Imprescindibles en plena crisi

En plena crisi pel coronavirus, mentre la majoria de la població s'ha tancat a casa, teletreballa, concilia com pot i surt només quan és imprescindible, hi ha col·lectius que amb el seu treball presencial són més necessaris o tenen més demanda que mai. Personal sanitari, de transport de malalts, de les farmàcies, supermercats, repartidors a domicili, periodistes o cuidadors afronten un pic de treball que per a molts és desconegut. Són treballadors indispensables perquè el sistema aguanti que, a més, han de tenir a punt plans B perquè també són ciutadans i es poden posar malalts.

Metges, la primera línia. Els metges són la primera línia de batalla, però corren el risc d'emmalaltir. En hospitals com el d'Igualada, on s'atén el principal brot del virus, el personal ja treballa al límit. A la resta és previsible que la pressió augmenti i els plans de contingència preveuen els torns, descansos i relleu de professionals. Fonts del Col·legi de Metges expliquen que s'han ofert per liderar iniciatives com reclutar professionals que s'han jubilat els últims dos anys, si fos necessari. El sindicat Metges de Catalunya exigeix un pla B per afrontar “un escenari en què la pandèmia es desbordi i el sistema es vegi col·lapsat”. També han suggerit que se suspenguin intervencions quirúrgiques o visites programades que no siguin urgents.

Infermeres en situació precària. El col·lectiu d'infermeria té elevades taxes de precarietat laboral. El sindicat SATSE denuncia que “als hospitals catalans hi ha una gran taxa de contractació a temps parcial”, i exigeix “augmentar aquesta contractació a temps complet”. També lamenta l'impacte que van tenir les retallades posteriors a la crisi: “En la mesura de les necessitats s'han de reobrir els 2.300 llits tancats durant la crisi”.

Les ambulàncies. La suspensió de les visites rutinàries o de control han alliberat un percentatge notable dels vehicles de transport sanitari, l'organització dels quals depèn del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), expliquen fonts del sector. Les mateixes fonts recorden que habitualment el 75% dels serveis són ordinaris i només el 25% són emergències, i estan convençudes que es podrà atendre sense problemes els malalts durant el punt àlgid de la crisi, “perquè s'han alliberat molts recursos”. “El problema pot aparèixer si hi ha afectació de contagis entre els tècnics”, afegeixen.

Periodistes en risc. La xarxa de Col·legis Professionals de Periodistes, de la qual forma part el Col·legi de Periodistes de Catalunya, assenyala que “els professionals de la informació en el desenvolupament de la seva activitat s'han considerar com a grup d'alt risc, per trobar-se en nombroses ocasions obligats a mantenir contacte directe amb els protagonistes de l'actualitat”. Han demanat compareixences per streaming, evitar convocatòries en espais petits, fer entrevistes per telèfon o en el cas de les ràdios, treure les esponges dels micròfons.

Cuidadors de gent gran. Les empreses privades que es dediquen a la cura i atenció de persones grans no recorden una intensitat de feina com l'actual. Des de l'empresa Cuideo, Roberto Valdés explica el que pot passar a Catalunya a partir de l'experiència del tancament de centres de gent gran i centres de dia a la Comunitat de Madrid: les famílies de les persones grans, molts dependents, malalts crònics respiratoris o amb problemes de coagulació (que són col·lectius de risc davant la Covid-19) han duplicat les peticions de cuidadors en només una setmana. En paral·lel, el representant de l'empresa afegeix que, davant del temor que els cuidadors es posin malalts, hi ha famílies que paguen taxis perquè es desplacin o fins i tot els recullen i acompanyen a casa.

