Mor a Barcelona Nicolás López, testimoni de la Batalla de l’Ebre

A la Batalla de l'Ebre se li escapa la memòria. Un dels espisodis més cruels de la Guerra Civil es queda sense testimonis. Nicolás López López, un dels últims supervivents que consten d'aquells tràgics fets, va morir el 2 d'abril en una residència de Barcelona. Tenia 102 anys. Era originari de Serón, un municipi de la província d'Almeria, però de petit va anar a viure a Barcelona, on va passar bona part de la seva vida. La mort de Nicolás López, recollida per La Voz de Almería, suposa el tancament d'un altre capítol en la historia negra que va ser la Batalla de l'Ebre, un combat a pit descobert a la riba del riu que es va cobrar 20.000 morts.

Nicolás López tot just havia arribat a la majoria d'edat quan es va produir la revolta militar del 1936. Va ser mobilitzat per l'Exèrcit Popular de la República amb el seu germà Antonio. Les seves dues filles, l'Emilia i la Fina, expliquen que s'havia mostrat sempre reservat pel que fa als seus anys al front per desig exprés de la Primi, la seva dona, que va morir al setembre. Nicolás López sí que havia acceptat fa poc participar en un projecte educatiu sobre el final de la Guerra Civil, que s'impulsa des de l'IES Turaniana de Roquetas de Mar. En aquests contactes per preparar trobades amb testimonis del conflicte bèl·lic, el centenari soldat republicà va repassar les penúries i adversitats que van haver de suportar els qui, l'estiu del 1938, batallaven per prendre el control de la part baixa de l'Ebre.

Más información

Llums i ombres a l’exili republicà

Dosis d’esperança entre sang i metralla

4.427 noms per intentar curar la ferida de Mauthausen

La defunció de Nicolás López coincideix en el temps amb la de Rafael Gómez Nieto, l'últim supervivent de La Nueve, la companyia de soldats republicans que va entrar com a avançada a París per alliberar la ciutat dels nazis. També d'Almeria, Gómez Nieto, de 99 anys, va morir el cap de setmana passat a Estrasburg (França). Estava ingressat en una residència de gent gran i la seva defunció es va produir després que el seu estat de salut empitjorés arran d'una infecció per coronavirus.

Gómez Nieto havia nascut a Almeria el 1921 però d'adolescent se'n va anar a viure a Catalunya amb la seva família. Es van instal·lar a Badalona. Poc després va ser mobilitzat amb la Quinta del Biberó. Va estar a la Batalla de l'Ebre i, en acabar la guerra, es va refugiar a França, on va estar confinat al camp d'internament de Saint-Cypriens. Amb papers falsos va viatjar a Argèlia, on es va allistar a l'Exèrcit francès i el 1943 es va sumar a La Nou, una columna formada gairebé íntegrament per uns 150 republicans espanyols, sota comandament francès. En un comunicat de dol emès per l'Elisi després de la defunció de Gómez Nieto, es reconeix aquests valents soldats com a "compromesos amb la llibertat, decidits a derrotar les opressions arreu, a les terres del seu bressol espanyol, sota el sol d'Àfrica o sota el cel de París". La nota, signada pel president de la República, Emmanuel Macron, reconeix que Gómez representava l'entrega d'aquells que, "després d'haver pres les armes contra Franco, van lluitar contra Hitler, que després d'haver combatut contra el feixisme, van lluitar el nazisme".