Les llistes d’espera a Catalunya s’allarguen un mes més per l’aturada de la crisi

La pandèmia va aturar en sec el gruix de l’activitat quotidiana dels hospitals. Operacions, proves diagnòstiques i visites a l’especialista es van quedar en l’aire, endarrerides o suspeses, mentre els hospitals es transformaven per atendre la covid-19. Aquests dos mesos d’aturada a causa de la crisi sanitària ja s’han traslladat a les dilatades llistes d’espera, que continuen creixent sense parar: els temps d’espera han crescut entre 30 i 40 dies més en tot just dos mesos. La demora mitjana per a l’uròleg són 216 dies, i una colonoscòpia tarda uns cinc mesos. El Govern admet que caldrà reprogramar 70.000 intervencions retardades.

Más información

Un hospital capgirat per contenir el virus

“A la guerra no hi ha horaris. Aquí, tampoc”

La crisi de la covid-19 va posar potes enlaire el sistema sanitari, amb els hospitals abocats en atendre els pacients més greus. Només urgències, emergències i procediments que no es podien retardar es van mantenir en temps i forma. Totes les altres coses van ser suspeses fins a nou avís. Les prioritats eren les que eren i calia contenir la pandèmia que colpejava el món.

Els hospitals, a punt del col·lapse, van trampejar el temporal. Però ara que el pic de l’epidèmia va de baixada i l’adrenalina del moment s’atenua, afloren les conseqüències d’abocar tot un hospital a una sola malaltia. S’han realitzat 34.000 intervencions des que va començar la pandèmia al març, cosa que suposa la meitat de l’activitat que es va realitzar en el mateix període del 2019. Les proves diagnòstiques s’han mantingut al 36% del que és habitual i les visites a l’especialista (195.000) suposen el 53% de les realitzades l’any passat en aquestes dates.

“La recuperació d’aquesta activitat assistencial és un dels reptes importants que cal revertir i no podrem fer-ho en dos dies, tenint en compte, a més, que la pandèmia no s’ha acabat”, va admetre la setmana passada la consellera de Salut, Alba Vergés, durant la comissió de Salut del Parlament. El Govern estima que caldrà reprogramar 70.000 operacions que han quedat retardades per la pandèmia.

Tot el que ha quedat per fer a causa de la covid-19 ho expliquen bé les dades de les llistes d’espera en la sanitat catalana. Amb les últimes xifres disponibles, que corresponen a l’abril (l’únic mes complet de confinament), les demores s’han disparat. Un mes més d’espera —quan no 40 dies— en la immensa majoria d’intervencions, proves diagnòstiques i visites a l’especialista.

L’aturada de l’activitat s’ha cristal·litzat en els cronogrames d’unes llistes d’espera ja molt dilatades. Si bé és cert que s’han atès les urgències —Vergés va assegurar que es van assistir 1.800 situacions greus, com infarts i ictus—, els retards en l’accessibilitat al sistema afecten, fins i tot, les intervencions oncològiques i de cirurgia cardíaca. Aquests procediments especialment delicats se solien operar en menys d’un mes i la llista d’espera era mínima. Però també aquí els temps de demora s’han incrementat: Un total de 1.893 persones esperen 42 dies —al febrer eren 19— per operar-se d’un tumor i 314 malalts esperen gairebé dos mesos per una cirurgia cardíaca que no tenia retards de més de 26 dies, de mitjana, abans de la crisi sanitària.

Set mesos d’espera

Les operacions de cataractes, pròtesi de maluc i genoll tenen una espera mitjana de 131 dies, un mes i mig més que al febrer. La resta d’intervencions, un calaix de sastre on hi ha des de galindons fins a vasectomies o cirurgies per a obesitat mòrbida, tenen demores de set mesos i 150.880 persones en cua.

El mateix passa amb les proves diagnòstiques als hospitals de la xarxa pública: la majoria superen els 100 dies d’espera mitjana. Hi ha 15.286 persones que ara esperen quatre mesos en lloc de tres per una ecografia. Els TAC i les mamografies també ronden o superen els tres mesos de demora. En total, 162.151 persones esperaven, a finals d’abril, per sotmetre’s a una prova diagnòstica i l’espera mitjana per a aquests malalts era de quatre mesos.

En les visites a l’especialista, els retards més grans s’acumulen en la consulta de l’uròleg: més de set mesos, cinc setmanes més que les que s’esperaven a finals de febrer. Les visites amb l’al·lergòleg o el traumatòleg també tarden cinc mesos i per a la consulta de cirurgia cal esperar quatre mesos.

Els experts adverteixen que es necessitaran recursos addicionals per afrontar aquestes llistes d’espera, però no hi ha solucions a curt termini. “El sistema està exhaust. És un moment d’oportunitat per a l’hospital, perquè es plantegi, per exemple, la consulta telemàtica amb l’atenció primària, i que pugui servir per descarregar l’activitat” i que no hi hagi tantes derivacions, proposa Salvador Tranche, president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària. El metge adverteix que el sistema funciona com un efecte dòmino: “Si l’hospital va malament, es carrega més l’atenció primària i també aquesta va malament”.