Lliures a estones: la doble vida dels presos del procés

L'encanteri no es trenca a la mitjanit, com en el conte, sinó minuts abans de les vuit del vespre. “Ens veiem a l'aparcament de Lledoners. És l'hora de deixar-ho tot, fins i tot el mòbil, i tornar a entrar. Sempre els dic que semblem la Ventafocs”, va explicar ahir Jordi Sànchez. Com els altres dirigents independentistes condemnats a penes de presó pel procés, l'expresident de l'ANC porta una doble vida: lliure de dia, pres de nit. “Sortir és potent, és una injecció... Però no estem en llibertat. Saber que cada nit la carrossa desapareix i que has de tornar et desequilibra una mica”.

Sànchez ha tornat al barri de Barcelona que el va veure créixer, Sants, per fer de voluntari tres dies per setmana a la fundació Canpedró. Tot això gràcies a l'article 100.2 del reglament penitenciari, que flexibilitza el règim de vida dels presos i la concessió del qual ha provocat el rebuig frontal de la Fiscalia i de part de l'oposició política a Catalunya.

És hora punta a Canpedró: arriba el primer torn de comensals i els fogons del menjador social no descansen. “El Jordi es posa a la cuina si fa falta. Però sol ser a la sala i ens ajuda amb la gestió”, explica la Teresa, una de les voluntàries, a prop de l'entrada, on un cartell rebutja “l'empresonament per raons polítiques”. “Aquí és un més. Molts usuaris són estrangers i ni saben qui és. Però alguna àvia sí que l'ha saludat amb afecte”.

Lluny dels estrets carrers de Sants, al districte tecnològic de Barcelona, Joaquim Forn baixa a fer un cafè al D@niel. Aquí tot sona millor si porta la rova. Té fama de servir bon cafè i, a més, és al costat de Mediapro, la llar diürna de l'exconseller d'Interior. Forn porta camisa blava i americana, però no la corbata dels seus dies com a polític. Xarrupa la tassa confós entre treballadors d'oficina. Ningú no li somriu, ningú no el molesta. “Aquí estan acostumats a veure famosos. Fa poc vam tenir un rodatge amb Javier Cámara”, explica una companya de Mediapro.

L'excap polític dels Mossos –condemnat, com la resta, per sedició i malversació– és el que passa més temps a fora: 12 hores i mitja al dia, de dilluns a divendres. També és el que més treballa o, almenys, el que més ha notat el pas al sector privat després de mitja vida al sector públic. Feliç per la seva llibertat intermitent, es queixa als seus, mig de broma, que “penca massa”. “Se’l veu amb estrès, atabalat, s'ho ha pres seriosament. Li hem dit si no estava millor a Lledoners, amb les seves lectures i les seves partides de frontó”, diu una persona que el tracta sovint. L'empresa de Jaume Roures l'ha contractat per a l'àrea de dret públic. Treballa a la planta 15 de l'edifici, i a la façana hi ha una enorme senyera. “S’està estudiant la directiva comunitària en matèria audiovisual”, expliquen.

Forcadell i Bassa tenen cura de les seves mares

Les dues dones condemnades a penes de presó per l'1-O tenen sortides diàries per “tenir cura de familiars”: la mare. La vigília de sortir amb el 100.2, diumenge, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va rebre la visita d'un grup d'advocats. No va parlar de política, però sí de la seva implicació en la lluita per erradicar les situacions de masclisme dins de les presons. Forcadell surt nou hores al dia, tres dies a la setmana, per cuidar la seva mare, ja gran, però també per fer voluntariat. En el cas de l'exconsellera de Treball, Dolors Bassa, ara per ara la seva petició es limita a un mes, també per cuidar la seva mare, amb un grau important de dependència. La professional que normalment ho fa té vacances i Bassa la supleix. L'exconsellera ha anunciat als tècnics la seva intenció de dedicar-se, més endavant, a la docència.

Forn i els altres dos exconsellers de Junts per Catalunya condemnats pel Tribunal Suprem –Josep Rull i Jordi Turull, els últims a beneficiar-se del 100.2– treballaran com a advocats. Els d'Esquerra han optat per perfils més acadèmics. “Ens han arribat força ofertes per treballar. Però cada un volia encarar la seva trajectòria, ja que la inhabilitació ens impedeix tornar a la política institucional”, diu l'expresident de l'ANC, la gran agitadora social del procés i del referèndum de l'1-O juntament amb Òmnium Cultural.

L'encara president d'Òmnium, Jordi Cuixart, no ha necessitat ofertes perquè té la seva pròpia empresa. Va ser el primer que va gaudir del 100.2 i el primer a aconseguir l'aval judicial per conservar-lo, cosa que també marca el camí per als altres. De dilluns a divendres acudeix a la nau d’AraNow, dedicada al disseny de maquinària industrial. Encara que res no impedeix que la seva dona i fills el visitin, el 100.2 és per treballar. Per això Cuixart primer va sol·licitar un permís puntual, perquè “el primer que volia era acompanyar el seu fill a l'escola”, diuen fonts del seu entorn.

Per a alguns presos, les sortides diàries de presó suposen començar de zero. Per a uns altres, reprendre un camí que ja havien transitat. L'exvicepresident Oriol Junqueras va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on no pot tornar perquè la sentència li impedeix percebre un sou públic. De manera que ha fitxat per una privada: la Universitat de Vic. El seu campus de Manresa queda a menys de 10 minuts amb cotxe de la presó de Lledoners, on són els presos homes. Allà impartirà el curs “Arrels del pensament occidental contemporani”, encara sense temari. “Ara per ara fa tasques administratives. Però la previsió és que hi hagi molta demanda”, diu una portaveu.

Raül Romeva, extitular d'Exteriors i exeurodiputat, torna a una altra passió: els Balcans. Com a expert en el conflicte de l'antiga Iugoslàvia, l'oferta de l'Associació Districte 11 li va com l’anell al dit: treballarà per “actualitzar la cooperació entre Catalunya i Bòsnia i avaluar els avenços dels acords de pau” de Dayton del 1995. Romeva també és exemple de la doble vida dels presos, dins i fora: a Lledoners redacta la seva segona tesi doctoral i és “dinamitzador d'esports” del mòdul. Una hiperactivitat similar a la que mostra Sànchez, que promou “debats socràtics” entre els interns. Diu que per mantenir aquest taller de filosofia no ha demanat sortir més de tres dies: “Si he de tornar a la presó no pot ser només a dormir, ha de tenir algun sentit".