900 comptes falsos de la mateixa empresa que va contractar el Barça van fer campanya contra l’independentisme

La xarxa social Twitter va començar a vibrar amb l'etiqueta #vullsaber el 28 d'octubre del 2014, 12 dies abans de la consulta del 9-N organitzada per la Generalitat de Catalunya. Comptes de Twitter llançaven preguntes sobre una hipotètica independència. Una de les primeres piulades amb aquesta etiqueta va ser "Quins problemes resoldrà la independència a Catalunya? #vullsaber". De seguida en van arribar més: "Parlar castellà està en contra del procés? #vullsaber" o "Vull saber si seré estranger al meu propi país #vullsaber". 

En tot just una hora hi va haver més de 500 piulades amb aquesta etiqueta. Només hi havia una cosa que no quadrava i que els usuaris de la xarxa no podien percebre. Els comptes que més empenyien la conversa estaven concentrats en una oficina d'Olivares, a Buenos Aires (Argentina).

L'origen d'aquests comptes falsos forma part de l'entramat d'empreses que pengen de Nicestream, empresa vinculada a I3 Ventures, la companyia que el Barça va contractar per monitorar les seves xarxes socials i presumptament llançar missatges polèmics a Facebook contra els rivals del seu president, Josep Maria Bartomeu. EL PAÍS ha tingut accés a una base de dades amb 922 comptes de Twitter, dels quals 299 continuaven actius fins dimarts. L'anàlisi de les més de 246.000 piulades revela una campanya perfectament calibrada al llarg de mesos en contra de l'independentisme a Catalunya, en la qual el compte més retuitejat i esmentat era el de l'associació Societat Civil Catalana, contrària a l'independentisme i fundada l'abril del 2014. El nom intern de la campanya era operació Nèmesi.

La campanya és una de les operacions d'influència més extenses en xarxes socials revelada a Espanya. Twitter i Facebook van publicar el 2019 campanyes d'un abast menor vinculades a ERC i el PP. És difícil, no obstant això, mesurar l'impacte real que van poder tenir en aquella època, més enllà de col·locar milers de piulades en alguns trending topics. La pretensió era disputar a l'independentisme el domini a les xarxes socials.

L'activitat va durar almenys entre els estius del 2014 i el 2015. Aquestes són algunes de les etiquetes a les quals es van dedicar amb més intensitat per aconseguir ser tendència amb missatges a favor de la unitat d'Espanya: #arasommajoria, #juntsimillor, #hartosdeMas, #prouproces, #vullsaber, #sommes, #oasisdecorrupcion, #famigliaPujol o #circ9N. Aquestes etiquetes no apareixien soles, sinó generalment acompanyades de piulades amb les mateixes etiquetes des del compte oficial de Societat Civil Catalana.

Tuits de @SocietatCC y las cuentas

falsas sobre un hashtag

Tuit de @SocietatCC

Tuit original

Retuit

65 tuits

#oasisdecorrupcion

12 de enero de 2015

60

40

20

0

12:00

15:00

18:00

35 tuits

#juntsimillor

7 de julio de 2015

30

20

10

0

07:00

09:00

11:00

horas

Fuente: Twitter y elaboración propia.

EL PAÍS

Tuits de @SocietatCC y las cuentas falsas

sobre un hashtag

Tuit de @SocietatCC

Tuit original

Retuit

65 tuits

#oasisdecorrupcion

12 de enero de 2015

60

40

20

0

12:00

15:00

18:00

35 tuits

#juntsimillor

7 de julio de 2015

30

20

10

0

07:00

09:00

11:00

horas

Fuente: Twitter y elaboración propia.

EL PAÍS

Tuits de @SocietatCC y las cuentas falsas sobre un hashtag

Tuit de @SocietatCC

Tuit original

Retuit

65 tuits

#oasisdecorrupcion

12 de enero de 2015

35 tuits

#juntsimillor

7 de julio de 2015

60

30

40

20

20

10

0

0

12:00

15:00

18:00

07:00

09:00

11:00

horas

Fuente: Twitter y elaboración propia.

EL PAÍS

"Hi havia molta gent que col·laborava amb nosaltres. Potser ens van voler ajudar des de fora, tot i que suposo que ho sabria, o no", diu Josep Ramon Bosch, president llavors de Societat Civil Catalana fins al setembre del 2015. Bosch insisteix que en "aquella època de voluntariat", l'associació no hauria pogut assumir els costos d'una campanya que necessitava diversos treballadors durant mesos.

La base de dades inclou més de 500 comptes en castellà i 335 en català. A cadascun consta un nom, perfil, gènere, fortalesa, biografia i localització. En els comptes en català predominen com a lloc d'origen Tortosa, Salt i Catalunya. Alguns noms són una barreja de cognoms amb aparents errates i d'altres són impecables: des de Dolors Oilivia, Constanti Claromunt, Nicolau Gramunt, Abril Angresola, Esther Albanese a Mercè Llach, Jordi Aguilar o Dani Berenguer. Entre les biografies, la varietat també és suggeridora: "La humanitat ocupa l'espai d'un terròs de sucre" o "No sóc catedràtic. Només llicenciat en Econòmiques".

Per als usuaris que piulaven en castellà, els perfils afegien l'equip que presumptament seguien (Barça, Reial Madrid i Sevilla), el partit que votaven (PP, UPyD, Ciutadans, encara que també hi apareixia Societat Civil Catalana) i la localització, que anava des de "català d'Espanya" a "Girona Espanya" o "Europa Espanya".

