Un govern per a la gran Barcelona

De l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a la Regió Metropolitana de Barcelona. L'Ajuntament de la capital catalana, amb altres municipis propers, va iniciar dilluns el camí per elaborar, en el termini de dos anys, el pla estratègic d'aquest salt d'escala territorial. El text abordarà els principals reptes, com la mobilitat o les infraestructures de més de 120 municipis on viuen 5 milions de persones. El projecte porta per nom Barcelona Demà i ja ha generat algunes polèmiques. Per exemple, si aquesta nova megaregió s'ha de dotar d'un òrgan de govern propi. Junts per Catalunya es queixa de la falta de participació de la Generalitat.

Hi ha un consens general entre el món polític, econòmic i social sobre l'existència d'aquesta gran regió més enllà del paper, amb les seves sinergies i reptes. Per aquest motiu el pla abandona la visió del conglomerat dels 36 municipis que ja conformen l'AMB i amplia el focus per integrar les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l'Alt Penedès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. La idea és que els treballs estiguin acabats la primavera del 2022.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també presideix l'AMB, va assegurar en la presentació del pla, al Saló de Cent de l'Ajuntament, que s'afronten reptes com la desigualtat entre zones, l'habitatge, i la mobilitat, la reindustralització i la contaminació entre ciutats que de vegades “han estat tractats com a municipis de segona”.

En l'acte també hi havia els alcaldes de tres ciutats de la segona corona metropolitana, Granollers, Mataró i Terrassa, Josep Mayoral, David Bote i Jordi Ballart, respectivament. El líder de l'Ajuntament vallesà va lamentar que Terrassa “sempre s'ha sentit el pati de darrere” de la capital catalana en no formar mai part dels espais de decisió de l'AMB.

Bote va manifestar que a l'“Europa de les ciutats” s'ha de “jugar” de manera col·laborativa. I Mayoral va aprofitar per reclamar la connexió viària entre les dues comarques del Vallès i demanar al conseller de Territori, Damià Calvet, que convoqui la comissió d'ordenació metropolitana que no s'ha reunit des del 2010, quan es va engegar.

Tant des de Barcelona Demà com altres persones properes al projecte reconeixen que la idea d'un govern de la nova regió metropolitana és encara embrionària però que evidentment sortirà durant les deliberacions. Una decisió que està immersa en un gran debat polític que Catalunya ja va viure amb l'AMB, que el pujolisme va liquidar per considerar-la un contrapoder a la Generalitat i va tornar durant el mandat de Pasqual Maragall.

La líder de Junts per Catalunya a l'Ajuntament, Elsa Artadi, va criticar que no s'incorpori la Generalitat en els treballs previs. Encara que creu que la reflexió és estratègica, va lamentar que l'única cosa que transcendeixi sigui “una foto de Colau”. La neoconvergent no es va voler posicionar en el debat sobre la governança. A ERC volen veure si hi ha voluntat real de treballar sobre aquesta regió, a la qual li veuen sentit des del punt de vista econòmic. No han debatut internament sobre si necessita un òrgan de govern.

Una Àrea Metropolitana encara sense resoldre

Que els tres alcaldes siguin de l'esfera socialista (Ballart va deixar el partit el 2017) no és un detall gratuït. El PSC i CiU es van enfrontar amargament per la restitució d'aquest ens a finals dels noranta, amb la idea de contrapoder de fons. Després de la seva nova etapa, el 2011, l'Àrea Metropolitana de Barcelona continua sense resoldre moltes de les situacions per les quals es va crear. No hi ha una política metropolitana d'habitatge; el pla director urbanístic, una de les seves brúixoles principals, continua sense estar aprovat malgrat anys de feina, i encara és una institució molt gasosa per al ciutadà corrent. “És clar que cal pensar en el futur, però encara tenim una AMB sense resoldre”, apunta un alt càrrec de la Generalitat.