Sol, sal i suor a la Barceloneta

–Ens banyem un segon i marxem.

–De debò? Però tens banyador?

–No! Però mira la gent que hi ha!

La més agosarada de les dues amigues ja ha saltat el cordó policial amb la bicicleta carregada a l'espatlla. No sembla que res ni ningú li hagi d'impedir que es banyi a les aigües de la Barceloneta, el barri marítim de Barcelona. De sis a deu del matí, pel seu passeig corre l'energia de centenars d'esportistes que espremen cada minut a l'aire lliure que permet l'estat d'alarma per esplaiar-se. Un vídeo viral del dia abans, gravat pel periodista Raul Gallego, fins i tot ens ha fet dubtar: Esportistes o actors de Los vigilantes de la playa per Santa Monica?

Una lleugera brisa marina alleuja la calor d'un sol que cau a plom. L'esforç de pujar i baixar les peses deixa una lleu línia de suor al llavi superior de Frederic Quintanilla. “És lògic que siguem aquí, després de tant de temps tancats”, diu el jove, de 29 anys, assegut en una punta d'un banc. A l'altra, hi ha un amic seu, preparant-se per a les flexions. “Què volen? Que ens posem al mig del carrer a fer esport?”, pregunta, mentre es passa per la cintura una cinta elàstica i intenta córrer, sabent que no anirà gaire lluny.

A pocs metres de distància, l'Andy, de 34 anys, practica capoeira amb uns amics. “No hi ha consciència”, murmura, sobre la quantitat d'esportistes escampats pel petit espai verd de gespa del final del passeig de la Barceloneta, al costat de l'imponent hotel W, que tothom coneix com l'hotel Vela. Es practica de tot, fins i tot funambulisme. “Es necessita aire lliure”, explica l'Elisa, de 34 anys, italiana, que és amb un grup de companys de feina. “El ioga el pots fer a casa, però l'entrenament de circ no”. Al seu costat, una jove malabarista la interromp: “Deixa clar que la policia no para de molestar”.

Atrets també per la premsa, els cotxes i les motocicletes de la policia portuària circulen al voltant dels joves esportistes. “Em diuen que no puc estar amb ella, que guardi les distàncies. Però és que vivim junts”, es queixa el Raúl, un skater de 23 anys, amb la Daniella, que es toca la punta dels peus amb les mans, com si no hi hagués res més fàcil al món. També li demanen que no toqui la vorera amb el monopatín perquè la desgasta. “Vinc a patinar, ja hi venia abans, i vindré quan s'acabi el confinament”, afirma categòric el Raúl.

No gaire lluny, el Paul, de 30 anys, contorsiona el cos. “Els mateixos policies ens han fet ajuntar-nos més en fer-nos de la zona de la sorra”, es queixa, amb les gotes de suor mullant-li el bigoti pèl-roig. Al costat seu, una jove s'aguanta sobre les mans i obre a poc a poc les cames, com si fossin les manetes d'un rellotge, fins a marcar un quart de deu.

“Hi ha un equip de waterpolo banyant-se”, exclama la Ivette, de 24 anys, amb certa emoció al seu grup d'amics. Ella baixa cada dia des de la plaça Espanya amb la bici i s'exercita una mica. Encara, diu, no ha fet el pas de banyar-se. A diferència del Yago, de 34 anys, a qui els cabells salats i mullats li rellisquen per l'espatlla. “Hi ha una zona per on s'ha d'entrar?”, es pregunta, sobre el fet que els esportistes hagin d'accedir a la platja per punts habilitats per banyar-se al mar.

Tampoc ha trobat el punt per entrar el Nicolas, belga, de 33 anys. “Em sap greu, però he hagut de saltar la cinta”, comenta assegut a la sorra amb la Sofía, de 39 anys. Tots dos han baixat “corrents des de la Rambla”. “Després ens hem banyat al mar, hem fet estiraments i ara ens toca una mica de descans i conversa”, resumeix el jove, psicòleg de formació, que veu indispensable sortir de casa i relacionar-se per a la salut física i mental de les persones.

“Recordeu que a partir de les 10 es tanquen les platges. Deixeu la platja lliure. Gràcies per la vostra col·laboració”, sona per megafonia. S'apropa l'hora del tancament. La gent continua saltant a la corda. La música continua sonant als mòbils, igual que sonen els skates contra el paviment. Són els últims tocs de la festa. Les 9.55. Un cotxe i dues motos de la policia portuària van fent fora la gent. S'hi suma també un furgó dels Mossos. Un home despullat es queda mirant al mar. Sembla que estigui ballant. “Nano, que són les 10!”, li crida una dona des del passeig. L'home es vesteix i se'n va. La policia va escombrant la gent. En qüestió de minuts, la zona ha quedat deserta.

Un jove apareix corrents per la sorra, amb el neoprè avall fins a la cintura.

–Tst, tst, on anem? –li crida des del passeig un policia.

–M'oblidava les xancletes! –respon.

És l'últim a abandonar el lloc. A les 10.05 la festa a la Barceloneta ja s'ha acabat.