Judit Cartex: “La dona és la feina amagada de la cervesa artesana”

Judit Cartex (Barcelona, 1969) ha fet tots els papers de l’auca de la cervesa artesana, i en llocs diferents. La fa, la tira i la beu. Des d’aquests tres angles ha estat, amb altres persones, al darrere de la conformació d’una nova cultura que segueix els passos d’altres països, on aquesta cervesa està molt més consolidada, com els Estats Units i Itàlia. Vicepresidenta de Gecan, el gremi dels elaboradors, també és al darrere de l’organització del Barcelona Beer Festival, que obrirà portes el proper dia 13, enguany amb la pretensió de donar més visibilitat a les dones.

Pregunta. Cada vegada hi ha més cervesa artesana als bars. Què ha passat en els últims cinc anys?

Resposta. Que s’ha popularitzat molt. Abans anaves a vendre la teva cervesa a un bar i et deien: “Això tan car, tan brut, tan lleig i que la gent no sap què és?” Ara alguns et venen a buscar. Els empresaris no són tontos, i si et demanen cinc vegades seguides una cosa que no tens, l’endemà ja te n’ocuparàs de tenir-la.

P. Així no era una qüestió de veto de les grans indústries?

R. No, veto no. Alguns bars sí que diuen que no te’n poden comprar perquè estan casats amb tal o qual, però aquest argument el desmuntes ràpid dient que el que tu ofereixes és un altre tipus de producte. Sí que és veritat que encara estem en uns nivells de consum de cervesa artesana que els tira cap enrere, i per això és tan important tenir establiments especialitzats; però soc partidària de locals mixtos per captar més gent.

“El Barcelona Beer Festival és el Sónar de la cervesa del sud d’Europa: per coneixement de producte, nombre de gent...”

P. Com es pot eixamplar aquesta base? Hi ha gent que creu que és massa cara. Altres diuen que no els agrada...

R. És una qüestió d’investigar, de voluntat, com qualsevol altra cosa, i de fer pedagogia. És més recomanable per la diversitat d’aromes i gustos. Jo ho recomano, però evidentment no és obligat, a ningú se li pot imposar. La nostra cervesa val més diners, sí, però realment és més cara? Què té a veure un suc de taronja fet amb extractes amb un suc natural? És això.

P. I quin paper han de jugar els súpers en aquesta popularització?

R. Aquest és un bon debat. És el millor aparador, però collen molt els proveïdors i són bastant agressius. Ens han de tractar pel que som, cervesers artesans. No ens poden fer passar per l’adreçador.

P. Però caldria abaratir la cervesa artesana per competir amb la industrial? La capacitat adquisitiva del país és la que és...

R. Abaratir-la per competir amb la industrial, no. Crec que arribarem a un punt més equilibrat quan el consum creixi i les petites artesanes puguin augmentar la producció. Es podrà abaratir un pèl. De fet, les industrials que s’han apropat als nostres productes no els venen a 35 cèntims com la resta...

P. Però la cervesa artesana està consolidada o no?

R. Comença a estar-ho. Ja no neixen tants projectes cervesers com fa uns anys, però ara sí que creixen tots, i això crea més ocupació. Hi ha una re-evolució de la cervesa. A Barcelona hi havia molts fabricants de cervesa artesana, però la revolució industrial, com amb tantes altres coses, va eliminar aquest teixit perquè el producte industrialitzat era molt més modern.

P. Avui veiem nous enfocaments socials, de negoci... Els neorurals en són un exemple. Us hi veieu, en aquesta nova tendència?

R. És que nosaltres venim d’aquest camí. No dels neorurals, però sí dels que han redescobert el territori, de fer les coses com es feien abans, de redescobrir els gustos i, sobretot, de saltar-nos la imposició que les coses només es poden fer d’una manera. No volem haver de beure un o dos estils debirra quan a Catalunya se’n fan 1.054 tipus diferents, i les fan elaboradors minoritaris. Defensem la diversitat i l’amor i la passió de fer cervesa.

P. El blat per fer cervesa competeix amb la vinya per fer vi. Hauran de fer pedagogia a comarques com el Penedès per recuperar el conreu de blat?

R. No és una qüestió de perdre opcions, sinó de diversificar aquestes opcions. Sabem que qualsevol cultiu extensiu és dolent, perquè a uns els fa rics i als altres els empobreix, a més a més de generar poques varietats. Catalunya és un país de cereal, sembla mentida que no tinguem cereal maltejable. O llúpols. El camí és llarg i trigarem.

P. Nou anys ja del Barcelona Beer Festival (BBF). Voleu estar a l’altura del Primavera Sound, del Sónar, d’altres festivals que es fan a Barcelona...

R. Quan va néixer el BBF vaig tenir la sensació que una cosa molt important estava creixent. I no tinc cap dubte que ara és el Sónar de la cervesa del sud d’Europa, quant a coneixement del producte, quant al públic que hi ha... I anirem sumant més gent. En deu anys hem rebentat diversos recintes per capacitat.

P. És una dona en un sector en el qual no estan gaire representades...

R. Com en tots els projectes emprenedors, les dones comencen en un segon terme. Tinc moltes ganes que totes aquestes dones que realment hi ha al sector surtin a la llum. Ho veurem d’aquí poc. En un món tradicional, és l’home qui es pot dedicar a fer la cervesa i la dona és la que sosté la família o la parella. Han estat al darrere, però no es veuen perquè ajuden el company quan s’ha d’etiquetar, embotellar, portar la gestió. Ves a saber què és més important! Són la feina amagada.