La Diputació de Barcelona, senyora feudal

Si la Diputació de Barcelona visqués a l'edat mitjana se la podria considerar una gran senyora feudal que controla, manté i cuida un vast territori ple d'elements patrimonials que li donen prestigi. Per sort, els temps de senyors i vassalls han passat a la història i aquesta administració ha canviat el control ferri del seu territori per un paper d'ajuda i acompanyament a molts municipis que no podrien afrontar per si sols la conservació del seu patrimoni. Això és el que evidencia l'exposició El romànic del temps d'Oliba. Castells, esglésies i monestirs restaurats per la Diputació de Barcelona, que ha obert les portes a la seu central de l'organisme (Can Serra, fins al 17 de maig) per mostrar els treballs que ha fet des del 1914 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), primera institució de tot Espanya dedicada a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental.

I el balanç no pot ser més positiu, ja que suma 182 edificis: 33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs construïts al voltant de l'any 1000 en els quals va tenir un paper important Oliba de Cerdanya (971-1046), noble, bisbe de Vic i abat de monestirs com el de Cuixà i Ripoll, que en aquell canvi de segle va ser un gran impulsor del romànic.

Igual que l'abad Oliba va dedicar temps i recursos (de vegades amb l'ajuda de personatges com Ermessenda de Carcassona) a la construcció d'edificis pels seus dominis –en ple procés de feudalització d'una zona de frontera entre el regne de França i la zona islàmica d'Al-Àndalus–, la Diputació inverteix gran quantitat de mitjans per conservar-los: aquest any 4.787.595 euros i des del 2017, en el qual va engegar un pla de reforma i rehabilitació d'edificis monumentals i jaciments arqueològics de la província: 23,5 milions d'euros, una cosa que xoca en aquest període de crisi de recursos per a la cultura.

Aquest dimarts, Núria Marín, la presidenta de la Diputació, va inaugurar la mostra en la qual es poden veure els plànols, maquetes, fotografies i peces originals, d'alguns d'aquests treballs en edificis com el castell de Boixadors, de Sant Pere Sallavinera (Anoia), l'església de Santa Maria de Matadars, al Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) i el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà, a Guardiola de Berguedà (Berguedà).

Unes intervencions que han permès conèixer la complexa història i evolució al llarg dels segles: afegint, traient o canviant radicalment la fisonomia, com explica l'arquitecte Joan Closa, un dels comissaris de la mostra, amb la documentalista Maria Antònia Carrasco, l'historiador de l'art David Galí i l'infògraf Jordi Grabau.

La mostra incideix en la recuperació del castell de frontera de Boixadors, que, a més de l'església parroquial de Sant Pere, se situen al cim d'un turó de la localitat de Sant Pere Sallavinera (Anoia). Documentat el 1014, l'edifici tenia llavors una torre de defensa –amb una porta d'accés situada a dalt de tot, per impedir que l'enemic el prengués–, algunes estructures i l'església de Sant Pere. No seria fins al segle XIV quan el recinte es convertiria en un autèntic castell amb una muralla de defensa i dependències residencials i de servei. “Els treballs arqueològics han documentat tres portes diferents, del segle XI, XIII i XV”, explica Closa.

Protegit, com tots els castells espanyols, des del 1949, el 1971 els seus amos el van cedir a l'Ajuntament amb la condició que el restaurés i li donés ús. Des de llavors, i gràcies a intervencions de l'SPAL de la Diputació (les últimes van acabar fa unes setmanes) s'ha recuperat el recinte fortificat, les estructures de l'interior i els accessos a la sala principal i a la torre. Aquest municipi de 150 habitants té ara un centre on s'explica la seva història i la de la comarca.

Pel que fa al monestir de Sant Llorenç de Guardiola, que quan es va consagrar el 983 va assistir el mateix Oliba quan tot just era un nen, ha estat restaurat en dues fases: del 1982 al 1988 es va excavar, es va restaurar la cripta plena de ruïnes, el campanar i es va refer la teulada. I entre el 1996 i el 2008 es va refer el volum inicial de l'església per recuperar l'impressionant espai interior com era al segle XV, presidit per una tribuna cripta de la nau central, que li va retornar la monumentalitat que havia tingut en el passat. Després de Barcelona, la mostra es veurà a Manresa, Igualada i Berga.