_
_
_
_

Els donants de sang que han superat la Covid-19, nova esperança contra la malaltia

Espanya i els Estats Units rescaten un tractament de fa un segle: la transfusió directa de plasma de persones recuperades de la infecció

Manuel Ansede
Centre d'investigació de Grifols per a l'obtenció de plasma a Los Ángeles (Estats Units).
Centre d'investigació de Grifols per a l'obtenció de plasma a Los Ángeles (Estats Units).Grifols

Les autoritats sanitàries madrilenyes, en ple col·lapse dels hospitals per la pesta del nou coronavirus, han començat a explorar un possible tractament experimental per als pacients més greus: la transfusió directa de plasma sanguini de persones que s'han recuperat de la infecció. El Centre de Transfusió de la Comunidad de Madrid treballa contra rellotge amb diversos hospitals madrilenys en un primer assaig clínic, encara en fase molt preliminar i pendent de l'autorització del Ministeri de Sanitat. Una carta amb la capçalera del centre filtrada ahir dimecres a través de les xarxes socials ha provocat una allau d'oferiments de potencials donants, però una portaveu del Centre de Transfusió subratlla que no estan buscant voluntaris entre la població general, sinó que serien els metges els que s'encarregarien de trobar els candidats idonis per obtenir el seu “plasma hiperimmune”.

L'immunòleg Arturo Casadevall des de finals de gener ha estat recordant fins a l'extenuació a la comunitat científica internacional l'opció de la sang de les persones convalescents. És una estratègia tan vella que ja es va fer servir en la pandèmia de grip del 1918, quan un virus desconegut es va propagar pel planeta i va matar uns 50 milions de persones, més del doble que la Primera Guerra Mundial. Els assajos clínics matussers de l'època, amb plasma sanguini de supervivents, van aconseguir reduir la letalitat del virus a la meitat.

Casadevall va néixer a Cuba el 1957 i va viure de petit a Madrid, prop de la Puerta del Sol, abans d'emigrar als Estats Units, on avui és una autoritat en malalties infeccioses a la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore. El 27 de febrer, va escriure una tribuna al diari The Wall Street Journal advertint que la vacuna contra el nou coronavirus trigarà mesos, però el plasma podria estar a punt en setmanes. Col·legues de tot el país van respondre a la seva crida. Dimarts, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) dels EUA va autoritzar l'ús d'aquestes transfusions experimentals en pacients greus.

“Quan la situació ha començat a empitjorar, ha quedat clar que valia la pena intentar-ho”, afirma l’immunòleg Arturo Casadevall

“Quan la situació ha començat a empitjorar, ha quedat clar que valia la pena intentar-ho. Tot ha anat molt ràpid”, explica Casadevall per videoconferència. Nova York és el lloc del món amb una tendència més preocupant: el nombre de morts per la Covid-19 es duplica cada dos dies. Dos hospitals novaiorquesos —el Mont Sinaí i l'Escola de Medicina Albert Einstein— començaran la setmana que ve a provar aquestes transfusions.

La multinacional espanyola Grifols, un dels grans productors mundials de derivats de la sang, va anunciar dimecres un acord de col·laboració amb la FDA per obtenir plasma de pacients recuperats de la Covid-19, processar-lo industrialment i fabricar un medicament experimental a partir de les immunoglobulines hiperimmunes, les proteïnes generades pel cos humà per combatre la infecció. “Si es demostra que és eficaç, es podria utilitzar en la lluita contra aquesta pandèmia”, ha assegurat l'empresa, que entra així en la cursa internacional per trobar fàrmacs contra la nova malaltia.

Grifols també ha ofert als EUA la seva col·laboració per fer les transfusions directes de plasma de pacients recuperats de la infecció. La multinacional catalana garanteix la neteja del plasma amb una tecnologia basada en el blau de metilè, un colorant amb gran afinitat pel codi genètic dels virus. Quan s'il·lumina amb llum visible, el blau de metilè genera una allau de reaccions que destrueixen els microorganismes.

“Encara que és prometedor, el plasma de persones recuperades no ha demostrat ser efectiu en totes les malalties estudiades”, adverteix la FDA

La multinacional ha afirmat en el mateix comunicat que està “treballant a Espanya en un assaig clínic amb plasma inactivat per blau de metilè de pacients recuperats, col·laborant amb determinats centres de donació i hospitals públics”, sense oferir més detalls ni aclarir si es tracta del projecte de la Comunitat de Madrid.

Casadevall és optimista. En un article científic publicat a The Journal of Clinical Investigation ha analitzat els precedents històrics, com un estudi amb 69 pacients d'ebola a Sierra Leone durant el brot del 2014. Els que van rebre sang de supervivents van tenir una taxa de letalidad del 28%, respecte al 44% en el grup amb el tractament rutinari. Una altra investigació amb 80 malalts durant el brot de síndrome respiratòria aguda greu (SARS) a Hong Kong el 2003 va mostrar que com més aviat es feia la transfusió de plasma, més millorava el pronòstic dels pacients.

“Encara que és prometedor, el plasma de persones recuperades no ha demostrat ser efectiu en totes les malalties estudiades”, adverteix no obstant això la FDA. Casadevall creu que alguns d'aquests fracassos del passat es deuen al fet que van ser tractaments experimentals a la desesperada. “Quan es recorre al plasma de persones convalescents, sovint s'utilitza massa tard”, lamenta Casadevall, que recorda que la Xina ja va anunciar fa un mes que havia començat un assaig clínic amb plasma de donants que havien superat la Covid-19. “Els xinesos parlen de bons resultats preliminars, però encara no hi ha dades definitives”, apunta l'immunòleg.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_