_
_
_
_

“Hi ha gent que ha perdut el seny”

La Cerdanya rep centenars de persones que ignoren les autoritats sanitàries i opten per traslladar-se a la segona residència

Cristian Segura
Veïns i visitants a la plaça de l'Ajuntament de Puigcerdà.
Veïns i visitants a la plaça de l'Ajuntament de Puigcerdà. TONI FERRAGUT

El so de la natura domina l'estació de servei de Montserrat. La benzinera està buida, igual que l'autopista C-16. La piuladissa d'una munió d'aus entre els boscos de pins se sent amb força gràcies a la molt escassa presència de vehicles transitant. La rara soledat del lloc genera inquietud al visitant ocasional, com si fos un dia de Nadal a l'hora de dinar a la carretera, o l'escenari d'una pel·lícula apocalíptica. De la inquietud provocada per la crisi del coronavirus han fugit centenars de barcelonins que en els dies previs han agafat la C-16 per refugiar-se a la segons residència que tenen a la Cerdanya.

Más información
Catalunya tanca bars, cafeteries i restaurants
La comunitat xinesa de Barcelona assenyala el camí a seguir

La Cerdanya és un dels destins predilectes a Catalunya per a l'esquí. Els decrets de la Generalitat han tancat les estacions d'esports d'hivern i els establiments comercials. El final de la temporada d'esquí s'ha precipitat, però la Cerdanya ha rebut amb recel nombrosos veïns estacionals, que fent cas omís de les autoritats sanitàries han decidit desplaçar-se fora dels seus respectius municipis.

“A nosaltres ens hauria agradat quedar-nos-hi, però no hi ha hotels, i tal com estan les coses, millor tornar a Barcelona”. Jordi Bel, pilot comercial, descrivia el seu pla per a dissabte acompanyat de la seva parella mentre tots dos endrapaven un entrepà a l'aparcament d'una benzinera de Berga. Les limitacions al trànsit aeri van deixar Bel a terra i el seu programa d'activitats a la Cerdanya consistia en unes hores d'excursió per la muntanya i en un dinar de carn a la brasa en un restaurant. Aquesta última opció no seria possible perquè tota l'oferta de restauració de la comarca ha abaixat la persiana.

Al supermercat Caprabo del poble d'Alp, el pàrquing estava ocupat al migdia per uns 40 vehicles de propietaris d'habitatges de vacances de la zona. Una empleada protegida amb uns guants regulava per torns l'accés dels clients. Un d'ells era Ricard Capdevila, mestre de professió a Barcelona, i que corroborava, amb dos pots de mongetes a les mans, que es disposava a passar les setmanes de confinament a la seva torre de muntanya, amb la seva dona i la seva sogra de 90 anys. “És més segur quedar-nos aquí. A Barcelona vivim en un bloc de pisos, amb molts veïns, i només pujant a l'ascensor ja assumeixes riscos”. Capdevila assegurava que seguien les recomanacions de seguretat i que no tenien intenció d'anar enlloc fora del seu xalet amb jardí.

L'única recomanació que els Capdevila no han atès és la de quedar-se a la seva ciutat. “Els catalans som coneguts pel nostre seny, però hi ha gent que ha perdut aquest seny”. Això no són unes vacances. Complir amb les normes és fàcil. Però venen amb els nens quan se'ls ha dit que no es moguin”, deia, indignat, Jordi Segarra, gerent de la drogueria Segarra de Puigcerdà. Segarra havia enganxat a terra una línia de cinta aïllant a dos metres del taulell, per separar els clients.

Eva Villar i el seu marit són un matrimoni de barcelonins que s'estaven plantejant quedar-se amb els seus dos fills a la Cerdanya. Villar es preparava per atendre ràpidament uns encàrrecs a Puigcerdà i demanava al seu interlocutor que mantingués una distància de precaució mentre ordenava els nens que es quedessin dins del tot terreny familiar. Els carrers del municipi estaven pràcticament buits i només els molts vehicles estacionats delataven la presència de persones de fora de la regió. Villar comentava que la seva intenció era establir-se temporalment a la seva casa d'estiueig i treballar a distància, tot i que admetia que podien canviar d'opinió si el Govern central els impedia retornar a Barcelona.

Altres zones del Pirineu català, com la Vall d'Aran, estan rebent visites de propietaris de xalets procedents d'àrees de risc com Madrid, Barcelona o el País Basc. “Hi ha gent amb segona residència que prefereix passar aquí aquest moment”, va explicar divendres a EL PAÍS el síndic de la Vall d'Aran, Paco Boya. Ni a la Cerdanya ni a la Vall d'Aran hi hagut positius de coronavirus, tot i que Boya va avançar que hi ha algunes persones, procedents de fora de la comarca, que estan en observació. El director de l'Hospital de la Cerdanya, Francesc Bonet, ha demanat a la població que no es desplaci a altres municipis i ha recordat que l'hospital només tindria capacitat per ingressar 12 malalts de Covid-19, segons ha assenyalat a l'agència ACN.

Marc Soler i Irene Zaragoza, dos estudiants universitaris, es preparaven per tornar a la tarda a Castelldefels. Després de dormir divendres a la Cerdanya, concedien que havien optat per seguir els consells de la mare de Soler: “Està molt nerviosa, té por. No ha parat de trucar-me per dir-me que tornem d'una vegada”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_