La Cloti, de 83 anys, curada de coronavirus: “Me’n vaig a casa, és l’esdeveniment del segle”

Espera asseguda pacientment al llit de la clínica Plató de Barcelona. Setze dies després, el seu fill arriba a l'hospital per portar-la, per fi, de tornada a casa. “Em trobo bé, feliç. Me'n vaig a casa. És l'esdeveniment del segle. He tingut molta sort. He superat el coronavirus molt de pressa”. Clotilde Pericot, tothom li diu Cloti, és una barcelonina de 83 anys i mare de set fills.

Deu dies abans d'ingressar va començar a trobar-se malament: una mica de febre, tos seca i, sobretot, estava molt decaiguda. Va trucar unes quantes vegades al 061, però entre que la simptomatologia descrita no era exactament de Covid-19 i els problemes de connexió telefònica, la cosa no va avançar. La família, desesperada, va decidir fer-li el test en un centre privat. El resultat va ser positiu. I a partir d'aquell moment, segons expliquen els seus familiars, els serveis sanitaris es van engegar.

“Fa 16 dies els meus fills van veure que la cosa no anava bé”, diu la Cloti. El diagnòstic va ser clar: coronavirus i pulmonia bilateral. La veu de la Cloti, a l'altra banda del telèfon, sona eufòrica. “Saps, quina casualitat, el fill que ara em ve a buscar té una empresa de desinfectants i hidroalcohòlics. He estat 16 dies aïllada. Aquí no podia entrar ningú de fora. És molt curiós perquè perds el sentit de l'hora, del temps. I hi ha moltes coses que no recordo”. Ha tingut la sort de tenir el mòbil. El metge l'hi va arreglar després de dos dies desconfigurat i d'haver oblidat el PIN. Així va poder estar en contacte amb la família permanentment.

La Cloti sap que la situació a l'exterior és molt complicada. La Generalitat ha comunicat avui que des del 15 de març s'han comptabilitzat 1.123 morts per coronavirus a les residències catalanes. “Allà dalt per descomptat m'han ajudat. M'he adonat que soc una persona molt positiva”. I malgrat el seu relat optimista, també reconeix que hi ha hagut moments difícils en què no tenia ganes de res. “Aquí dins no t'expliquen res, no et diuen res. No et diuen que ets una preciositat, però tothom et cuida molt”. Esquiva les preguntes dels últims dies amb habilitat. I repeteix que algú segur que deu haver vetllat per ella “allà dalt”. Quins plans té ara? Tornarà a viure sola, com en els últims anys. Però tindrà ajuda. “La veritat és que no he tingut temps de pensar en res. Però, per descomptat, res de viatges ni grans projectes. Només vull estar a casa, amb tot allò bonic que tinc i que m'envolta”.