “A Penguin la va ajudar tenir una cultura centreeuropea, on hi ha més sensibilitat ambiental”, opina l’ecologista Soto. Una excepció en un sector que està pujant gairebé a contracor i “molt endarrerit”, en paraules d’Anguita, al carro de la conscienciació ecològica. A part de PRHGE, només petites editorials com Plaza & Valdés i Ediciones Gigamesh, de literatura fantàstica, compten amb aquesta matrícula forestal.

La prova més evident que el gran grup vol realçar la seva marca verda és que el 2021 passarà a imprimir el segell distintiu FSC a la contraportada dels seus llibres i no a la pàgina de crèdits, com fins ara, “cosa que hauria de ser un incentiu per a la compra”, confia el president de FSC. Segons l’organisme, a Espanya hi ha gairebé 300.000 hectàrees certificades (1,6% de l’àrea forestal total).

Segons la patronal paperera Aspapel, dels 6,2 milions de tones que es van fabricar el 2018 (últim curs del qual es tenen dades completes), la meitat van ser certificades. “Fa 15 anys, en canvi, només ho era el 20% de l’oferta”, resumeix Ángel Pérez, llavors director de Producció de PRHGE. Amb tot, encara avui “és difícil arribar a saber la quantitat real de paper sostenible que hi ha a les llibreries", afegeix Anguita.

Planeta, la següent

Malgrat que tard als ulls de l’ecologisme, el gran castell del Grup Planeta finalment també ha estat pres. Segons confirmen fonts del grup a Quadern, el gran gegant de les lletres espanyoles està en tràmit d’obtenir les acreditacions FSC i PEFC-Associació per a la Certificació Espanyola Forestal, l’altre gran grup de certificació forestal i amb enorme implantació a l’Amèrica Llatina.

Aquest certificat suposa que l’editorial de la família Lara podrà incorporar aviat a les seves tirades la matrícula ecològica com una mostra que en els seus llibres no hi ha un sol full de paper procedent de boscos sobreexplotats. Amb tot, des de Planeta s’afirma que ja fa temps que compren tot el paper a proveïdors sostenibles. “Per posar un exemple, l’última novel·la de Santiago Posteguillo, Y Julia retó a los dioses, ja s’ha produït amb paper FSC i les reimpressions de Yo, Julia, Premi Planeta 2020, també”, expliquen des de l’editorial.

“Els objectius de l’Agenda 2030 són allà mateix, i això empeny el sector”, creu també Ana Belén Noriega, presidenta de PEFC España, tot recordant el programa impulsat per l’ONU de protecció del planeta i signat per Espanya. Ella coincideix amb Anguita (“han sofert molt, s’han hagut de reinventar...”) que una de les raons per les quals el sector ha reaccionat tard a la reconversió verda és el canvi de paradigma que va portar la lectura digital (“estaven per altres coses...”).

Noriega opina que la certificació forestal del Grup Planeta, acostumat a definir les coordenades que la resta del sector haurà de seguir després, serà una passa importantíssima. “Quan parles amb editorials la resposta és sempre la mateixa: ‘Faré el que faci la meva competència’”. I afegeix Pérez: “Al final et veus abocat a les regles que marquen els grans”.

Catalunya empeny

El paper de l’Administració per prémer a fons l’accelerador en la recta verda també serà clau. En aquest sentit, la Generalitat ha pujat de marxa enguany en establir per primera vegada que l’origen sostenible del paper sigui un dels criteris a tenir en compte per atorgar les ajudes anuals al llibre en català. “Era una cosa que fins ara no s’havia abordat i que tocava aplicar”, diu Joaquim Bejarano, director de l’Àrea del Llibre de la Generalitat, que assegura que la mesura no té equivalent a la resta de l’Estat i que la decisió es va consultar abans amb el gremi.

A més, per al 2021 el Govern té la intenció, avança Bejarano a aquest suplement, que en les bases per a les ajudes s’introdueixi també el criteri del quilòmetre zero. Això és, que s’atorguin més punts a aquelles editorials que, dins del seu procés de producció i distribució, utilitzin el menor quilometratge possible. Segells com Comanegra, impulsora de la iniciativa Llibre Local, que aposta per consumir llibres “de proximitat” com una manera més de reduir la contaminació, se’n veuran beneficiades. “Ara, quan hi hagi dubtes entre dos projectes el criteri climàtic inclinarà la balança”, avisa el director de l’Àrea del Llibre. De cada 10 llibres que es venen avui a Catalunya, tres són en català.

Codi de barres ambiental

Celebren també la decisió de la Generalitat des de l’editorial cooperativa Pol·len, marca de l’extinta El Tinter, impremta pionera a Barcelona de l’anomenada ecoedició i que va participar al costat de Leitat i l’empresa Simpple en el projecte Greening Books. Des del 2013 el segell utilitza un programari desenvolupat gràcies als fons europeus pel centre tecnològic Leitat, per minimitzar emissions durant tot el cicle de vida dels llibres. Abans de posar-se a imprimir tirades, introdueixen dades com el tipus de paper i mesures, les tintes o el tipus de tapa (dura o tova) que es faran servir. Llavors el programari calcula les emissions que es generaran abans d’engegar el botó d’impremta.

La metamorfosi de la històrica impremta del barri d’Horta de Barcelona va començar casualment gràcies al treball universitari d’una de les filles dels seus antics socis, recorda Jordi Panyella, fundador de Pol·len al costat d’Aida Iglesias de Prada i Mar Carrera. “Ella estudiava Ciències Mediambientals i les conclusions del treball van ser que érem uns bruts”. A partir d'aquí, es van introduir canvis i la seva filosofia va arribar a les oïdes dels més grans, fins a pol·linitzar-los. “Amb els cautxús de goma que sobraven de les màquines d’impressió després feien testos!”, recorda Pérez, llavors a PRHGE.

Lectors que llegeixen ‘sa’

“Al principi els nostres assessors ens van dir que fer això era rendible només per a les grans editorials. Però ho vam veure com una inversió de màrqueting”, sentencia Panyella. Avui, totes les publicacions del petit segell porten en la seva última pàgina una bDAP (declaració ambiental del producte), una mena de codi de barres de la sostenibilitat en el qual es detalla la quantitat exacta d’aigua, energia, matèries primeres, residus i petjada de carboni que s’ha emprat per fer el llibre. Des del 2013, el centre tecnològic Leitat ha generat 830 d’aquestes etiquetes per a diferents publicacions d’editorials, empreses i administracions, entre les quals, la Diputació de Barcelona.

“Hi ha el mite que l’ecològic surt més car, però defensem que és més barat. Si calcules el que t’estalvies en aigua, distribució i magatzem, veus que hi ha també estalvi econòmic”, explica el cofundador de Pol·len. Panyella albira un futur en el qual a les llibreries es vegin imatges ara més comunes als grans supermercats: lectors girant els llibres i revisant detalladament les etiquetes per decantar-se, finalment, pels més sans.