La lectura es torna dispersa

El llibre electrònic està en auge. Amb les llibreries i les biblioteques tancades, el consum d’obres en format digital a Espanya va augmentar un 140% només la primera setmana de l’estat d’alarma, en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons un estudi de l’empresa Kobo per a Fnac. L’èxit forçat del suport electrònic també ha sorprès les biblioteques catalanes. Del 13 del març al 26 d’abril, el servei eBiblioCat va deixar en préstec 136.946 e-books, gairebé la meitat del total de tot el 2019 en només un mes i mig. Aquest abril, el Centre Regional per al Foment del Llibre a l’Amèrica Llatina i el Carib (CERLALC), patrocinat per la Unesco, ha elaborat l’informe Lectura en papel vs. lectura en pantalla, amb una crida a la “cautela” davant la lectura electrònica. El treball, que posa en el punt de mira en ple confinament el debat dels efectes del suport digital en com llegim, conclou que, si el paper ha de sobreviure, no és només pel fetitxe de poder-lo palpar.

“Desitjo de tot cor que, després de la crisi, la gent torni a llegir llibres impresos. Estic preocupada per si el període d’aïllament consolida l’ús que moltes persones fan dels aparells digitals i amenaça la seva habilitat d’estar totalment immersos en allò que llegeixen”, afirma la neurocientífica nord-americana Maryanne Wolf, estudiosa reconeguda mundialment de l’assimilació cognitiva dels textos digitals.

“Espero que pugueu tornar a celebrar el dia del llibre i de la rosa amb entusiasme”, desitja l’autora de Lector, vuelve a casa(Deusto), publicat en castellà al febrer, després d’un Sant Jordi que ha trobat a faltar el llibre de tota la vida. “No poder accedir a l’objecte material va ser una pèrdua: és molt difícil desenvolupar vincles d’afecte amb un llibre digital”, valora el professor del màster d’Edició Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Joan Carles Navarro.

El mite del nadiu digital

L’informe de CERLALC, que recopila les conclusions del projecte E-READ finançat per la Unió Europea amb la feina de més d’un centenar d’acadèmics i científics durant quatre anys, ressalta que l’enquesta d’educació PISA, durant dues dècades, ha documentat la reducció de la lectura per plaer entre els joves de 15 anys. I apunta que una explicació plausible és que els nens passen cada vegada més temps a internet i menys llegint llibres tradicionals. ¿Això els fa més hàbils en la lectura en pantalla, en termes de comprensió? Segons l’estudi, no. Defensa que el concepte de nadiu digital —encunyat pel divulgador nord-americà Mark Prensky el 2001— és un mite i que els que llegeixen millor en el suport electrònic són els que també llegeixen en paper, que poden ser de totes les edats.

“Com més practiquem la lectura digital, pitjor es llegeix en pantalla”, explica el doctor de la Facultat de Psicologia i membre del grup Estructura d’Investigació Interdisciplinari de Lectura (ERI-Lectura) de la Universitat de València (UV), Pablo Delgado. Assegura que, a mesura que les mostres estadístiques de les investigacions sobre la matèria inclouen gent més jove, es detecten més diferències entre la concentració i la comprensió lectora, en comparar el suport de paper i el digital. “Un universitari actual llegeix pitjor en pantalla que un universitari de fa uns 15 anys. Actualment, es practica molt més que abans la lectura atropellada i distreta en pantalla, i, com a conseqüència, els seus efectes negatius es fan més notoris”, exemplifica Delgado.

Escaneig en diagonal

“Els entorns de lectura digital ofereixen maneres de presentar la informació que són difícils o impossibles d’aconseguir en textos impresos, cosa que està modificant de manera significativa com llegim”, apunta Navarro. El preu menor dels llibres, la capacitat de personalitzar la lectura amb variables com la mida de lletra, poder escollir les polzades de la pantalla en adquirir l’aparell, i la facilitat per buscar paraules al diccionari o consultar referències són alguns dels avantatges dels e-books. De fet, per consultar fonts externes també s’ha estès l’hàbit de llegir en paper amb el mòbil al costat. Però la lectura en pantalla està marcada per com ens comportem a internet, en un context de sobreinformació dispersa on predominen els textos fragmentats, com ara piulades a les xarxes socials o notícies breus. “Hem desenvolupat una gran agilitat per llegir titulars i escanejar paraules clau”, diu Navarro.

