Que venen els estiuejants!

“Però com se us acut venir!, ens contagiareu!, irresponsables!”. Això li etzibava l'altre dia un veí de Viladrau (Osona) a un estiuejant de tota la vida resident a Barcelona, a uns 80 quilòmetres, quan tots dos es troben a la plaça Major de la petita localitat. Mentrestant, es formaven cues al Pròxim amb gent buidant les prestatgeries, i també a la farmàcia. Altres viladrauencs es limitaven a mirar amb cara de pocs amics la invasió dels qui arribaven al centre de la vida del poble a la recerca de provisions, medicaments, tabac o premsa. La inusual afluència en aquestes dates de gent amb segona residència a la tradicional destinació vacacional, buscant un lloc per passar amb més comoditat o seguretat el confinament a causa de la pandèmia, ha provocat una petita crisi a la localitat, amb episodis puntuals de por, ansietat, mal rotllo i rebuig.

El govern municipal trampeja la situació –que ha amenaçat de despertar antigues picabaralles entre els habitants del poble i els estiuejants– amb mà esquerra i intentant posar-hi seny. El que ha passat a Viladrau és un microcosmos del que està passant a altres llocs de Catalunya, on es veuen els estiuejants, en general sempre benvinguts, amb recel i aprensió. A la localitat del Montseny hi han arribat principalment famílies amb fills petits, que troben un alleujament en les cases d'estiueig amb jardí i el paisatge de muntanya respecte al confinament ciutadà. Per a alguns veïns de Viladrau aquest desembarcament de centenars de persones suposa una amenaça no només per la possibilitat de contagi en un lloc que fins ara no ha tingut cap cas de coronavirus, sinó per la pressió que suposa en termes de proveïment i atenció sanitària.

Más información

Sense lluna de mel i amb vistes a un interior d’illa

El coronavirus desplaça la vida social a la xarxa

Barcelona es prepara per al tancament temporal de la majoria d’hotels

“M'agrada que el poble estigui ple, però això no té sentit, el cap de setmana semblava que hagués començat la Semana Santa”, assenyala l'alcaldessa de Viladrau des de l'octubre, Noemi Bastías (del grup Independents per Viladrau). Segons l'alcaldessa, la situació s'ha suavitzat des de dilluns i hi ha hagut gent que ha tornat a Barcelona, per responsabilitat o en constatar que si es col·lapsen els serveis a Viladrau podria ser pitjor el remei que la malaltia, i valgui la frase. “S'ha notat certa tensió a la plaça, al Pròxim s'han vist en algun moment desbordats, i el poble estava preocupat. Tenim molt d'espai, però no es tracta d'això, sinó que hi ha qui ha percebut que l'arribada massiva de gent suposava un perill potencial. La por és una reacció molt natural. Per descomptat, no impedirem a ningú que vingui, no passa res, es confinen a casa, respecten les normes i ja està. Qui es quedi aquí ha d'estar a casa i ser responsable. Però no és el moment de marxar de Barcelona i venir. És evident que augmenta el risc de contagi. De fet, hem passat a Emergència 1. A Viladrau hi ha pocs recursos, alimentaris i sanitaris, són prou per als residents, però es podrien veure desbordats amb tanta arribada de gent de fora”.

Bastías matisa que la invasió no ha arribat de cap manera a duplicar la població de Viladrau, amb un cens de 1.020 persones; calcula que hauran arribat “unes 600 persones”. A l'estiu, la població s'incrementa fins a les 3.000 persones en el moment àlgid de les vacances. El Club Viladrau, tradicional lloc de reunió dels estiuejants, ja va decidir tancar el 13 de març “fins a nou avís”. L'alcaldessa no deixa d'entendre la decisió de les famílies amb fills petits que s'instal·len a la segona residència –algunes són molt espaioses– amb jardí. “És lògic, però també és lògic que la gent de Viladrau s'espanti i pensin que si es buiden el Pròxim i l'adrogueria de l'Anita al carrer Arbúcies es quedaran sense aliments. La gent que ha vingut, a més, s'ha llançat a comprar i ha pogut fer la sensació que buidarien els comerços”. També hi ha por que se saturin els serveis sanitaris. L'alcaldessa reflexiona que l'epidèmia es viu millor en un lloc com Viladrau que no pas a la gran ciutat, hi ha més espai, és fàcil mantenir metres de separació i la visió del paisatge desestressa molt. D'aquí l'efecte crida que té Viladrau”.

De la possibilitat que la crisi desperti vells recels cap als estiuejants, subratlla que a Viladrau “estem encantats que vingui la gent, que tornin, però cal entendre en quina situació ens trobem ara”.

L'alcaldessa apunta que no s'ha produït desproveïment i que a la farmàcia, on cal entrar d'un en un, no hi falta res, excepte potser algun producte puntual. No hi haurà cap bàndol sobre l'assumpte de la invasió, i l'Ajuntament se cenyirà a les recomanacions governamentals i els protocols establerts. Està activat el confinament, com a tot arreu, així que no es pot anar a passejar, encara que el que hi hagi quan surtis del petit nucli urbà sigui bosc. I cal mantenir la distància entre les persones, cosa que a Viladrau no és difícil. La localitat té un únic guàrdia municipal com a tota força de seguretat i és l'encarregat que la gent respecti les normes contra la pandèmia. “Ha costat que alguns joves ho entenguessin”, però la majoria ja està conscienciada. Això no són unes vacances”. Bastías confirma que no s'hi ha detectat cap cas de coronavirus, tot i que corria el rumor que n'hi havia un.

Al poble s'ha creat un grup de voluntaris per ajudar la gent vulnerable. La fàbrica de liquats continua funcionant, la construcció també en part. En canvi, s'ha paralitzat el desplegament de la fibra òptica. En l'actualitat estan tancats tots els comerços que no siguin de primera necessitat. Es permet als bars servir menjar preparat a domicili, per mantenir la seva activitat. La merceria obre per a temes puntuals, com la venda de piles. L'estanc, que ven la premsa, també és obert. Una perruqueria va tancar des del principi de les mesures i l'altra manté un servei a domicili. La pastisseria Font roman oberta.