Farmàcies estressades. “Som el punt més proper del sistema sanitari als ciutadans, i no cal demanar hora”, explica Antoni Torres, president de la federació de farmàcies catalanes Fefac. Torres, que és a més titular d'una farmàcia a Barcelona, explica que des de les últimes setmanes tots els treballadors “estan treballant al 200%”, ja que l'arribada de ciutadans que hi va per fer consultes és “constant, un no parar”. La federació ha enviat protocols per tractar amb els ciutadans: “Són preguntes per fer un cribatge de possibles sospitosos, i després recomanem els hàbits d'higiene, que són mesures molt bàsiques però fonamentals perquè el contagi vagi més lent”. Segons Torres, l'adaptació de les farmàcies a la nova situació és una mostra de “la gran organització que té el sistema sanitari”.

A Òdena, una de les primeres poblacions catalanes que han quedat confinades, Teresa Navarro és la titular d'una de les farmàcies de la localitat. “Estem vivint un cas molt excepcional, no ho havíem vist mai. Tot funciona normalment i tenim subministraments, però la demanda és tan alta que hem de racionar l'alcohol, els envasos, els guants, les mascaretes…”, explica Navarro. La farmacèutica destaca que la gent que arriba “és constant” i remarca la “consciència col·lectiva” de la població, encara que admet que alguns arriben més nerviosos que altres. “Ens demanen gel i mascaretes, però també termòmetres, vitamina C, equinàcia, gelea reial, i sobretot consells”, explica.

Recórrer a repartidors. Per a alguns dels qui ja han decidit no moure's de casa, el repartiment a domicili és la millor opció per sortir del pas. El sector dels repartidors admet un pic de treball, la qual cosa tensa encara més la feble estabilitat laboral d'aquests treballadors. L'empresa Telepizza, per exemple, ha tancat al públic tots els seus establiments, però el seu servei de repartiment a domicili continuarà actiu i amb una alta demanda, encara que els lliuraments es faran “sense contacte” físic, segons les recomanacions que ha donat l'empresa. Glovo, l'empresa líder en el sector de les plataformes de repartiment, ha repartit guants i mascaretes als seus riders i ha retirat la signatura en els lliuraments de les comandes per evitar el contacte amb els clients. La companyia també ha assegurat que garantirà als repartidors que cobreixen la seva seguretat social amb la quota d'autònoms que si són contagiats tindran “suport econòmic” durant la quarantena.

Frenesí al súper. Les imatges de prestatgeries buides són el resultat de la bogeria que viuen alguns establiments d'alimentació. L'alta demanda de productes per por d'un confinament ha obligat a haver de reomplir amb més agilitat que de costum els articles de primera necessitat, sobretot alimentació i higiene. Mentre que l'Associació de Concessionaris de Mercabarna insisteix a garantir que no hi haurà problemes de subministrament, els treballadors dels supermercats pateixen la sobrecàrrega de treball. “Ens falten mans”, lamenta la Rosa, treballadora d'un establiment al barri del Raval de Barcelona, que afegeix que en alguns casos hi ha mostres d'insolidaritat: “Els clients venen i omplen el carro sense pensar que el següent potser no troba el que busca”.

Els professors, sense classes però sense ordres concretes

El dels mestres és un col·lectiu singular en tota aquesta crisi sanitària. Les escoles estan tancades i sense alumnes per evitar contagis. Però, en paral·lel, el Departament d'Educació de la Generalitat ha advertit els docents que en cap cas estan de vacances. I els ha informat que, a més, han d'estar disponibles durant la jornada lectiva i mantenir oberts els canals de comunicació amb les famílies dels alumnes. No obstant això, no tenen consignes concretes sobre què han de fer.

El conseller d'Educació, el republicà Josep Bargalló, ha descartat enviar deures als alumnes a través d'internet. Ho ha fet per evitar que la bretxa digital augmenti la desigualtat entre alumnes amb més o menys recursos tecnològics. Però hi ha instituts que ho han fet, tant centres concertats com públics. En algun cas fins i tot la decisió l'han pres professors concrets, amb independència del que ha marcat el centre en particular. El conseller també ha parlat d'organitzar tasques de formació en línia dels docents, però tampoc ha concretat com s'havia de fer, recorda el sindicat CCOO.