“Internet provoca que els usuaris prefereixin la lectura de textos més curts, que són, per naturalesa, menys complexos i amb un vocabulari limitat”, defensen els professors Miha Kovac (Universitat de Ljubljana) i Adriaan van der Weel (Universitat de Leiden) en un article de l’informe Lectura en papel vs. Lectura en pantalla. L’estudi aconsella com a línia d’investigació futura comprovar si “un excés de confiança en les habilitats de lectura digital” —creure que llegim bé quan en realitat no— podria amplificar la “susceptibilitat” de creure’s “notícies falses, biaixos i prejudicis”. El treball diferencia la lectura d’escombrat (per fer-se una idea general del text, com ara fullejar) de la lectura immersa (generalment la de la ficció) i de la profunda, aquella que requereix “fer servir el que ja sabem com a base per comparar i comprendre la nova informació”.

El gènere importa

Delgado —juntament amb Cristina Vargas i Ladislao Salmerón, de la UV; i Rakefet Ackerman, de l’Institut de Tecnologia d’Israel— és autor d’una metaanàlisi de 54 estudis que, amb dades de 170.000 persones, ha abordat les diferències entre l’assimilació d’idees de textos en tinta i dels projectats en aparells electrònics. Si bé el treball no detecta diferències en la comprensió de narrativa en tots dos suports, sí que troba desavantatges en altres gèneres. “Es llegeix millor en paper quan demanes esforços mentals més grans. Per exemple, en els textos expositius, en els quals cal establir més relacions entre idees”, explica Delgado. I aquesta diferència es nota encara més quan es dona un límit de temps als participants dels estudis: gestionen més bé la pressa sobre paper.

Más información

ENTREVISTA | Gregorio Luri: “Les descripcions minucioses han desaparegut de la literatura”

Tot lector ha hagut de recular algunes pàgines després de trobar-se llegint un fragment mecànicament, abstret, sense desxifrar el sentit de les paraules. L’equip de Delgado ho anomena mind wandering, que en català vindria a ser alguna cosa com ‘ment divagant’. És el que ha protagonitzat l’últim estudi de l’equip de la UV, pendent de publicació però del qual avança algunes de les conclusions. Es va fer llegir un text de 3.000 paraules de la revista Investigación y Ciencia a 130 alumnes universitaris. Una meitat ho va fer des d’un ordinador i l’altra, sobre paper. Els anava interrompent periòdicament per anotar si estaven concentrats o no. Va observar que es despistaven igual, tant en paper com en digital. No obstant això, en un subgrup hi va aplicar una pressió temporal i, en aquest cas, els participants que es despistaven menys van ser els que llegien el text imprès. El pas següent de la investigació de Delgado serà aprofundir en aquest aspecte amb l’ajut d’encefalogrames.

Un cervell canviant

¿Llegir de pressa a la xarxa modifica la manera de funcionar del cervell i d’assimilar la lectura? A parer de Wolf, la digitalització és positiva. “Propulsa el nostre coneixement de manera exponencial”, diu. Però alerta d’efectes “invisibles que amenacen de curtcircuitar els processos cognitius i empàtics més essencials involucrats en la lectura experta” del nostre intel·lecte. Llegir en escombrat “podria estar soscavant la nostra capacitat per fer lectures concentrades, profundes i de llarg alè”, alerta l’editorial de l’informe de CERLALC.

El text de Kovac i Van der Weel posa en relleu que “llegir és més exigent que veure imatges” i menciona la proliferació de “formes d’entreteniment poc exigents” —la televisió, les sèries i els videojocs— com a alternatives a una “àmplia classe de textos de format extens, com el gènere de la ficció”. “Podem concloure doncs que el món s’està tornant més estúpid?”, es pregunten els autors. La pèrdua cultural més gran es produirà, segons ells, “si es posa en perill la lectura profunda de textos extensos”, ja que són “un dels principals camins que permeten desenvolupar les capacitats cognitives, els nous coneixements, el vocabulari, i assolir valors culturals com l’empatia i el desenvolupament de punts de vista”.

El missatge de Wolf als lectors és: “Quin és l’objectiu d’allò que llegim?”. I respon: “Si és un correu electrònic, els processos de lectura profunda rarament són necessaris. Si és un contracte o un text que requereix la nostra concentració total, llavors és important imprimir-lo per maximitzar la nostra habilitat de fer servir els processos d’anàlisi crítica necessaris”. També, contra la dicotomia entre trama impresa o de píxels, Delgado defensa que cal trobar un equilibri: “És absurd dir que no s’han de fer servir els mitjans digitals; faciliten moltíssimes coses”.

