_
_
_
_

Del carrer a un palau

El Victòria Eugènia, que acull persones sense llar durant la crisi del coronavirus, va acollir els països sense pavelló a l'Exposició Internacional del 1929

Interior del pavelló de Victòria Eugènia de Fira Barcelona, preparat per rebre les primeres persones sense llar com a mesura per prevenir el coronavirus.
Interior del pavelló de Victòria Eugènia de Fira Barcelona, preparat per rebre les primeres persones sense llar com a mesura per prevenir el coronavirus.Quique García (EFE)
José Ángel Montañés

Durant els mesos de maig i juny del 1929 el Palau Reina Victòria Eugènia, situat a Montjuïc al costat de la Font Màgica de Buïgas, va rebre almenys sis vegades la visita d'Alfons XIII i la seva dona, que va donar nom a l'edifici. El motiu, celebrar la inauguració de la representació de països que a la Fira Internacional de Barcelona no tenien pavelló propi, a l'estil del magnífic creat per Mies van der Rohe per a Alemanya. Un lloc per exposar el bo i millor de cada país perquè ho veiés la resta del món, ja fos bacallà, mantega, mobles, brodats, joieria, orfebreria, o els últims models de locomotores de tren, motors de cotxe i aeroplans.

Gairebé 100 anys després, el destí ha volgut que aquest mateix edifici aculli, com a mesura per pal·liar els efectes del coronavirus, persones que no disposen de la infraestructura necessària per poder viure confinats, les persones sense llar: ara com ara, 350 persones, tots homes, que passaran el confinament en aquestes instal·lacions que gestionen la Creu Roja i l'Ajuntament i que han ajudat a muntar la Guàrdia Urbana i l'Exèrcit de Terra (que ara cuina i neteja), després d'instal·lar-hi lliteres, dutxes i lavabos portàtils. L'espai ofereix un total de 450 places de les 2.200 que l'Ajuntament ha preparat per garantir el menjar, la seguretat i la higiene als sensesostre durant aquests dies.

Interior del Palau de la Reina Victòria Eugènia de Puig i Cadafalch, el 1929.
Interior del Palau de la Reina Victòria Eugènia de Puig i Cadafalch, el 1929.

El Palau Reina Victòria Eugènia va ser, juntament amb la seva construcció bessona, el d'Alfons XIII, una de les primeres obres construïdes a Montjuïc, en el marc del procés de conquesta per part de la ciutat d'aquesta muntanya, que va concloure amb l'exposició del 1929. Els treballs van començar el 1917 amb l'ajardinament de diverses finques a càrrec del francès Jean-Claude Nicolas Forestier i entre el 1918 i el 1923 es va dur a terme la construcció d'aquests dos enormes palaus de 18.400 metres quadrats (4.800 subterranis) cadascun, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch. El 1927 es van aixecar els altres edificis i la famosa font de llums de colors de Buïgas.

“El 1923 es van inaugurar com a palaus d'Arquitectura i d'Art Modern, amb una Exposició del Moble i la Decoració Interior, germen del que seria la Fira i, per tant, van ser el primer gran aparador de la modernitat de la ciutat”, explica Carme Grandas, historiadora de l'art i experta en la Barcelona del 1929.

Construcció del Palau de Victòria Eugènia, de Puig i Cadafalch.
Construcció del Palau de Victòria Eugènia, de Puig i Cadafalch.

Segons Grandas, el gran treball de Puig i Cadafalch va ser “crear una enorme estructura absolutament moderna, a base de formigó armat i columnes de ferro que aguantaven l'edifici d'una manera diàfana i que ara, un segle després, continua tenint ús i ha permès acollir totes aquestes persones”. “El pecat de Puig”, afegeix, “va ser que per realçar aquesta gran obra la va revestir d'una aparença de barroc català, amb estucs, esgrafiats, cornises i templets i va amagar les columnes de ferro sota una falsa aparença per transformar aquesta obra moderna en una cosa semblant a un palau”.

Després de la fira, els dos palaus, com la resta de les instal·lacions de l'avinguda Maria Cristina van passar a formar part de la Fira de Barcelona, en aquest cas com els pavellons número 6 (Alfons XIII) i 7 (Victòria Eugènia). “Però el creixement de la Fira a l'Hospitalet va fer que els pavellons de dalt quedessin despenjats i només s'utilitzaven per a esdeveniments com el Construmat o el Saló de l'Automòbil”.

Planta del Palau de Victòria Eugènia el 1929, amb els estands dels diferents països.
Planta del Palau de Victòria Eugènia el 1929, amb els estands dels diferents països.

Fins que el gener del 2012 Pepe Serra, que acabava de ser nomenat director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), va dir que el seu museu havia de créixer i projectar-se cap a la ciutat i que els pavellons podien complir aquest objectiu. Des de llavors han sorgit diversos usos i pretendents per a aquests edificis, fins llavors gairebé oblidats. Per exemple, Carmen Thyssen, que estava disposada a cedir part de la seva col·lecció de pintura catalana per ocupar-los: “Tinc obres per omplir-los”, va arribar a dir la baronessa. O bé, segons va anunciar el 2014 el conseller Ferran Mascarell, per acollir el Museu Internacional de l'Arquitectura Catalana, un dels pols de l'anomenada “muntanya dels museus” que defensava l'alcalde Xavier Trias i que la crisi econòmica i el seu relleu a l'alcaldia per Ada Colau, el juny del 2015, van sepultar en un calaix.

El 2017, quan l'àrea de cultura de Barcelona estava en mans del PSC, el regidor Jaume Collboni va anunciar que l'Icub invertiria 2,5 milions per remodelar la meitat del pavelló, uns 7.000 metres quadrats, però que l'Ajuntament seguiria gestionant-lo per acollir grans exposicions internacionals del MNAC i d'altres museus de Barcelona, amb la intenció que poguessin organitzar grans mostres. L'altra meitat seguiria sent de Fira Barcelona, que en té cedit l'usdefruit fins al 2025. Un acord de quatre anys, renovable quatre anys més.

Des del MNAC han continuat reivindicant aquest espai i així ho recull el seu Pla estratègic 2019-2029, aprovat per totes les administracions que el governen, tot i que de moment el conveni de cessió no s'ha signat.

Tan paradoxal és que un virus hagi portat els sensesostre de Barcelona a viure i dormir del carrer a un palau, com que les portes els les hagi obert Fira de Barcelona, la mateixa que organitza cada dos anys Construmat, una de les fires de la construcció més important del món.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_