EL PAÍS va informar a Twitter d'aquesta base de dades i la plataforma ha suspès la majoria de comptes i a d'altres els ha demanat que demostrin que hi ha un usuari real al darrere. La xarxa prohibeix la manipulació de la conversa, segons un comunicat enviat per la companyia a aquest diari: "La manipulació de la plataforma està estrictament prohibida en les regles de Twitter. Si identifiquem aquest comportament en el nostre servei prenem mesures de manera contundent. Combinant l'ús de tecnologia i revisió humana monitorem Twitter per identificar intents de manipulació de la plataforma i mitigar-los".

Creats en tres hores

Dels 299 comptes que EL PAÍS ha analitzat, 140 es van crear en tres hores el 6 de juny del 2011. Altres 60 es van crear entre tres dies de maig i agost del 2011. La coincidència en l'origen de l'activitat és també altament sospitosa. Les primeres piulades registrades de 127 d'aquests comptes apareixen entre el 7 i el 12 d'agost del 2014 i 199 van cessar l'activitat un any després, entre el 9 i el 14 de juliol del 2015.

Actividad mensual de las cuentas

a favor de Societat Civil Catalana

Retuit

Tuit original

Consulta 9N

20.000 tuits

15.000

Fundación

de Societat

Civil Catalana

Elecciones

autonómicas

en Cataluña

10.000

5.000

0

2010

2015

2020

Fuente: Twitter y elaboración propia.

EL PAÍS

Actividad mensual de las cuentas

a favor de Societat Civil Catalana

Retuit

Tuit original

Consulta 9N

20.000 tuits

Fundación

de Societat

Civil Catalana

Elecciones

autonómicas

en Cataluña

15.000

10.000

5.000

0

2010

2015

2020

Fuente: Twitter y elaboración propia.

EL PAÍS

Actividad mensual de las cuentas a favor de Societat Civil Catalana

Retuit

Tuit original

Consulta 9N

20.000 tuits

Fundación

de Societat

Civil Catalana

Elecciones

autonómicas

en Cataluña

15.000

10.000

5.000

0

2010

2015

2020

Fuente: Twitter y elaboración propia.

EL PAÍS

Hi ha indicis que els mateixos comptes van participar en altres campanyes d'influència a Amèrica Llatina abans d'arribar a Catalunya. És una estratègia anomenada astroturfing: crear un compte, fer-lo créixer en seguidors amb un tema, esborrar totes les piulades i començar a parlar d'un altre tema. Encara que un usuari esborri les piulades, els missatges que l'esmenten continuen sent accessibles a Twitter. EL PAÍS n'ha trobat el rastre de més de 100.

Tots els comptes falsos eren d'individus, excepte dos, que imitaven presumptes associacions: MasCatalà i Som Més. Twitter els ha suspès, però totes dues pàgines continuen actives a Facebook, on es van crear el mateix dia: el 24 de juliol del 2014. Entre els dos tenen més de 25.000 seguidors a Facebook i en tenien més de 5.000 a Twitter. Com els comptes associats al Barça en l'informe de Nicestream, aquestes dues pàgines tenen també administradors a Espanya i l'Uruguai. Facebook no ha eliminat cap d'aquestes pàgines perquè no ha trobat problemes de contingut, però sí que ha detectat que dos dels seus administradors eren usuaris falsos i els ha suprimit. EL PAÍS ha intentant repetidament parlar amb el gerent de Nicestream a l'Uruguai, Diego Barcea, que no ha contestat. El 2018 va explicar en una ràdio uruguaiana que Illuminati Lab (filial de Nicestream encarregada de temes polítics) havia treballat en operacions en contra de l'independentisme català.

"Defensem la nostra triple identitat" és el lema de MasCatalà a Facebook. La presentació de Som Més diu que "som un grup de persones que compartim un projecte de vida comuna: promoure un món de lliure pensament i intercanvi cultural, on l'acceptació i la unió dels pobles és la força fonamental per a la construcció d'un futur harmoniós".

Els tres comptes més retuitejats i esmentats per la trama van ser Societat Civil Catalana, Som Més i MasCatalà. Es tractava d'un sofisticat esforç de manipulació d'informació. Hi havia comptes d'almenys tres categories: una, els que simulaven organitzacions; dues, els que repartien doctrina com a humans; tres, els que s'ocupaven de reforçar i expandir l'abast dels missatges. "Algunes de les nostres campanyes van tenir èxit, però dubto que fos pel suport d'una empresa així", diu Juan Arza, membre de la junta directiva fundadora de Societat Civil Catalana.

No es tractava, per tant, d'una simple granja de bots que repiulava sense pensar. Hi havia un delicat treball per llançar trending topics sense que pogués detectar-se'n l'automatització. L'exemple de les fotografies dels avatars és clarificador. Eren aparentment originals o tenien algun tipus de filtre. El 2014 no existia l'eina d'intel·ligència artificial que crea cares humanes.

Les piulades dels comptes falsos combinaven missatges sobre Catalunya, retuits de mitjans i piulades originals. Amb prou feines responien a altres usuaris. No generaven conversa, només etiquetes. Entre piulades en castellà d'Espanya hi havia mostres d'argentinismes.

Tens més informació d'aquest cas o altres de similars? Envia'ns-la a bandrino@elpais.es o jordipc@elpais.es