Lectura en papel vs. Lectura en pantalla suggereix que cal investigar què fan els lectors per trobar espais de lectura profunda, com per exemple desactivar les notificacions d’altres aplicacions o fer servir lectors electrònics dedicats, com podria ser l’aparell Kindle d’Amazon o Kobo de Fnac. L’informe fa una crida a educadors, experts en lectura i en tecnologia i psicòlegs a treballar de manera col·laborativa per desenvolupar “eines digitals i programari que tinguin en compte les idees de les investigacions sobre la cognició incorporada al fet de llegir”.

Profecies del paper fallides

“Amb altres productes culturals no hem tingut gaires manies a passar-nos al digital”, apunta el professor de la UOC, que posa com a exemples plataformes com Spotify (per a la música) o Netflix (per a l’audiovisual). Si bé el consum d’aquests dos gèneres no presenta quasi cap diferència sensorial amb el que ens proporcionaven els CD o els DVD, Navarro exposa que certs aspectes del paper no tenen equivalent en la lectura en el núvol: “Si llegeixo una novel·la en paper, serà molt fàcil recordar si quan maten el protagonista és al principi, al mig o al final del llibre. Fins i tot saber en quin costat era de la pàgina, o si hi havia una taca”. Cita uns ancoratges memorístics que el treball de CERLALC veu essencials, a escala neuronal, per pair el contingut de la lectura. “En digital els llibres són només un text pla”, valora Navarro.

“El que m’agrada del llibre imprès és la seva història de resistència”, puntualitza Delgado, que explica que Thomas Edison va vaticinar en una entrevista el 1912 que els llibres desapareixerien de l’educació, després de millorar la projecció del cinema. Recorda també com el periodista i consultor de mitjans de comunicació Jeff Jarvis va vaticinar el 2006, en una columna al diari The Guardian, que els llibres en paper quedarien obsolets. “Impreses és on les paraules moriran”, defensava. La lectura en paper continua viva, tot i que “no només el mercat del llibre i la lectura està disminuint, sinó que el llibre està perdent la seva posició històrica com a principal repositori i mitjà de difusió del coneixement i la lectura”, destaquen Kovac i Van der Weel.

Text passat a paraules

L’audiollibre també viu dies d’or arran de la crisi de la covid-19. Les subscripcions a la plataforma Storytel s’han multiplicat per tres des de l’inici de l’estat d’alarma. “Jo parlaria d’escolta i no de lectura, perquè són activitats diferents”, opina Joan Carles Navarro, que afegeix que “l’oralitat i l’escolta han estat i segueixen sent una font de coneixement i d’entreteniment molt important”. No obstant això, qualifica d’“error equiparar l’audiollibre a la lectura”. Sospita que no deu ser una pràctica habitual entre els usuaris d’aquest format tornar enrere i reproduir “allò que no han entès o els ha passat per alt”. En uns temps en què “cada vegada és més freqüent rebre o enviar notes de veu en comptes d’escriure-les”, el professor de la UOC especula: “Qui sap si l’audiollibre ens pot ajudar, també, a reeducar-nos en l’escolta, en una societat en què el soroll guanya cada vegada més terreny”.

El pensament crític

“En els sis primers anys de Primària és quan la comprensió lectora es desenvolupa amb més capacitat. A Secundària es guanya molt poc”, explica Delgado. La metaanàlisi de la qual és autor va concloure que llegint en pantalla es pot perdre un 66% del que es millora en comprensió lectora durant un any acadèmic, en l'etapa infantil. I desenvolupa la idea amb un supòsit: “Podria passar que, si a un alumne de sisè de Primària el fas llegir només en pantalla, a final de curs segueixi gairebé al nivell de comprensió lectora que tenia a principi de curs”.

Wolf veu que una manca creixent de l’educació en la lectura pausada pot ser dolenta per a “una democràcia que requereix d’anàlisi crítica”. Davant de l’increment d’ús d’aparells electrònics a les aules “malgrat la poca investigació sobre la seva eficàcia”, l’informe Lectura en papel vs. Lectura en pantalla es pregunta si el fet que els primers contactes amb el llenguatge escrit tinguin lloc en dispositius digitals pot afectar la capacitat de llegir de manera concentrada dels més petits.

Una de les conclusions de l’article del dossier dedicat als infants destaca que la lectura interactiva sobre un suport com una tauleta, que també pot servir per jugar, pot motivar que l’infant prengui “una actitud cap a la lectura digital com una experiència entretinguda” que li requereixi “un processament superficial i una atenció passiva”.