Catalunya tanca els hospitals de campanya de la covid-19

La pandèmia va obligar la Generalitat i els ajuntaments a reinventar-se i adaptar pavellons com a hospitals improvisats per tractar centenars de contagiats que, segons es vaticinava, col·lapsarien el sistema sanitari. Des de finals de març s'han transformat en hospitals deu pavellons esportius de tot Catalunya. Més de 1.500 places hospitalàries de les quals shan hagut d'utilitzar molt poques. Tres de les infraestructures no han arribat a obrir. Avui només segueixen oberts els pavellons de Manresa, Vic i la Seu d'Urgell. Malgrat això, les administracions mantindran les ampliacions hospitalàries per si hi ha un rebrot.

El batejat com a Pavelló Salut Vall d'Hebron es va posar en funcionament el 29 de març. Era el primer centre esportiu utilitzat per ampliar una infraestructura sanitària i es va dissenyar amb espai per a 132 pacients. Des que es va inaugurar fins avui, han arribat a estar preparats fins a una desena de pavellons reconvertits en hospitals de campanya, quatre d'ells a la capital catalana. Una previsió que ha superat amb escreix la realitat, ja que en cada pavelló s’ingressaven un màxim de 35 pacients cada dia.

A Barcelona es van habilitar –a més del pavelló de la Vall d’Hebron– tres infraestructures més: el centre esportiu municipal Guinardó per ampliar en un centenar de llits l'Hospital Sant Pau, el Centre Esportiu Municipal Marítim per reforçar amb 70 llits l'Hospital del Mar, i l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) amb capacitat per a 225 llits per atendre l'Hospital Clínic. INEFC mai 'sha arribat a obrir. Ahir només oferia servei, a la capital catalana, l'ampliació de la Vall d'Hebron, encara que transformada en hospital de dia polivalent que no atén pacients de la covid-19 sinó usuaris que acudeixen a les consultes ambulatòries.

La regidora de salut de Barcelona, Gemma Tarafa, manté que l'ampliació dels pavellons instada pel consistori és una iniciativa positiva. “L'Ajuntament es va anticipar malgrat no tenir-hi competències, hem aconseguit acompanyar les persones i posar-nos a disposició d'aquelles que ho estaven passant malament. El fet que no s'hagi omplert tot l'espai és encara més positiu perquè significa que no s'ha col·lapsat el sistema sanitari”, manté Tarafa. El futur dels pavellons encara és incert. “De moment els mantenim com estan, totalment equipats i a disposició dels hospitals per si calgués lamentar alguna mena de rebrot”, afirma la regidora de Salut.

Des de la Generalitat asseguren que cada 15 dies es mantenen reunions per valorar el futur dels pavellons. “La decisió es prendrà en funció dels plans de desescalada que es dissenyen des del CatSalut, en funció de les propostes de cada centre mèdic que gestiona els pavellons i de les necessitats dels que s’encarreguen d’aquests espais”, manté una portaveu de l'administració autonòmica.

El d'INEFC no és l'únic pavelló que no ha arribat a obrir. Tampoc ho ha fet l'Hospital Fira Salut que es troba als pavellons de Fira de Barcelona a l'Hospitalet ni l'ampliació de l'Hospital temporal Vallès Salut. La Generalitat preveu que molts d'aquests pavellons es quedaran com estan. “Hi ha estris que es traslladaran a magatzems per tenir-los a disposició quan es necessitin”, admeten des de Salut.

Ahir només hi havia ocupades tres de les ampliacions dels centres hospitalaris: la de l'Hospital de Sant Andreu de Manresa a la Residència Catalunya, l'ampliació de l'Hospital Universitari de Vic a l'alberg Xanascat i la de l'Hospital de la Seu d'Urgell al seminari. Cap d’ells ha allotjat més de 20 pacients.

Un altre dels temes que hauran de valorar les properes setmanes és què faran amb els equipaments que s'han habilitat perquè les persones sense sostre puguin confinar-se. “A Barcelona, cada nit donàvem empara, abans de la pandèmia, a 2.200 persones. Ara superem les 2.900 places –a la resta de l'àrea metropolitana hi ha només 80 places– en set nous equipaments sobre els quals hem d'estudiar com podem mantenir el màxim possible després de l'estat d'alarma”, conclou Tarafa.