L’animadora Nuria G. Blanco creu que aquí hi ha talent, però falten ajudes

La productora de l'estudi Cartoon Saloon, que ha estat a Animac, ha acabat la sèrie ‘Silly Sundays’

Nuria González Blanco, dijous a Animac.
Nuria González Blanco, dijous a Animac.Javi Martín

Nuria González Blanco, un dels caps visibles dels estudis d'Irlanda Cartoon Saloon, no s'ha format a Espanya. Aquesta granadina de gairebé 40 anys va descobrir a Edimburg que es podia plantejar viure de la seva autèntica vocació: explicar històries, dibuixar-les, donar-les vida. “A Espanya vaig estudiar òptica i vaig marxar a Edimburg per aprendre anglès i allà vaig descobrir estudis específics d'animació i m'hi vaig posar”, explica, amb vitalitat, poques hores abans de fer la seva xerrada inaugural a Animac Campus, la secció de la mostra d'animació per a joves estudiants.

Implicada en projectes com Dorg Van Dango, a punt d'estrenar-se, la pel·lícula The Breadwinner, que va estar nominada a l'Oscar, o el curtmetratge Late Afternoon, Nuria G. Blanco controla el mercat de l'animació assistint a festivals, conferències i escoles arreu del món: “He de dir que l'animació està creixent a Espanya”, assegura. “Hi ha molt de talent espanyol pel món, però crec que falten finançament i incentius fiscals. A Irlanda el Govern dona molt de suport al sector i en treu molt benefici”. Però la seva visió és positiva: “Cada vegada aquí hi ha més opcions per a tot tipus de projectes creatius”.

Fruit d'això, cita Rosa Ballester i Mónica Armiño, dues companyes en el seu actual projecte a Cartoon Saloon, Silly Sundays, una sèrie per a nens de preescolar que ha creat i produït. “Fa dos anys vam fer la presentació al Cartoon Forum de Tolosa de Llenguadoc i va anar molt bé, estem negociant, però es veurà a partir de l'any que ve”, diu. Aquestes històries les protagonitzen dues germanes i el seu cosí en aquells típics diumenges en família: “Quan has d'estar amb la família per nassos”, diu. “Doncs ells, és clar, es fiquen en problemes i s'ho passen bomba”. La seva idea és empènyer els més petits a “explorar camins que els portin molt lluny”. Amb tota la cura del món, en tractar-se de nens molt petits: “Els cascos són moooolt importants quan van en bici”, subratlla, amb un somriure.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica

Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS